Roca Corbatera (Montsant) des de Sant Joan del Codolar (circular)

Variants: L'opció més còmoda per fer aquest cim és pel GR-7.3 tal com fem nosaltres. També podem fer el mateix camí a la inversa, amb la canal de pujada més dreta i la baixada més suau. A part del camí del GR, podríem passar pel camí de la Cova de la Mola (que puja pel vessant est fins a trobar la Canal del Batllet), o bé des del sud per la Canal del Móra.

Des de Tarragona, prenem l'A-7, sentit sud fins a la sortida nº1138 cap a Mont-roig. Seguirem per la T-323 fins a la rotonda sud de Mont-roig del Camp i, des d'allà, continuarem recte enllà en direcció a Falset i Colldejou. 9 km més enllà, arribem a Colldejou i aparquem a l'entrada del poble.

Sortim des de l'ermita de Sant Joan del Codolar, on encara hi viu una ermitana. Podem vorejar l'ermita pel darrere o bé remuntant pel costat de l'aparcament fins al trencall del Grau dels Tres Esglaons.

Nosaltres optem per vorejar l'ermita per darrere. En aquest cas, arribarem a un senyal indicador en què prendrem el camí de l'esquerra, que ens indica la Roca Corbatera i el Grau dels Tres Esglaons. En aquest cartell indica la dificultat del grau com a mitjana, però en els mapes del parc s'eleva a dificultat alta. Certament, hauríem de catalogar-lo de dificultat alta, sobretot per algun pas vertical més pròxim a una via ferrada que a una excursió habitual de senderisme (i sense cable de vida on assegurar-se), així que si no us agraden els passos verticals, és millor realitzar la pujada i baixada pel camí de Montsant o grau del Tomaset (pel camí per on baixem nosaltres), que no presenta cap dificultat especial. No recomanem pujar pels Tres Esglaons amb nens ni mascotes ni tampoc en dies de pluja.

Just al darrere de l'ermita de Sant Joan del Codolar, prenem un corriol que comença a enfilar-se sense treva en direcció Nord / Nord-Est cap als cingles del Montsant. La pujada és força dreta ja que en menys d'1 quilòmetre guanyarem uns 300 metres de desnivell amb un pendent mitjà del 43%. No val a badar doncs!

En alguns punts del camí anirem trobant grans blocs de pedra de conglomerat que s'han desprès de les parets del Montsant i que ens obligaran a ajudar-nos de les mans per grimpar aquests passos. De fet, tot el camí està ple de còdols, a l'estil de Montserrat, i aquestes roques conglomerades fan de bon grimpar amb bones preses on agafar-se.

Els punts més complicats de l'ascens són els Tres Esglaons que donen nom a aquest camí. El primer dels tres esglaons el trobem al cap d'un quart d'hora de pujada aproximadament. Consta de sis grapes encaixades en una canal de pedra que supera un mur d'uns 7 metres d'alçada. No és un pas excessivament difícil tot i que la primera grapa sigui una mica enlaire. Cal tenir en compte que en cap dels tres esglaons no hi ha cable de vida, amb la qual cosa una caiguda podria ser perillosa per l'alçada.

Superat aquest primer esglaó, en menys de 10 minuts arribem al segon tram de grapes que supera un altre mur de roca esglaonat. En aquest cas, trobem 5 grapes i aquí la dificultat afegida és que en algun punt ens haurem de recolzar amb els peus a la roca. .

Quan haguem sobrepassat aquest esperó, pugem uns altres 10 minuts fins al tercer i últim esglaó de la ruta, el més difícil ja que remunta una canal encaixonada en dos trams i té les grapes força separades. Aquí les grapes tenen forma de T i haurem de tibar de braços, ja que tampoc no hi ha cable de vida. El desnivell total a superar és d'uns 20 metres. Les persones més baixes poden tenir més dificultats en superar aquest grau.

Un cop l'haguem remuntat, anirem a sortir a una confluència de camins. Hem superat els cingles de Sant Joan i ja som dalt de la Serra Major del Montsant. Evitem el camí que planeja a banda i banda per sobre la cinglera i seguim el corriol que tenim davant nostre i que puja, més suaument, entre arbustos i algun arbre aïllat. En uns 10-15 minuts arribem al cim de la Roca Corbatera, a través d'algun dels múltiples corriols que arriben fins al cim.

Des d'aquí, tenim la sort de gaudir d'una panoràmica excepcional. Si teniu la sort de gaudir d'un dia clar si sense núvols, podreu distingir tot el Pirineu, des del Mont Perdut al Puigmal damunt del mar de boira del pla de Lleida. Més a prop, també podem observar les muntanyes de Prades, la mola de Colldejou o la Mussara.

Per acabar de gaudir de les vistes sobre el poble d'Albarca, ens desplacem un moment cap a l'Est fins al cingle que hi ha davant de la Punta de la Serra Major. Des d'aquest punt, guanyem una vista més vertical cap a la vall entre Cornudella de Montsant i Albarca.

Desfem el camí fins als peus de la Roca Corbatera i ara seguirem planejant per la Serra Major, direcció Oest / Sud-Oest, pel corriol més fressat indicat amb marques grogues. Al cap d'uns 15 minuts d'anar planejant i en suau baixada, ignorarem un camí a l'esquerra que ens baixaria cap a la Cova del Meloner i el Grau del Tomaset. Podríem anar per aquí si volem escurçar el recorregut de tornada.

Nosaltres seguim pel camí que careneja per la Serra Major. Pocs minuts després, ignorem una cruïlla de camins i seguim endavant, tot passant pel costat d'una escultura de ferro d'un Crist a la Creu amb indicadors geogràfics de la zona. 5 minuts després arribem a la confluència amb el GR-174.1. Des d'aquest punt, podem girar a l'esquerra i baixar cap a la Cova Santa i el Grau del Tomaset o bé seguir un tram més per la Serra Major, com fem nosaltres, en què seguim una mitja hora més carenejant fins a arribar a un turó amb una alzina solitària en què prenem vistes de tot el camí fet i del conjunt de la Serra Major a banda i banda. Des d'aquest punt, just sobre el Cingle del Fuster, també veiem el nucli de la Morera de Montsant i la Roca del Xollat.

De tornada, desfem el camí pel GR-174.1 però per no passar ben bé pel mateix camí, optem per fer un corriol amb fites que transcorre totalment per la carena durant uns 10-15 minuts. Tornarem a baixar fins al camí fressat per on havíem passat d'anada i ara seguirem uns quants metres a la nostra dreta (direcció Sud-Oest) per trobar de nou la confluència del GR. Si abans l'hem seguit endavant, ara girarem a l'esquerra i baixarem cap a la Cova Santa. Passem pel costat d'aquesta cova i arribem a una confluència de camins just abans d'iniciar el Grau del Tomaset o Camí del Montsant (pal indicador).

Seguim ara per aquest camí que baixa de la Serra Major del Monsant en direcció cap a Cornudella de Montsant. A diferència del camí de pujada, aquest corriol no presenta cap dificultat, més enllà del fort desnivell. Passem per sota dels espectaculars cingles del Montsant i baixem serpentejant per terreny força erosionat per les pluges torrencials.

Al cap d'uns 25 min de baixada, just abans d'entrar al bosc de pi blanc, prenem un corriol a l'esquerra per retornar a Sant Joan del Codolar en uns 10-15 minuts. Així haurem completat aquesta circular pels espectaculars cingles del Montsant i la Roca Corbatera.

Autor imatges i text: Sergi Boixader