Ruta al Cucurull pel Coll de Repàs a Roda de Berà

Des de la plaça de la Sardana als corrals de Cal Guivernau

Sortim de la Plaça de la Sardana, travessem la Plaça dels Pins i arribem a la via, al carrer de les flors. Girem a l'esquerra per l'edifici de l'antic ajuntament (avui Hotel d'Entitats), passem per la plaça de l'església i enfilem pel carrer de la dreta que voreja Cal Guivernau, que fou seu de les antigues escoles de primària del poble i on es situen algunes teories del castell de Roda de Berà.

Passem per la plaça de a Tots els Caiguts i continuem per la baixada de les Monges, deixant a la dreta ca l'Elíes, que va ser seu d'un convent de monges i d'aquí li ve el nom a l'edifici. A l'esquerra deixem l'accés cap a Ca l'Oliverar, una de les antigues cases pairals del poble, on s'ubica actualment l'associació Cultural “Les Monges”.

Seguim baixant fins al Replà i girem a la dreta pel torrent arribant al carrer de l'aigua. Passem per ca la Martorella (avui dia cocteleria bar) que combina el respecte de la construcció original amb una creativa i moderna decoració interior.

Creuem per sota del pont de la via del tren i sortim del poble pel camí de cal Llorenç, cap al fons del mateix nom, per un camí ample de ciment, seguint un alt mur que protegeix els camps situats a major alçada. Segons anem caminant, ens acompanyen a la dreta, a la part alta del mur, dues sèquies d'aigua. Una conduïa l'aigua al poble des de la Font del Comú i l'altra la conduïa a les basses de la RENFE, per la servei de les locomotores de vapor. Al costat d'una torre de llum, abans d'arribar al nou pont de l'AVE, podem veure l'arqueta on es bifurquen les sèquies i des de la qual es controlava el pas de l'aigua cap a una o altra.

Creuem per sota del pont de l'AVE i deixem a l'esquerra una antiga granja de porcs. Una petita pineda i la silueta dels corrals de la masia de cal Guivernau, són punts que ens avisen que aviat trobarem el senyal per a desviar-nos a l'esquerra, separant-nos de la ruta groga amb la qual hem caminat fins ara i que continua recte cap a la Plana del Xim. 

Des dels Corrals de Cal Guivernau a la Balconada del Mediterrani

El camí es fa més estret, pedregós i fa una mica de pujada. Només començar, a l'esquerra, trobem un petit pou de pedra.

Mentres avancem per aquest camí, que era per on antigament s'arribava a Bonastre (abans de que fessin la carretera), trobarem la única palmera autòctona que està darrera del camí. Arribem al primer cim on trobem la pujada més pronunciada d'aquesta ruta. Des de dalt del cim veiem Bonastre, la seva carretera nova, els seus hivernacles i a l'horitzó, les muntanyes del Montmell “El sostre del Penedès”.

Anem caminant per la vorera de la carena, amb vistes a l'esquerra del fons de cal Llorenç, les masies nova i vella del mateix nom i Roda en una vista cada vegada més amplia que arriba fins el mar. A la dreta hi ha Creixell i el seu castell i especialment la seva església de la qual Jujol va fer la rematada del campanar, Torredembarra i el seu far, La Pobla de Montornès i Altafulla.

Coronem la tercera elevació i aquí veiem restes d'una antiga trinxera, la via de l'AVE a banda i banda de la muntanya i passem per sobre del túnel excavat a la muntanya del Flaresso.

Des d'aquí, els dies clars, es pot veure nítidament la catedral de Tarragona i el Cap de Salou.  

De la Balconada del mediterrani al Cucurull

Després del descans, seguim pujant fins a coronar la muntanya del Flaresso, des d'on s'aprecia una de les millors vistes de Roda.

Caminem fins a trobar una senyalització que ens indica la Cova del Bon Joan i l'Avenc del Flaresso. Per visitar-les és necessari apartar-se de la ruta i no és convenient fer-ho amb persones poc preparades per caminar a la muntanya. Les dues estan a uns deu minuts de la senyalització.

A la dreta, la Cova del Bon Joan. Descendim per l'estret sender que parteix del senyal i està situada dalt d'un monticle immediatament inferior, al costat que dona cap al monticle immediatament inferior, al costat que dona cap al mar. Aquesta cova, d'entrada àmplia i ben protegida, es creu que servia de taller per la construcció d'utensilis, per les restes prehistòriques que s'hi han trobat.

A l'esquerra, l'Avenc del Flaresso, situat a l'alçada del túnel de l'AVE. Té una entrada vertical no molt profunda i després es troben belles galeries amb estalactites i estalagmites. Des de la muntanya del Flaresso ja es veu el Cucurull . Per arribar-hi, descendim per un camí estret i pedregós fins el Cucurull, torre de guaita per a uns i restes d'un castell per a uns altres. És una torre rodona construïda a mitjans del segle XI a base de pedres sense treballar de diferents mesures i unides per morter de calç. Es conserva part de la base i del primer pis però no queden restes de la porta d'entrada que havia d'estar a la base. 

Del Cucurull a la plaça de la Sardana

També veiem el nou polígon industrial de l'Avenar i l'últim dipòsit d'aigua. Descendim d'una manera còmoda i agradable amb la vista a Roda i al mar.

Passem per l'encreuament de senders que porten a les basses de l'estació i la senyalització que condueix als molins fariners que van ser construïts a finals del segle XVIII. Eren molins hidràulics i l'aigua que utilitzaven venia de Bonastre a través d'una sèquia que travessava un túnel excavat a la roca del Coll del Repàs. Les basses es conserven en molt bon estat i l'obrador del molí de baix també. Els obradors del molins superiors estan excavats en una part a la roca, però avui en dia es troben en ruïnes.

Girem a la dreta passant pel costat de l'antiga masia del Prats, avui convertida en la casa rural Els Molins. Seguint la sèquia, arribem al primer dipòsit d'aigua del poble, que sembla un gegantesc test, per la quantitat de vegetació que el corona. D'aquí anem fins als horts i al arribar al final ens trobem amb un tancat darrera del qual es troba l'antic safareig del morts, on es rentava la roba de les persones que morien.

Girem a l'esquerra per travessar els últims horts, per un camí al costat de la sèquia. Continuem a la dreta i passem per sota del pont del tren fins arribar a la font en la qual es trobaven els safareigs.

Font: Ajuntament de Roda de Berà