Ruta Cassà de la Selva sota les bombes

Bomba (Plaça Petita)

Ens trobem a la Plaça Petita. Es tracta de l'antic centre neuràlgic del poble de Cassà durant l'època medieval. Durant segles va tenir una gran activitat comercial i lúdica. Tota la plaça estava envoltada per botigues i en el seu espai central s'hi realitzava el mercat setmanal. En aquest indret també es localitzava l'antic hospital de pobres (segle XVI) i era el lloc on s'escollien els jurats de la Universitat de Cassà (precedent del govern local) per mitjà de rodolins, un curiós procés de selecció que es troba perfectament descrit en un privilegi reial del segle XVI i que era llegit abans de començar la cerimònia a viva veu al mig de la plaça pública de la vila.

Durant el bombardeig del dia 29 de gener de 1939 una bomba va caure sobre ca l'Avellaneda (actual casa amb el número 10) i va provocar el seu ensorrament. L'àvia d'aquesta casa va quedar enterrada sota les ruïnes. Gràcies a la ràpida actuació dels veïns i de les autoritats locals la varen poder treure i rescatar amb vida.

L'ona expansiva d'aquesta bomba també va afectar la casa que hi havia al seu costat, coneguda amb el nom de can Cunillera (núm. 1-2). Tota la seva façana es va ensorrar, tant la que dona al carrer Mesures com la que dona al carrer Ocata.

Plaça Jacint Verdaguer

Després de passar pel costat de l'edifici porxat del segle XVIII on hi havia situades les antigues mesures públiques de Cassà i que havien estat concedides per un privilegi reial d'època medieval, hem arribat a la Plaça Jacint Verdaguer. 

Antigament en aquesta plaça s'hi realitzava el mercat de les Verdures. Per aquest motiu no és estrany que fos coneguda com a Plaça dels Hortalans.

Durant la Guerra Civil una bomba va caure al mig d'aquesta plaça. Una de les cases més afectades va ser l'actual can Quirze (núm. 6-8), casa que durant molts anys va ser uns dels bars-restaurants més coneguts i populars del poble. A causa d'aquesta explosió, gran part de la seva façana va caure i també es varen produir danys tant a la coberta com en la seva estructura interna (envans, vidres, pintura, elements de fusta). 

Les cases del voltant de la plaça també es varen veure afectades per l'ona expansiva d'aquesta bomba. En concret es varen produir danys en les cases número 9, 10, 12 i 14 i també la casa número 2 del carrer de Girona. Totes elles varen patir danys de menor consideració. 

També val la pena comentar que a causa d'aquesta explosió encara són visibles tot un seguit de forats o impactes de metralla a la façana o paret principal del garatge que hi ha situat just al davant de can Quirze.

Ara, hem de continuar el nostre recorregut cap al carrer del Molí, passant per davant de can Serra, un bonic casal modernista d'inicis del segle XX, propietat d'una de les famílies sureres més importants  del poble. 

Carrer del Molí

El carrer del Molí va ser una de les zones més castigades per aquest bombardeig. Creiem que hi varen caure un mínim de 4 bombes al llarg del seu recorregut. Una primera bomba va caure sobre la casa que tenim davant nostre (núm. 48). L'any 1939 en aquest punt hi havia construïdes 4 cases. Tres d'ells eren habitatges de planta baixa i pis i l'altra era un magatzem. L'explosió d'aquesta bomba va provocar la destrucció total de tots aquests immobles i danys de menor consideració a les altres cases que hi havia al seu voltant (actuals núm. 44, 52 i 54).

Sindicat Agrícola de Cassà

L'edifici que tenim al davant (núm. 56) era la seu de l'antic molí o Sindicat Agrícola de Cassà. Aquest gran edifici, actualment en desús i que dóna nom al carrer on ens trobem situats, era el lloc on els pagesos del poble portaven a moldre els cereals que havien cultivat per tal de fer-ne farina.

Durant aquest bombardeig una bomba va caure sobre aquest edifici, afectant sobretot la casa on vivia el moliner i la seva família. El pis i el sostre d'aquest habitatge varen quedar totalment destruïts al igual que la seva estructura interna.

A causa d'aquesta explosió també es va produir una víctima mortal. Es tracta de la filla petita d'aquesta família, la Concepció Riera Valentí, una nena de 14 anys que va morir quan va sortir espantada de casa.

També val la pena comentar que segons un testimoni oral, que era un nen quan es varen produir aquests fets, després de la Guerra Civil es varen trobar dues bombes que no havien explotat en aquest punt. 

Carrer Avall

Una altre bomba va caure sobre les primeres cases del carrer Avall. En concret va afectar els núm. 48, 50 i 52 i va provocar danys de diversa consideració (cobertes, envans, vidres...). L'ona expansiva d'aquesta bomba també va afectar les cases que hi havia al seu voltant, com per exemple la casa que fa cantonada amb el carrer del Molí (núm. 59). 

Carrer del Molí / carretera Provincial

En aquest punt on ara ens trobem situats no hi va caure cap bomba de forma directa sinó que aquesta va caure en una zona plena d'horts que hi havia en l'espai comprés entre les cases que donen al carrer del Molí i les que ho fan cap a la carretera Provincial. Tot i que aquesta bomba no va destruir cap edifici, la seva ona expansiva si que va fer estralls en les cases que hi havia al seu voltant (núm. 138, 140, 149 de la carretera Provincial i 80 i 82 del carrer del Molí).

Segons el testimoni d'alguns veïns d'aquesta zona, anys enrere encara es podien veure els forats o impactes de metralla que havia provocat aquesta bomba en les façanes de les cases que hi ha a la carretera Provincial (per exemple la casa núm. 140). Degut a diverses obres i remodelacions posteriors, aquests forats actualment ja no són visibles. 

Carrer del Molí

L'any 1939 en aquest solar, actualment buit, hi havia una casa que va resultar greument afectada pels efectes d'una bomba que va caure al seu damunt. A causa d'aquest bombardeig aquesta casa es va ensorrar i mai més es va tornar a reconstruir. 

Carretera Provincial

La carretera Provincial va ser la zona més afectada per aquest bombardeig. Al llarg del seu recorregut hi varen caure un mínim de 6 bombes.

Una d'aquestes bombes va caure al mig de la carretera en el punt on ens trobem actualment. La seva explosió va afectar de ple la casa núm. 102, on es va enfonsar tota la façana principal.  Val la pena comentar que després de la guerra aquesta casa no es va acollir a les indemnitzacions que donaven les autoritats franquistes per tal de poder reconstruir les cases. Aquesta casa va restar malmesa i deshabitada durant molts anys, fins que va ser comprada i reconstruïda pels actuals propietaris a mitjans dels anys 60.

L'explosió també va afectar les cases del voltant (núm. 100, 104, 106 i 111). De fet si ens fixem bé en la barana del balcó de la casa que té el núm. 100 encara es pot veure com està trencada degut als efectes de la metralla.

Uns metres més avall, aquesta mateixa bomba va provocar la mort d'un matrimoni que vivia a l'actual casa, que correspon al núm. 110. Es tractava de Josep Sureda Casanovas de 47 anys i la Victòria Cassà Mestres de 47 anys, els quals no tenien fills.

Segons testimonis orals aquesta bomba va provocar diverses ferides a un soldat republicà que caminava per la vorera esquerra d'aquest carrer en direcció a Girona en el moment de la explosió. 

Carrer Barceloneta

L'any 1939 el carrer Barceloneta es trobava situat just a les afores del poble. A partir d'aquí pràcticament només hi havia camps de conreu, i més enllà zones boscoses que cobrien els primers turons o contraforts del massís de les Gavarres.

Durant aquest bombardeig una bomba va caure sobre les primeres cases d'aquest carrer. Segons la documentació consultada les cases més afectades foren els núm. 2, 4, 6 i 8. Es tractava d'un conjunt de 4 habitatges formats per planta baixa i pis. Dos d'aquests edificis varen quedar totalment destruïts i dos més varen resultar molt danyats o afectats. Un d'aquests edificis no es va poder reconstruir i es va haver d'enderrocar poc temps després de finalitzar la Guerra Civil. L'ona expansiva d'aquesta bomba també va afectar les cases núm. 10 i 12 d'aquest mateix carrer, però varen causar danys menys importants.

Xalet d'en Vaca (carrer Conca)

Antigament en aquest solar actualment buit (núm. 6) hi havia construït un petit xalet conegut popularment com a Xalet d'en Vaca. Durant aquest bombardeig una bomba va caure en aquest espai, i va causar danys materials per valor de 3.000 ptes. segons l'expedient de la “Relación del valor de las fincas deterioradas o destruidas por efectos de guerra” que es pot consultar a l'Arxiu Municipal de Cassà. 

Zona verda dispensari: carrer Pirineus i carrer Bassegoda

L'any 1939 aquesta zona estava plena de camps de conreu, situats a banda i banda d'un torrent que baixava des de la zona de can Prats cap a la riera Seca o la Riera del Castell. Riera que actualment es troba canalitzada i soterrada.

Com que aquesta zona no estava urbanitzada en aquell moment els danys materials varen ser molt escassos. Solament la masia de can Prats, situada a uns 80 metres al nord-est es va veure una mica afectada per l'ona expansiva d'aquesta bomba.

Carrer Provincial

Estudiada la documentació consultada tant a l'arxiu de Cassà, Relación del valor de las fincas deterioradas o destruidas por efectos de guerra, com a l'arxiu Històric de Girona, Expedientes de Regiones devastadas, hem pogut comprovar com una casa que estava construïda en aquest punt i que estava formada per planta baixa, pis i golfes, va resultar lleument afectada per l'explosió d'una bomba. Per sort els danys que va sofrir aquesta casa van ser de poca consideració (coberta, envans, pintura, vidres...). No hem pogut trobar més informació al respecte i no sabem el lloc exacte on va caure aquesta bomba ni els altres danys que va provocar a les cases que hi havia al seu voltant. 

Ara ens trobem davant de la casa núm. 71 de la carretera Provincial, en la qual hi vivia Primitiu Cassà i Mestres, regidor de la CNT a l'Ajuntament de Cassà durant la Guerra Civil i que després de la guerra es va haver d'exiliar a França. Aquesta casa. Juntament amb les dues cases anteriors que corresponen als núm. 69 i 67  es varen veure molt afectades per una bomba que va caure al mig de la carretera. Com a conseqüència d'aquesta explosió varen morir dues persones que vivien a la casa núm. 67. Es tractava d'una mare i una filla anomenades Rosa Torras Gispert, de 58 anys i Dolors Salvador Torras, de 27 anys.

L'ona expansiva d'aquesta bomba també va afectar les cases que hi havia a l'altre costat de la carretera Provincial. En concret varen resultar malmeses les cases núm. 64 i núm. 62. Una altra bomba va caure en aquest punt i va afectar les cases núm. 46, 48 i 52. Aquestes eren construccions senzilles amb una tipologia similar: planta baixa, pis i golfes.

L'ona expansiva d'aquesta bomba també va comprometre les cases de l'altre costat de la carretera i va provocar la mort d'una persona: Lluïsa Xiberta Carbó de 58 anys que vivia a l'actual núm. 61 i que va morir quan per desgràcia va obrir la porta de casa seva durant aquest bombardeig. Les bombes més grans són de 250 kg i les més petites de 100kg són com les que varen caure sobre Cassà.

Una altra bomba va caure sobre el núm. 42, on antigament hi havia dues cases. La casa que estava situada més a la dreta (direcció Llagostera) i que estava formada per planta baixa, pis i per diversos cossos annexos a la part posterior, va resultar totalment destruïda. En ella també hi va morir una dona: Caterina Payret Suñer, de 57 anys.

Les cases que hi havia al seu voltant també es varen veure força afectades  com les núm. 44 i 40).A l'actual garatge Gruart en el número 38, en aquell moment hi havia dos immobles. El que estava situat més a llevant és on va morir una dona: Maria Canals Roig de 52 anys.

A l'habitatge del costat de ponent segons la documentació localitzada a l'Arxiu Històric de Girona es varen produir danys a la coberta, la paret mitgera i es varen trencar els vidres per un valor total de 2935 ptes. L'ona expansiva d'aquesta bomba també va arribar a l'altre costat de la carretera i va afectar la casa de Can Geronès (actual número 47).

Finalment també val la pena comentar que l'interessant immoble que fa cantonada entre la carretera Provincial i el carrer Martí Dausà (actual fàbrica de Can Rich) va ser durant molts anys (1912-1934) la seu del Colegio Politécnico Cassanense, conegut popularment com a l'Escola Vilaret. A causa de la seva proximitat amb les cases que acabem de descriure aquest immoble també es va veure afectat pels efectes d'aquest bombardeig. 

Can Trinxeria

Tot i que en aquest punt no hi va caure una bomba de forma directa, la casa de can Trinxeria i molt possiblement les altres cases situades al voltant de la plaça de la Coma si que es varen veure afectades per les bombes que varen caure al llarg de la carretera Provincial.

Val la pena recordar que aquesta casa fou confiscada per les autoritats republicanes durant la Guerra Civil i que en el seu interior s'hi va instal·lar la seu del comandament del camp d'aviació republicà de la Torremansa que va funcionar entre els anys 1938 i 1939.

Font: Ajuntament de Cassà de la Selva