Ruta circular al Santuari de Bellmunt des de Sant Pere de Torelló

Sortim des del poble de Sant Pere de Torelló pel carrer de Bellmunt que puja amb força pendent per tractar-se d'un carrer del poble. Evitem el carrer que té l'indicador del Santuari de Bellmunt a la nostra esquerra, ja que ens indica la carretera d'accés amb vehicle. Nosaltres seguim recte tot remuntant el carrer de Bellmunt fins al final del poble.

Quan sortim del nucli, el carrer esdevé en pista primer, i després en corriol. Aquesta pujada, coincideix amb les marques del GR-151 i el Camí de l'Abat Oliba, tot i que la principal guia seran les fites i les marques taronges més amunt. Aquest itinerari també és la pujada clàssica cap a Bellmunt i per això és probable que ens hi trobem força gent que faci el recorregut des del poble o bé des d'un tros més amunt.

Els primers 25-30 minuts transcorren per un tram amb diverses roques allisades als afores de Sant Pere de Torelló. Anirem pujant progressivament per aquestes roques i, en algun moment, també ens tocarà davallar alguns metres. Per no perdre el camí, ens anirem fixant en les diverses fites que anirem trobant.

Un cop passat aquest tram més solell i rocós, arribarem a una pista forestal i a la carretera asfaltada a l'alçada del Coll de l'Hostal del Mal Govern (curiós nom per cert). En aquest punt, un senyal ens indica que ja portem més de la meitat del recorregut fins a Bellmunt (portem 2,4 km des del poble i falta només 1,8 km fins al cim) Que no ens enganyi aquest curt quilometratge, ja que ara comença la pujada de veritat.

El camí va fent ziga-zagues per un bosc d'alzinar amb sotabosc de boixos. El corriol va fent diverses llaçades per superar el desnivell. D'aquesta manera, la pujada es fa més suportable.

Al cap d'uns 10 minuts tornem a arribar a la carretera que puja a Bellmunt. Ara la seguim durant uns 5-7 minuts aproximadament fins que trobarem de nou el corriol que surt a la nostra esquerra i que puja, ara per una zona més obaga i humida. En aquest tram, haurem passat pel costat de la capelleta dedicada a la verge de Montserrat.

Pocs minuts després, tornem a trobar la carretera un tros més amunt. La creuem i passem pel costat de l'àrea recreativa de la Font Vidranesa. Al llarg de la pujada anirem creuant en diverses ocasions la carretera de Bellmunt. En un d'aquests creuaments, ens trobarem amb les restes del que havia estat l'Alzina Grossa, un arbre “monumental” / de grans dimensions que va ser tombat pel temporal Glòria (2020).

Al cap d'uns 15-20 minuts des de l'Alzina Grossa, arribarem a l'aparcament del Santuari de Bellmunt després d'haver fet diverses ziga-zagues en un tram de fort pendent.

Ara ja sols ens faltarà fer l'últim tram d'accés fins al Santuari, que podem fer per la mateixa pista encimentada fent una mica de marrada, o bé pujant directe pel corriol que grimpa algunes roques i fa drecera fins als peus del Santuari.

Un cop a dalt, visitem l'interior de l'ermita i també el mirador de Bellmunt, on hi ha la famosa creu i una webcam que permet veure Bellmunt en directe les 24h des de casa. També hi ha una capelleta amb la Mare de Déu de les Alades, en referència a les formigues alades que, segons expliquen, pugen fins aquí dalt a Bellmunt.

Les vistes des del cim són esplèndides: en dies clars podem veure Montserrat, el Montseny, tota la plana de Vic i la majoria de cims del Pirineu Oriental, com el Puigmal, el Taga, el Bastiments. Més enllà, també veiem perfectament el Puigllançada, el Pedraforca i la resta de cims del Berguedà. La vista des d'aquí dalt és especialment bonica els dies amb boira a la plana, ja que es té la sensació d'estar damunt d'un mar de núvols.

Per baixar, seguirem les indicacions del PR-C 45 que fa la circular Torelló – Bellmunt – Torelló. Nosaltres el seguirem només fins a Sant Pere de Torelló baixant pel Serrat dels Cristians i cap a l'ermita de Sant Roc. El camí baixa decidit, primer per la fageda, després per la roureda i finalment per bosc d'alzinar. Convé anar alerta en el primer tram de fort pendent per la fageda i la roureda per no relliscar amb les fulles que cauen dels arbres especialment a finals de tardor i durant l'hivern.

Com a la pujada, el camí és una mica trencacames ja que hi ha força pedra i desnivell. Al cap d'uns 30-35 minuts, arribem a una cruïlla amb una pista forestal. En aquest punt, seguim per la pista que baixa cap a la nostra dreta i que ens porta per corriol fins a un alzinar on s'han fet tasques per recuperar el bosc després de les secades.

Un trosset més avall, dins l'alzinar, trobem una bifurcació del corriol i seguim pel de la dreta. Ben aviat esdevé una pista forestal i arribem a la casa del Serrat de Nespla. Passem pel costat de la casa i en una bifurcació de camins encimentats, prenem un corriol en direcció a Sant Pere de Torelló (pal indicador).

Pocs minuts després, arribem a l'ermita de Sant Roc, des d'on ja veiem el poble. Ara ja sols ens faltarà acabar de baixar per un corriol fins a arribar a la carretera BV-5224 que va de Sant Vicenç de Torelló a Bracons. La seguim durant un tros i, de fet, podem acabar d'arribar al poble per la carretera o bé seguir per un corriol que puja a la nostra dreta cap al casc antic de Sant Pere (pal indicador).

Sigui com sigui, entrarem al poble per la banda de llevant i seguirem pels seus carrers fins a trobar de nou el lloc on haguem deixat el cotxe.

Autoria fotografies i text: Sergi Boixader