Ruta circular els Tossals de Vilella

Accés

Des de la C-16 a Berga, prenem la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys (BV-4241). La seguim fins passat el Túnel de la Mina. Deixem el cotxe just en sortir del túnel a mà esquerra.

Recorregut

Des de l'aparcament, ens hem de dirigir fins al Coll de Jouet. Tot i que hi hagi diversos viaranys i camins una mica perduts, per fer-ho fàcil, seguirem per la carretera en direcció a Sant Llorenç de Morunys durant 300 metres. Després d'un revolt, veurem un trencall a mà dreta. Es tracta de la pista encimentada que puja cap a les restes de la Mare de Déu dels Tossals.

Començarem la pujada, decididament, tot seguint les fletxes groc fluorescent que hi ha al ciment i als arbres fins al santuari. Guanyem un centenar de metres en uns 10-15 minuts. La pista gira a la dreta i evitem una desviació que puja a mà esquerra).

Passem pel Coll de Jouet, on la pista gira cap a Sud-Oest i planeja una estona. Seguidament, enfilem altre cop la pujada pel ciment tot resseguint la pista. Hi ha algun corriol que ens estalvia algun revolt que fa la carretera per si volem pujar més directes.

Un tros més amunt, ens desviem un moment de la pista per arribar a una clariana des d'on gaudim d'una bona panoràmica (marques grogues). Aquesta serà la tònica de la ruta: trams de bosc amb clarianes en rocs i espadats des d'on podrem anar contemplant el paisatge.

Creuem un filat ramader i, més amunt, arribem a una desviació on girem a mà dreta (fletxes grogues). Podem seguir uns metres endavant fins a un altre mirador on tindrem bones vistes.

Des del trencall, enfilem els últims metres en direcció Oest fins a l'mo. En realitat, només queden alguns murs dempeus i també una torre moderna des d'on podrem tocar la campana.

Voregem el santuari i seguim pel corriol en direcció Oest que baixa fins a un petit coll on hi ha una cruïlla de camins. A partir d'aquest punt, seguirem el GR-1 durant bona part del tram de carena. El camí a partir d'aquest punt està perfectament definit i anirem transcorrent trams de bosc amb trams de roca on prendrem vistes.

El bosc en aquest recorregut és especialment bonic a la tardor, amb la combinació del verd del pi amb els ocres de faigs, blades i aurons. Pels volts de Tots Sants els colors estan al punt òptim de tardor.

Voregem el serrat de Runers pel vessant sud fins arribar a un roc de conglomerat amb bones vistes cap a migjorn. Seguim en lleugera baixada fins al Mal Pas de Runers on en algun punt ens ajudarem de les mans per grimpar una roca.

10 minuts després, arribem a un altre roc-mirador, ara cap al vessant nord. Des d'aquí dalt, contemplem les magnífiques fagedes que hi ha just a l'obaga dels Tossals.

El corriol esdevé pista (en desús) i ara es tractarà d'anar-la seguint sempre en direcció Oest. 10 minuts més enllà, arribem a una cruïlla en què nosaltres seguim per la pista de la dreta (marques de GR).

Pocs minuts després arribarem a la desviació per pujar als Tossals o Tossal de Trasserra (punt més alt de la serra). El trencant és a mà esquerra i està indicat amb una fita. Realitzem aquesta pujada per un corriol menys definit fins arribar al cim en uns 5 minuts, on hi trobem un vèrtex geodèsic. El bosc ha tapat bona part de les vistes però com que el dia s'ha llevat amb boires, tampoc les haguéssim vist.

Desfem el camí fins a la pista i la seguim de nou cap al Sud-Oest fins al coll del Bosc de Casòliba, on hi ha un senyal indicador. Optem per seguir per pista (i pel GR) en direcció a Taravil i la Font de la Salut. Per pujar al Tossal de Vilella, podríem anar pel corriol que baixa cap a la dreta, però és un camí que està poc fressat i costa una mica d'orientar-se (especialment en el tram d'accés i baixada del cim).

Així doncs, seguim per la pista que voreja el Tossal de Vilella pel sud durant pràcticament 1 km. En un pal indicador, el GR es desvia cap a la dreta (direcció Obaga dels Tossals) i seguim cap a aquesta direcció. Just poc després, tornem a trobar un altre pal indicador al Coll del Roure i ens tornem a desviar a la dreta, ara per un corriol en direcció Nord.

A partir d'ara, afrontem una forta baixada per un corriol marcat amb senyals grogues. També trobem algunes senyals de GR antigues. En 10 minuts, perdem uns 100m d'alçada i arribem a una pista forestal que ja no deixarem fins a arribar al cotxe.

Des d'aquest punt, seguirem marques de ratlla blanc-blau-blanc, que ens guiaran per aquesta pista i pel corriol que recorre tota l'obaga dels Tossals. Primer pugem uns quants metres fins a un coll prop de la casa de Vilella, direcció Nord i Nord-Oest, Després, anirem planejant i baixant suaument cap al Coll de l'Era per la cara nord dels Tossals.

El bosc de pi roig va deixant pas progressivament a la fageda amb sotabosc de boix. Aquest tram és especialment bonic a la tardor.

Des del Coll de l'Era fins al cotxe ens queda encara uns 45-60 minuts aproximadament en què farem alguns puja-i-baixa, especialment en la Pujada d'en Matamatxos (i la baixada posterior). Finalment, poc abans d'arribar al cotxe, seguirem per la pista (marques blanques i blaves) i evitarem el corriol que puja cap a la dreta (marques grogues).

I ja som de nou a la boca oest del Túnel de la Mina, després d'haver completat aquesta genial circular per uns Tossals ben feréstecs i autèntics. Una gran ruta!

Autoria fotografies i text: Sergi Boixader