Rellotges de sol de Porrera, entre vins del Priorat

No arribis tard a la visita dels rellotges

Situant la Plaça Catalunya com a punt d'inici de la ruta, el primer rellotge que ens trobarem serà, creuant el riu, Cal Ros (1), un rellotge que posseeix un escut i les línies horàries van de sis a cinc en nombre romans. En travessar el Pont Vell, que va aconseguir resistir les inundacions dels anys 1893 i 1994, arribem a la Plaça de la Guineu (2), on es troba un dels rellotges més populars. Pintat al fresc, és un rellotge vertical i vespertí, ja que les seves línies horàries només van d'una de la tarda fins a les vuit ja que el sol no dóna a aquesta façana fins a primera hora de la tarda. El curiós d'aquest rellotge és la col·locació del seu gnòmon (el pal que projecta l'ombra), ja que perquè sigui paral·lel a l'eix terrestre ha de ser col·locat paral·lel també a la paret.

A prop d'aquesta plaça ens topem amb l'edifici de l'antiga Cooperativa, que també llueix un rellotge (3), i si continuem cap al barranc i el creuem, arribarem a una altra plaça on veurem el quart rellotge, anomenat lògicament El Barranquillo (4).

El cinquè rellotge està localitzat a la plaça Ca Les Viudes (5) i és un dels més complicats de trobar perquè està col·locat sobre una placa de pedra alçada de difícil visibilitat. El rellotge Ca l'Amorós (6) el trobem al carrer Mestre Llurba, que condueix al castell i que ens portarà al setè (7), en procés de restauració i a la part més alta de Porrera. Aquest rellotge és una còpia d'un altre que hi ha en una masia del poble.

Ara toca baixar de nou. Ho farem pel carrer de l'Hospital, que ens conduirà fins al rellotge Cal Pla (8), que curiosament només marca les mitges hores. Si continuem baixant arribarem al novè (9), al carrer Vilanova, que consisteix en un simple cercle acolorit amb tons daurats i ocres, i al desè, conegut per Cal Peirí (10).

Cal Vallvé (11), l'onzè rellotge, no deixa indiferent a cap visitant, ja que es caracteritza per l'elegància del seu dibuix. També gaudeix d'un gran nombre de colors el dotzè rellotge, El Serrallo (12), esquitxat per ocres, verds i salmons, que el fan molt vistós i cridaner. Al mateix carrer on es troba aquest, descobrirem el de Cal Rabascall (13), les pintures morades i blanques li donen un toc específic, al que contribueix els números aràbics pintats al voltant del rellotge.

Finalment acabarem el nostre recorregut al rellotge més gran i emblemàtic, conegut com El Portal (14).

L'endevinalla del rellotge El Portal

De tots els rellotges, el més popular és sens dubte el situat al carrer Pau Casals per les seves dimensions, ja que és un dels exemplars més grans de tot Catalunya, i la seva tècnica complexa, que conté línies solars així com zodiacals. No obstant això, el més curiós d'aquest rellotge (i que li fa particularment atractiu) és la inscripció que conté avall, amb uns versos que més semblen un jeroglífic que una altra cosa.

"Tu que mirant-me ets, atén bé el que dic, això té gran sentit, a veure si ho entendràs, després et divertiràs, quan ho hagis entès, si no entens el que dic a Salamanca aniràs.
El sol va per l'eclíptica del Zodíac, mai passa amb un alfabet n'hi ha prou per saber què significa, a quins signes es dedica i a quin grau es troba el sol... "

Malgrat els milers d'intents, ningú del poble ni els visitants que el llegeixen saben a què es refereix. Semblava indicar que el seu autor pretenia riure de tots aquells que ho observaven.

Tot i això, fa poc es va descobrir el seu significat al llibre "De la Gnomònica, ú de la Teòrica i Pràctica dels Reloxes de Sol", l'autor, el pare Tomàs Vincent (1651-1723), assenyalava que era un mètode empíric per conèixer en quin dia del mes l'astre rei entrarà en la corresponent casella del zodíac.

El vi de Porrera i Lluís Llach

Com ja hem comentat, Porrera s'assenta en terres famoses per les seves vinyes. No en va, el vi del Priorat compta amb denominació d'origen pròpia i és un dels més famosos del país. Les muntanyes, els seus vessants escarpades o la forma de conrear el raïm en terrasses, aporten un sabor peculiar als seus mosts, amanits per un clima mediterrani més aviat sec.

En els pocs quilòmetres que posseeix aquesta localitat conviuen 5 cellers de renom que es reparteixen la fama, una fama més que merescuda que ha originat que tinguin la seva pròpia ruta. La més antiga d'elles, el Celler Cal Pla, porta 200 anys d'història i és, sens dubte, la més antiga de la zona.

No obstant això, una d'elles destaca més que les altres per ser propietat del cantautor Lluís Llach. El Celler Vall Llach va obrir les seves portes a finals dels anys noranta i té el seu origen en l'afecte que l'artista té a aquest poble, on passa molt del seu temps. Tant és així que va donar nom a un dels seus àlbums, "MónPorrera".

Amb motiu d'aquest disc, s'ha creat la ruta "MónPorrera: Lluís Llach - Miquel Martí i Pol", una guia interactiva que mostra com es va elaborar el disc, amb records i sentiments del poeta, així com amb testimonis anònims que el van veure néixer.

Altres coses que visitar

No podem acomiadar-nos de Porrera sense pujar al capdamunt del turó i visitar l'ermita de Sant Antoni Abat, datada al segle XVII i que està formada per una sola nau amb espadanya. Les seves meravelloses vistes a la muntanya Montsant, símbol del Priorat, fan d'aquesta excursió una visita memorable.

El dia 17 de gener, dia de Sant Antoni, patró dels animals, el poble puja a aquesta ermita dedicada al sant amb els seus animals per beneir-los. En el passat es convocava una carrera des d'allà fins al poble on només hi participaven els més joves i atrevits, ja que el camí té una forta i perillosa pendent, el que va produir segurament més d'una caiguda.

Tampoc podem deixar de visitar l'ermita de Sant Joan Evangelista, del s. XVIII i d'estil neoclàssic.

Gastronomia

Com a poble amb entitat pròpia, Porrera té la seva pròpia cultura gastronòmica on en destaquen les coques, sobretot la coca d'ou, que és la preferida per la seva gent, la mel i la botifarra. Òbviament, la beguda per excel·lència és el vi.

No obstant això, l'aliment més característic d'aquesta localitat és sens dubte el conegut com rotllo, una mena de tortell típic de les festes de Sant Blai. El dia dos de febrer els vilatans compren el tradicional rotllo a les fleques, però no el consumiran aquest dia sinó que hauran d'esperar al següent per fer-ho, el propi dia de Sant Blai, com marca la tradició.