Pujada al Mont Caro des del refugi de Caro

Sortim des del davant del restaurant “Pous de Neu” i començarem la circular cap al Mont Caro en sentit anti-horari (remuntant-lo pel vessant sud). Durant el primer tram del recorregut, seguirem el GR-7 en direcció al coll dels Pallers. Comencem planejant per la carretera en sentit Sud-Oest. Podem desviar-nos momentàniament cap al refugi UEC Mont-Caro tot i que al cap de poc tornarem a retrobar la carretera. Aquest primer tram se'ns fa un xic monòton ja que el GR-7 transcorre per aquesta pista asfaltada.
Passem pel costat del refugi de Caro, l'aparcament de l'Esquirol i el Restaurant del Port. Durant aquest tram també anirem trobant marques d'estels blaus, que són de la ruta Estels del Sud, que dona la volta als Ports. 15 minuts més endavant, seguim per la carretera de l'esquerra (direcció a la cova Avellanes). En menys de 5 minuts, arribem al coll de la Carrasqueta i deixem la pista asfaltada i prenem la sendera a la nostra esquerra (pal indicador).

Comencem a pujar pel corriol que transcorre per l'obaga fins a arribar al coll dels Pallers, al cap d'uns 25 min. En aquest punt, deixem el GR-7 i els Estels del Sud i prenem el camí a la nostra esquerra que comença a pujar per pel vessant solell cap a la Moleta Rodona i per la carena fins al Caro. A partir d'ara ens fixarem en les marques vermelles i les fites per anar seguint el camí.

Aquest tram sec i solell contrasta amb el bosc més ombrívol i humit per on acabem de passar. S'aconsella evitar les hores de més insolació especialment a l'estiu si no bufa una mica de brisa. Contràriament, alguns dies de fort mestral a l'hivern també pot resultar força incòmode. En tot cas, ens recompensen les àmplies vistes de les terres de l'Ebre i del Sénia, així com alguns cims més llunyans com el Penyagolosa, cim més alt de la província de Castelló.

En el tram que passem per la Moleta Rodona, ens podem ajudar amb les mans en alguna petita trepada. En aquest punt, ens trobem amb un parell de cabres ibèriques que es deixen fotografiar molt bé sense fugir.
Afrontem l'ascens al Caro vorejant-lo primer pel vessant oest, sota d'uns espadats. Finalment, el corriol remunta serpentejant fins a arribar a l'aparcament del cim del Caro. Fem els últims metres fins al mirador, des d'on gaudim d'una àmplia panoràmica de les províncies de Tarragona i Castelló. En dies clars, veurem el Delta de l'Ebre des d'una perspectiva atípica i, en dies excepcionals, fins i tot es pot veure Mallorca.

Per baixar del cim, ho farem pel cantó nord del cim a través d'una sendera que va retallant els revolts de la pista que baixa del Caro. Des de prop de l'aparcament, prenem un corriol a la nostra esquerra i comencem a baixar cap al coll del Vicari. En tot moment anirem trobant marques vermelles i alguns pals amb fletxes en els punts de creuament amb la carretera.

Durant la baixada, trobarem algunes desviacions del corriol que evitem. Si les seguíssim, l'únic que ens passaria és que hauríem de seguir algun tram per carretera. De fet, arribem al coll del Vicari fent un tros per carretera i, des d'aquest punt, prenem de nou una sendera a la nostra esquerra. Baixem fortament per una obaga de boix i pi roig.

Al cap d'uns 15 minuts, arribem a la pista que ens portarà de nou al Refugi Caro de l'UEC. Ara sols ens faltarà seguir durant uns 800m per la carretera fins arribar al Restaurant dels Pous de Neu i al Refugi Caro. A mig camí, veurem les marques del GR-171 que s'incorporen per la nostra dreta.

Finalment arribem al cotxe després d'haver completat aquesta circular pel cim més alt de la província de Tarragona.

Autor imatges i text: Sergi Boixader