Ruta de les colònies tèxtils al Berguedà

A finals del segle XVIII els territoris rurals allunyats de la gran ciutat i pels quals hi transcorria el riu es trobaven als ulls de molts fabricants de l'època com a objecte per a instal·lar-hi una indústria tèxtil ja que d'aquesta manera aprofitaven la força de l'aigua per a fer-ne funcionar la maquinària i estalviaven, econòmicament, energia.

Amb les instal·lacions d'aquestes indústries s'inicià el naixement i l'evolució de les colònies tèxtils ja que l'obertura de la fàbrica implicà crear habitatges perquè els obrers tinguessin una llar, els quals la seva vida es limitava a aquest entorn.

La comarca del Berguedà va ser un d'aquests territoris, on en un tram de 20 quilòmetres traçats pel riu s'hi van arribar a instal·lar fins a 15 colònies tèxtils diferents. De fet, l'assentament d'aquestes fàbriques generà una evolució econòmica i social de gran impacte per a la comarca.

Avui dia, d'aquestes colònies en resta un paisatge tranquil i calmat predominat pels boscos de ribera, el qual esdevé la controvèrsia del què havia estat antigament. Tot i que encara es troben les construccions que han esdevingut els únics testimonis que demostren l'existència d'aquestes colònies i recorden molts anys de treball i de vides diverses.

La colònia Rosal, la colònia Vidal, la colònia Viladomiu.... totes són exemples d'aquest esdeveniment històric i on us podreu passejar pel llegat patrimonial que conserven i conèixer el caliu que es vivia, antigament, allà; l'anar atrafegat de la feina a casa i de la casa a la feina vivint submergits en una “pau social”.

Unes històries que deixaren empremta a la comarca del Baix Berguedà!

El model de vida de les colònies

Una colònia industrial acollia a tot un poble que es dedicava a la producció de tèxtil cotonera en base a la magnitud de la fàbrica.

Tanmateix, com la colònia s'ubicava en espais rurals allunyats dels nuclis poblacionals i propers al riu, i com les comunicacions que existien llavors no eren com les d'avui dia, es construïren habitatges a l'entorn fabril amb la finalitat de proporcionar allotjament als treballadors.

Habitualment, ambdós espais són diferenciats visualment. Només cal passejar-s'hi!

Per un cantó hi havia la fàbrica i els elements que la componen – turbines, resclosa... – i per l'altre, els habitatges i els serveis –escola, església, cafè...– També, sovint, s'hi diferenciava un tercer espai, la torre de l'Amo. Aquesta torre es troba al punt més alçat de la colònia i era la casa on s'allotjava el propietari o la seva família quan visitaven la fàbrica per tal d'assegurar-ne el seu funcionament, ja que moltes vegades aquests no vivien a la colònia.

En aquest aspecte, l'església també es trobava a un punt àlgid de la colònia ja que era un dels espais principals on transcorria gran part de la vida dels seus habitants. Tanmateix, apuntar que cada colònia era diferent i comptava amb la seva pròpia estructura. Alguns habitatges es trobaven més allunyats de la fàbrica que d'altres, algunes comptaven amb més o menys serveis etc...

Els habitatges de les famílies treballadores formaven, habitualment, blocs de pisos de dos o tres plantes que es dividien en llars de 50 a 80 m² amb cuina, menjador i habitacions. Els lavabos es trobaven situats en unes galeries exteriors.

Els habitatges es van convertir en un dels espais principals de la colònia i el seu carrer es coneixia com “el carrer dels pisos” i era on hi havien ubicats diversos establiments de serveis; el forn, la botiga, el cafè...

Les famílies que residien a la colònia i que ocupaven els habitatges estaven compromeses amb el treball de la fàbrica. Sempre que hi havia algun membre que ja pogués treballar hi era enviat. En aquest sentit, els obrers i obreres no només treballaven en aquests espais sinó que també hi residien i hi transcorrien les seves vides conjuntament amb la família.

La Primera colònia del Berguedà, la colònia Rosal

El naixement de les colònies tèxtils al Berguedà, que dóna peu a 15 indústries diverses, s'inicià amb l'instal·lació de la  colònia Rosal. La colònia era propietat de la família Rosal, la qual comprà l'any 1858 uns terrenys propers a la localitat de Berga i del riu Llobregat.

Apuntar que el propietari, a més de posseir un terreny, havia de tenir la concessió d'un salt d'aigua per poder construir la fàbrica, ja que aquest salt d'aigua li permetria obtenir l'energia necessària per fer funcionar les màquines de la fàbrica.

Aquesta colònia, que realitzava filatura, tissatge, acabats i tint,  deixà empremta en la comarca berguedana. No tan sols per ser la primera que s'hi ubicà sinó perquè va ser la que va tenir un major nombre de treballadors. Es diu que hi van arribar a treballar més de mil persones.

A més, la família Rosal va ser un dels impulsors perquè el ferrocarril arribés a aquesta comarca. És cert que ho feren en benefici a la seva fàbrica ja que necessitaven que aquesta estigués connectada amb Barcelona per una millor comercialització de la seva producció i per rebre matèries primeres per a l'elaboració però, indirectament, va beneficiar a tot el territori.

Així doncs, Cal Rosal tingué estació pròpia a partir de l'any 1887.

La família Viladomiu

La família Viladomiu fou una de les famílies més conegudes i importants al Baix Berguedà ja que va ser propietària de quatre colònies diverses; Viladomiu Vell, Cal Marçal, Viladomiu Nou i el Guixaró.

Afegir que els Viladomiu van ser una família amb tradició tèxtil ja que durant el segle XVII eren reconeguts com a paraires i teixidors. I, també, el pare del fundador de Viladomiu Vell, anteriorment, realitzà negocis relacionats amb el món de la filatura i el tissatge.

La primera colònia que construïren fou Viladomiu Vell a la plana de Sant Marc l'any 1871. Aquesta colònia fou important per l'ampli nombre de serveis que oferia als seus obrers; habitatges, carnisseria, sastreria, escola, fonda, teatre, camp de futbol, església..

També és destacable la colònia Viladomiu Nou, que es troba al sud de Gironella i propera a Viladomiu Vell, ja que va ser una de les colònies que als anys 70 per combatre la crisi rebia autocars plens de gent que no formaven part de la colònia però que s'hi desplaçaven per a treballar-hi. Però, finalment, l'any 1982 va haver de tancar les seves portes.

Actualment, a la torre de l'Amo de Viladomiu Nou s'hi troba una oficina de turisme del Parc Fluvial del Llobregat.

La Colònia Vidal de Puig-Reig

A l'entorn del municipi de Puig-reig s'hi van arribar a ubicar fins a set colònies industrials. En aquest aspecte, cal dir que Puig-reig va ser la primera localitat on arribà el ferrocarril.

Una de les set colònies més destacables de Puig-reig i potser la més coneguda del Parc fluvial del Llobregat és la Colònia Vidal. Aquesta va ser l'última que es va obrir al Baix Berguedà, concretament, l'any 1900. El lloc on es troba ubicada era l'únic espai que restava lliure entre la colònia Cal Rosal i la Navàs. La resta estava ocupat per altres colònies.

Actualment, en aquesta s'hi pot fer una visita guiada molt recomanable, i conèixer quin era el seu funcionament i el procés de producció. També, es pot accedir a un pis d'una família obrera, a l'escola o a la biblioteca, entre altres espais. Així com passejar-se pel carrer de Sant Ignasi, el qual va ser el primer que es va construir

Com a curiositat cal destacar el Teatre que va ser inaugurat el 1947 i que és una rèplica en miniatura del Gran Teatre del Liceu, tot i que actualment es troba en runes a causa d'un incendi.

A l'entrada de la colònia, davant de l'església, hi ha el Museu de la Colònia Vidal, que ofereix les visites guiades per la colònia. També, el què va ser l'antiga estació de tren (propera la C-16) s'ha convertit, avui dia, en la porta d'entrada a les colònies tèxtils del Llobregat ja que hi acull una oficina de turisme.

Els motius d'assentament de les Colònies

El perquè els empresaris escollien aquests territoris per a ubicar-hi les seves indústries va més enllà d'aprofitar la força del salt de l'aigua per a convertir-la en energia amb la finalitat de fer funcionar la maquinària. Tot i que aquest n'era el principal objectiu.

També, la localització de la fàbrica al peu d'un riu comportava múltiples beneficis. Per exemple, l'humitat que el riu generava era beneficiosa per la indústria tèxtil sobretot pel que fa la producció de filats.

A més, els territoris escollits per on hi transcorria el riu eren de caràcter rural i es trobaven allunyats de la ciutat. Això permetia tenir controlat el treballador i crear un ambient estable de treball i vida emmarcat en la “pau social” i en el paternalisme industrial, evitant, doncs, d'aquesta manera els conflictes socials que, per exemple, es generaven a les grans ciutats com Barcelona.

El paternalisme era una manera de controlar els obrers amb l'abastiment de serveis a la colònia que entretenien als treballadors en el poc temps de lleure que tenien.

Aquests territoris al trobar-se aïllats de les grans urbes eren terrenys que tenien poc valor econòmic i es podien comprar espais amplis a un mòdic i escàs preu. A més a més, s'aprofitaven d'exempcions fiscals per treballar en aquesta zona.

Per la mateixa raó, com es tractava de territoris rurals hi existia molta mà d'obra disponible derivada dels pagesos que vivien en la misèria com a conseqüència de no poder-se guanyar la vida al camp i preferien treballar en una fàbrica 12 hores diàries y tenir així un salari a final de mes. A més, aquesta població comptava amb tradicions basades en el tèxtil i coneixien aquest món.

Per tant, els motius de la localització de les indústries en aquests espais eren del tot diversos i de diferent caràcter; geogràfics, econòmics i socials.