Puigmal per Fontalba i retorn per Núria (circular)

Variants: El Puigmal també és molt clàssic fer-lo des de Núria (pel camí que nosaltres farem de baixada). Una altra alternativa seria fer-lo seguint l'Olla de Núria (de 21 a 26km +1700 a +2000m) i encadenar fins a 16 cims. Finalment, una altra alternativa seria fer-lo des del vessant ceretà, per l'estació d'esquí d'Er (itinerari ideal per a l'hivern amb raquetes/grampons). Si voleu més desnivell, es pot partir des de Queralbs (+1800m).

Accedim a la collada de Fontalba anant primer per carretera fins a Queralbs. Un cop en aquest poble, prenem la pista que puja cap a Fontalba. Els primers metres està asfaltada però ben aviat passa a ser una llarga pista de terra que va pujant suaument fins als 2000 metres. Des d'aquí, el Puigmal sembla a tocar, però encara queda una bona pujada! La pista en general és apta per a turismes.

Sortim des de l'aparcament de Fontalba i ja d'entrada ens quedem bocabadats amb l'entorn de muntanya on ens trobem: la coma i la Dou de Fontalba, una surgència d'aigua que neix a mitja alçada i que dóna nom a la vall. A sobre, el Puigmal i, a la seva esquerra, la carena que seguirem: la Serra del Borrut amb els dos avantcims abans del Puigmal: el Cim de la Dou (2457 m) i el Cim del Borrut (2670 m).

Just abans de començar, veurem dos camins: el que planeja cap a la dreta i que va cap a la font de Fontalba, és per on tornarem. Aquest és el camí que va a Núria (GR-11.8). Nosaltres seguim per l'esquerra, anant per una antiga pista forestal i anant tirant cap a la carena.

Afrontem el primer tram de pujada (que de fet serà pràcticament el més dur de la jornada) fins al cim de la Dou. El camí passa de pista forestal a corriol i va a buscar la carena. Més amunt, salva el desnivell serpentejant per remuntar les costes de la Solaneta de Fontalba fins al cim de la Dou.

Hem guanyat ja el primer avant-cim abans del Puigmal. Ara davallem uns metres fins al Coll del Borrut (2442 m) i comencem l'ascens al Cim del Borrut (2670 m) tot carenejant per la serra del mateix nom. El camí en tot moment està molt fressat i el terreny és solell i ample, no hi ha marge a la pèrdua.

Afrontem la pujada fins al Cim del Borrut i, des d'aquest punt, ja veiem el que ens dista fins al cim del Puigmal (de fet, si ens hi fixem, veurem la creu petita a dalt a l'esquerra). El que ens queda, doncs, és una remuntada per un tram pedregós amb fort pendent. El camí va serpentejant per suavitzar la pujada i fer-lo més suportable. En tot cas, el camí es va fent sense remordiment: són uns 150 metres de desnivell fins arribar a l'ampli pla que hi ha abans del cim. Un cop en aquest pla, sols ens caldrà acostar-nos fins a la creu del cim del Puigmal i pujar els darrers metres fins al cim, el més alt del Ripollès.

La vista des del Puigmal és àmplia cap als quatre costats: la Cerdanya presideix el vessant nord, amb els cims del Peric, el Carlit i el Puigpedrós. També veiem perfectament els cims arrodonits de la Tosa d'Alp i el Puigllançada, amb el Pedraforca i el Cadí al fons. Més lluny, en dies clars es pot arribar a veure els cims del Berguedà, Montserrat i el Montseny. I cap al sector del Ripollès, es veu pràcticament tota la comarca: des del Taga al Bastiments.

La baixada del Puigmal la farem en direcció cap a Núria a través de la Coma de l'Embut. El primer tram de baixada es fa a través d'una tartera en fort pendent. En aquest punt cal que anem alerta de no relliscar. Aquest tram surt al mapa de l'ICC com "la Terra Vermella", precisament en referència al color vermellós de la pedra d'aquesta tartera.

Un cop superada aquesta baixada més forta, el camí va a creuar l'incipient torrent de la Coma de l'Embut, en el punt conegut com la Fontalta. Ara anem baixant per camí fressat menys dret en direcció Nord-Est pel Llis de la Coma de l'Embut.

Més avall, el camí torna a creuar el torrent de la Coma de l'Embut, ara amb una mica més de cabal i anem girant en direcció Est, tot baixant cap a Núria. A davant nostre, ja veiem la part alta de les pistes d'esquí de Núria.

Passem pel costat d'un petit salt d'aigua on potser hi trobareu algú refrescant-se els peus i seguidament veurem el Forat de l'Embut, on el torrent d'aigua s'escola per la roca i es fa fonedís.

Ara seguim per la seva llera en direcció Est fins a arribar a un ampli prat, conegut com el Pla de l'Ortigar, a l'indret del Collet Verd. El creuem i, a l'altre cantó, ja veiem el Santuari de Núria. Davallem fins a entrar al bosquet de pins negres petits i seguim el descens fins al Santuari de Núria. Abans, haurem creuat el camí de les Coves.

El Santuari de Núria és un dels centres d'oci neuràlgics del Pirineu català. Quants infants han descobert la muntanya en aquest indret? Si hi aneu en temporada alta d'estiu, hi trobareu molta gent. Nosaltres en defugim i seguim el nostre itinerari cap a Fontalba pel traçat del GR-11.8.

El camí va pujant suaument deixant l'estany a la nostra esquerra fins que arribem al Coll de la Creu d'en Riba (on efectivament hi ha una creu) i una cruïlla de camins: el que puja de Queralbs, el que va a l'Agulla de l'Estany (el mirador de Núria o de la Creu d'en Riba) i el que prendrem nosaltres, cap a Fontalba, senyalitzat amb les marques del GR 11.8 i també les marques grogues de la xarxa de senders d'Itinerànnia. També trobarem algunes marques grogues en forma de dos cercles oberts que desconec de quin itinerari formen part (probablement siguin senyals de camí ramader).

Ara ens tocarà afrontar un tram de pujada d'uns 100-120 metres tot fent llaçades mentre la panoràmica del Santuari i de la vall de Núria és .cada vegada més bonica. En la part final d'aquestes llaçades, a la coma de les Perdius, deixarem a mà dreta el trencant cap al camí de les Coves i seguirem planejant en direcció Sud fins als peus del Salt dels Frares. Remuntarem uns metres més i travessarem la Coma de Gombrèn. En aquest punt, trobarem un senyal d'advertència del risc d'allaus en cas de passar-hi a l'hivern. També hi veurem una font on sovint s'hi abeura a les vaques.

Seguim planejant en direcció Sud i el fons de la vall de Núria i Queralbs cada vegada és més altívol i espectacular, amb el cremallera just al fons. A l'altra banda de la vall, pràcticament a la mateixa alçada, hi trobem l'Alberg del Pic de l'Àliga, sobre Núria.

L'últim tram per arribar de nou al cotxe es tracta de creuar l'àmplia Cometa de Fontalba, que ens durà ben bé una mitja hora. Albirem clarament la collada amb l'aparcament a l'altra banda de la vall, però abans haurem de vorejar la foranca en direcció Oest fins al Torrent del Puigmal i a la surgència de la Dou de Fontalba (que deu el seu nom al color clar de l'aigua que en surt). Finalment, des d'aquest punt ja només ens caldrà planejar per camí entre els amplis prats fins a la collada de Fontalba i així donarem per finalitzat l'itinerari d'aquesta circular imprescindible i molt recomanable pel Pirineu Oriental.

Autor imatges i text: Sergi Boixadeu