Ruta audiosignada per Sant Celoni

Benvinguts a Sant Celoni, una vila plena d'història que tot seguit coneixereu fent aquest itinerari. Passejant pels seus carrers us podreu remuntar en el temps i descobrir els orígens i l'evolució d'aquest municipi que ja des de molt antic va ser un important centre de reunió per a comerciants i viatgers que anaven a Barcelona o Girona pel camí ral que passava per la vila.

1. L'Hospital Vell

El recorregut comença en el barri de la Vilanova, la darrera ampliació de la fortificació que va allargar el carrer Major fins la cruïlla amb l'actual carrer Germà Emilià, situat a la vostra esquerra. Fins el segle XIX, s'hi trobava el portal que tancava el poble i que es va anomenar portal de Can Bonavida.

La Vilanova era un barri típic de la petita pagesia i menestralia celonina i algunes de les seves cases conserven avui dia els portals originals. Conegut com Hospital Vell o de pobres i malalts de Sant Antoni Abad, era una institució benèfica i sanitària d'origen medieval. El centre estava format per l'hospital i la capella.

L'edifici, distribuït en planta baixa i dos pisos, envoltava el pati central. A la planta baixa s'hi trobaven diverses cambres i la sagristia. Darrere la capella es trobava el refetor, la cuina i el rebost. Al primer pis hi havia habitacions per als malalts, mentre que al segon hi residia la comunitat de monges.

A l'entrada de l'edifici podeu observar un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb un relleu a la part superior que representa la crucifixió. La capella es va reconstruir l'any 1752 i conserva un retaule barroc popular.

Actualment, una part de l'edifici acull l'Oficina de Turisme, que a més d'oferir informació sobre els recursos del municipi, és punt d'informació del Parc Natural de Montseny i del Parc del Montnegre i Corredor.

Continuarem el recorregut baixant pel carrer Major en direcció al centre.

 2. Portal de les hores

Ara us trobeu entre els carrers de Sant Martí i Major, on estava situat el portal i la Torre de les Hores, la segona ampliació de la muralla. Damunt del portal hi havia una capella on s'hi venerava Santa Tecla i al cim s'hi trobaven les campanes del rellotge públic, raó per la qual es coneixia amb aquest nom.

A la llinda de les portes podeu observar algunes inscripcions d'aquesta època que fan referència a alguna data, al nom dels propietaris o el símbol dels diferents oficis. Podeu observar també les decoracions d'algunes finestres originals del segle XVI, que destaquen pel decorativisme característic de l'estil gòtic tardà.

Ara seguiu avall pel carrer Major fins arribar a la plaça de l'Església.

3. Església Parroquial de Sant Martí

Sou davant l'església Parroquial de Sant Martí, un edifici d'estil barroc que és, sens dubte, l'element més emblemàtic del patrimoni arquitectònic de Sant Celoni.

Els esgrafiats de la façana, els més importants del barroc català tant per la gran superfície que ocupen com pel bon estat de conservació, es van enllestir l'any 1762. Mostren figures al·legòriques de virtuts (fe, esperança, caritat i  justícia), arcàngels, sants, àngels músics... que s'ordenen en la façana formant un retaule monumental que es restaurà l'any 2003.

Un altre element destacat de la portalada és l'escultura de Sant Martí, de l'escultor celoní Lluís Montané, feta el 1953. A  l'interior, es pot veure una altra imatge de Sant Martí, del mateix autor, el baldaquí amb cúpula, obra de l'arquitecte Francesc Folguera i els murals de l'absis del pintor Isidre Roig de Casas, amb representacions de diverses escenes de la vida del sant. Es tracta d'un edifici de planta rectangular i absis octogonal amb contraforts a l'exterior, entre els quals hi ha cinc capelles a cada costat

4. Carrer Major

El poble va anar creixent al llarg del carrer Major, seguint el traçat del camí ral medieval. Juntament amb la plaça de la Vila, el carrer Major constitueix el centre comercial del poble i aplega botigues i establiments -alguns  de tradició centenària- que donen servei a la comarca natural del Baix Montseny.

Destaquen algunes cases d'entre els segles XVI i XVIII.

En el número 93 trobareu la casa dels barons de Vilardell, descendents del llegendari cavaller, Soler de Vilardell. Diu la llegenda que un drac ferotge tenia atemorida la població de Sant Celoni fins que el cavaller li donà mort amb la seva espasa de virtut. El cau on s'amagava la fera es pot visitar i forma part d'un itinerari del qual podeu demanar informació a l'Oficina de Turisme. D'aquesta casa destaquen el balcó de ferro forjat i les rajoles decorades. En el número 136 trobem Can Maties amb dues finestres conopials treballades en granit. 

5. Plaça de la Vila

Us trobeu a la plaça de la Vila, el centre neuràlgic de Sant Celoni que acull mercats, festes i actes de tota mena. Per la seva importància, aquí es van construir diversos edificis d'interès històric i arquitectònic d'entre els quals destaca la Casa de la Vila.

A la dreta de l'ajuntament trobem Can Ramis, una casa dels segles XVII i XVIII que pren el nom de la família propietària. Va ser reformada l'any 1950 mantenint bona part dels elements originaris, com el portal amb l'escut familiar. Altres elements que es conserven actualment, com la galeria d'arcs carpanells del segon pis, es van afegir recuperats d'una casa de Barcelona.

Per últim, es pot destacar l'escultura de  Carles Colomo que es va dedicar al Ball de Gitanes amb motiu de la 20a ballada després de la recuperació d'aquesta tradició popular. El Ball de Gitanes, documentat de 1767, és un ball típic del Vallès i cal destacar que el de Sant Celoni té música, vestuari i un ball propi. Es balla cada diumenge de Carnaval en aquesta mateixa plaça.

Continueu el recorregut baixant pel carrer Major fins arribar a la plaça del Bestiar.

6. Barri de la Força

Uns metres més endavant, en el tram del carrer Major que va d'aquesta plaça a la de Josep Alfaras, trobareu la part més antiga del poble, coneguda com el Barri de la Força, el nucli emmurallat medieval, que es va formar per protegir el grup de cases que envoltaven la capella de Sant Celdoni, al peu del camí ral.

La Força tenia dos portals, el Major o de Barcelona, que donava a aquesta plaça i del qual es veuen clarament les restes a la cantonada de Can Mai Tanquis amb el carrer Major, i el dels Sants Metges, en direcció a Girona, on hi havia una capella per venerar aquests sants.

Des d'aquest punt, podeu acostar-vos a veure el reconegut restaurant Can Fabes, al carrer de Sant Joan, fundat pel desaparegut cuiner Santi Santamaria l'any 1981 i que va ser el primer restaurant català guardonat amb 3 estrelles de la guia Michelín. El restaurant es va tancar l'any 2013.

Per continuar amb el recorregut, avanceu pel carrer Major fins arribar a la plaça Josep Alfaras. 

7. Torre de Can Casquet

De les cinc torres que, com a mínim, tenia originalment el conjunt de la Força, només se'n conserven dues i l'angle d'una tercera. La torre que contempleu ara i que va quedar dins d'una casa particular, és l'anomenada de ca l'Aymar o de Can Casquet. Els merlets que la coronen són afegits posteriorment.

A la dreta de la torre, trobareu el carrer de les Valls, que recorda el vall o fossat que envoltava la muralla i que s'omplia d'aigua quan hi havia perill per dificultar l'accés al recinte.

Seguint aquest carrer arribareu a la Torre de la Força, restaurada l'any 2009.

8.Torre de la Força

Aquest element arquitectònic de l'època medieval va ser restaurat l'any 2009 i per fer-ho es van haver d'enderrocar dues cases que l'havien deixat oculta.

Es tracta d'una torre cilíndrica amb base atalussada. La seva part baixa mostra el nivell del terra a l'època medieval que va anar pujant al llarg dels anys quan la zona es va aprofitar per fer horts i altres edificacions.

Des de dins podem observar que no existeix cap accés des de la muralla a l'interior de l'edificació pel que se sap que s'hi accedia des de la claraboia de la part superior.

Un cop finalitzada la visita, torneu enrere i repreneu el carrer Major en direcció a la plaça de Rafael Ferrer.

9. Sant Ponç

Sou a la plaça Rafael Ferrer, on es troba la capella de Sant Ponç, l'únic vestigi de l'antic hospital de leprosos de Sant Nicolau que ocupava part de l'actual plaça, situada a extramurs per evitar contagis als vilatans. Es tracta d'un bon exemplar de l'estil romànic popular tardà, de finals dels segle XII o del XIII, restaurada en diverses ocasions i que consta d'una nau i absis semicircular.

Per continuar amb el recorregut cal que us dirigiu al carrer de Comte Borrell, a l'esquerra de la capella i que baixa fins al passeig del Pertegàs.

Un cop allà, preneu el passeig a l'esquerra fins arribar a la Rectoria Vella.

10. Passeig del Pertegàs

El passeig del Pertegàs és un dels llocs més agradables i tranquils que trobem a Sant Celoni. Amb gairebé un quilòmetre i mig, és una via destinada a vianants i ciclistes que transcorre paral·lela a la riera de Pertegàs, afluent de la Tordera, i que permet accedir a diversos camins de llarg recorregut i a altres rutes locals com la de Maribaus. La riera fa de connector entre el nucli urbà i l'entorn natural més immediat, de cabdal importància pel municipi, ja que per la seva situació geogràfica ha tingut una estreta relació amb la muntanya.

Ara continueu avançant pel passeig fins arribar al Parc de la Rectoria Vella i pugeu al jardí per l'escala que hi ha a mà esquerra del passeig.

11. Parc de la rectoria

Aquest bell jardí envolta els edificis del nucli originari de la vila (Sant Martí de Pertegàs i la Rectoria Vella), convertint l'indret en un dels llocs més agradables de Sant Celoni. El jardí es va començar a traçar l'any 1920, quan la Rectoria Vella era un centre d'estiueig i va ser remodelat l'any 2000.

L'església que veieu a la dreta, és la primitiva parròquia del poble i està documentada del segle XI. D'origen romànic, s'amplià considerablement en el segle XIV per adaptar-se a les necessitats del creixement de la població, afegint-hi dues naus i capelles laterals.

Actualment, trobareu, a les sales de la planta baixa, exposicions temporals de pintura, escultura, fotografia...

Per continuar amb el recorregut sortiu per l'entrada principal del jardí i preneu el passeig de la Rectoria Vella a l'esquerra fins arribar a la Biblioteca municipal.

12. L'escorxador

L'any 1926, l'arquitecte municipal Josep Domènech Mansana va projectar aquest edifici, una mica apartat del centre, per acollir l'escorxador de la vila. La construcció segueix la forma d'una masia de planta basilical, amb la nau central més elevada per facilitar la il·luminació de l'espai. L'any 1999 va ser rehabilitat i reconvertit en biblioteca municipal amb l'annexió d'un cos  lateral que podeu veure a la dreta de l'edifici.

Aquí finalitza la vostra visita audiosignada. Si pugeu per un dels carrers que es troben davant de la biblioteca, en pocs minuts arribareu al centre de la vila on trobareu una àmplia oferta de restauració que ofereix una gastronomia variada i de qualitat, així com diversos establiments de tradició centenària amb productes artesans i propis de la vila. 

Podeu accedir a tots els vídeos i documentació de la Ruta Audiosignada de Sant Celoni a la web municipal. 

Font: Ajuntament de Sant Celoni