Pollegó Superior del Pedraforca pel coll de Verdet

Com hem dit, el Pedra és un dels cims més concorreguts de Catalunya. Més de 20.000 persones cada any baixen per la tartera. Tot això, ha provocat un desgast que s'accentua amb els anys i que comporta una precaució especial. En tots els trams de roca ens trobarem la pedra força esmolada i això pot ser motiu de relliscades. Especialment delicada és la baixada per la tartera, cada dia més desgastada.

Igualment, cal tenir present que el Pedra, sense ser difícil, tampoc és un “cim de vaques”. La grimpada pel Verdet no és difícil, però és bo que hagueu fet alguna grimpada prèvia per conèixer la tècnica i comprovar com reaccioneu a les alçades. La baixada per la tartera, per uns és molt divertida, però per qui no n'ha baixat mai cap, pot ser feixuga. Un cop de cul i alguna rascada és gairebé inevitable, però cal anar amb compte de no fer-se mal. Molta gent va al Pedra sense haver fet cap altra muntanya abans i, en alguns casos, sense conèixer la muntanya ni el temps. Cada any s'han de rescatar moltes persones i es cometen algunes imprudències. Informeu-vos bé del temps i, en cas de dubte, pugeu algun altre cim abans de fer el Pedra.

Sortim de l'aparcament del Mirador de Gresolet i prenem el camí escalonat que surt al costat de la carretera i que indica el refugi de Lluís Estasen. Aquest primer tram discorre per un bosc de pi negre amb un pendent moderat i el camí molt esmolat. Compte amb les arrels que hi ha al camí fruit de l'erosió. Al cap de poc, veureu que hi ha una bifurcació de camins: tant el de l'esquerra com el de la dreta porten al mateix lloc, però el de l'esquerra és més ràpid. 10 minuts després, conflueixen a un petit collet on trobem un indicador per anar al refugi. Aquí cal agafar el camí de l'esquerra, ja que el de la dreta es desvia pel vessant nord. Tota l'estona anirem seguint les marques de PR.

Arribem al refugi al cap de 15 minuts des de l'arrancada i ja veiem clarament l'objectiu: el Pollegó Superior coronant l'escarpada cara nord del Pedra. Seguim endavant, direcció al coll de Verdet. Ara planegem pel bosc de l'obaga del Pedraforca i travessarem quatre barrancs sense cap gran dificultat, només compte les relliscades, sobretot si està humit o hi ha glaç. Al primer barranc, si mirem amunt, veurem la silueta inconfusible de “El Gat“, una de les escalades més especials del Pedraforca.

Superada la canal del Rimbau, el camí comença a remuntar decididament. Pugem per entremig d'un bosc amb un pendent considerable, tot seguint les marques del PR. Atenció quan el camí canvia de direcció, per anar serpentejant. Si seguiu les marques de PR i el camí més esmolat, no hi ha pèrdua. A mitja pujada, veurem un tronc tombat i buit per dins, que uns anys enrere era un lloc molt fotografiat.

El camí remunta fins a la bauma de la Rua Gran, on gira en direcció Oest. Abans d'arribar-hi, veurem com el PR enfila una primera grimpada fàcil (atents a no desviar-se cap a la dreta). El tram sota la balma ofereix unes vistes espectaculars del Cadí. Seguidament, arribem a una petita vall amb un torrent on podem agafar aigua. El camí ara gira a l'esquerra i torna al bosc. En dies de boira a les valls, des d'aquí tindrem una fantàstica panoràmica sobre un mar de núvols.

Cada vegada pugem més i ara ja veiem el coll de Verdet, encara força amunt. Encarem el tram de pujada més dret tot serpentejant i passant pel costat d'exemplars de pi negre centenaris. Al davant, la cara nord del Pedra, cada cop més a prop. Molta gent, arribats a aquest punt, es posen a esmorzar. Si teniu forces, val la pena esperar fins al coll de Verdet.

El darrer tram d'accés al coll es pot fer per dos camins, tots dos senyalitzats amb les marques de PR. El de la dreta puja primer i s'estalvia passar per la tartera, així que és millor opció per la pujada (el track del GPS va pel camí de l'esquerra).

Finalment, arribem al coll de Verdet després de suar una bona estona. Des d'aquí ja es veu el poble de Gósol i les serres del Verd i el Port del Comte. Ara el camí segueix per la carena en pujada fins anar a trobar la canal del Verdet.

A partir d'aquí comença la grimpada de debò. El primer tram de la canal és més obert i fàcil. Veiem que està marcat amb traces grogues, però si volem, podem pujar més per l'esquerra. A mesura que pugem, es va encaixant i és una mica més dret. En aquest segon tram de la canal la pedra està més esmolada ja que tothom ha de passar pel mateix lloc. Cal anar amb més compte i, si ho necessiteu, hi ha una corda per agafar-se.

Finalment, arribem al cim nord (1r avantcim) i descobrim el que ens espera fins arribar al Pollegó Superior. La carena fa 4 avantcims abans d'arribar al cim més alt. Així que caldrà anar fent un puja-i-baixa amb petites desgrimpades i grimpades. Baixem del primer avantcim sense dificultat fins al coll. Les marques grogues ens serviran de guia pels llocs més fàcils per passar. Per encarar el segon avantcim, primer les marques planegen per la dreta per anar a buscar una canal ampla i de pendent moderat.

Coronem el 2n avantcim, i baixem amb un tram força dret fins al següent collet. El 3r avantcim no presenta cap gran dificultat i grimpem fins dalt amb poca estona. Continuem, ara de baixada fins a l'últim collet, força estret i de color argilós. Si traiem el cap per l'esquerra, veurem tot el pati de la cara nord del Pedra.

Encarem finalment la pujada al Pollegó Superior. Aquesta quarta grimpada és una mica més dreta i convé tenir a la vista les marques grogues per no complicar-nos la vida. Pugem buscant els passos més fàcils i finalment remuntem els últims metres fins al cim del Pollegó Superior, on segurament trobarem força gent.

Per baixar, anirem a buscar l'enforcadura pel camí evident que baixa per l'altra banda d'on hem pujat. El descens és senzill, però amb algun tram una mica gastat. Amb poca estona, arribem a l'enforcadura. A l'altra banda, veiem la paret vertical del Pollegó Inferior, que només es pot pujar a peu pel vessant sud/est.

Baixem de l'enforcadura i encarem la tartera. La majoria de la gent passa per l'esquerra, però la baixada està molt desgastada i pot resultar fins i tot compromesa. Per la banda dreta, tradicionalment el terreny estava menys gastat, però amb la creació d'un nou camí de PR, ara mateix s'estan igualant les coses. Si no voleu arriscar-vos a patinar per la tartera, podeu baixar pel PR. El primer tram de la tartera és el més dret i gastat; més avall comprovareu com s'acumulen les roques que s'han anat fent baixar des de més amunt.

Més endavant, la tartera es divideix en dues i al centre comencen a créixer boixos i algun pi negre. Nosaltres seguim per la més evident, la de l'esquerra, fins arribar a un punt on comença el camí que surt de la tartera. És important no continuar per la dreta, tartera avall, ja que llavors donaríem més volta.

Seguim el camí amb marques de PR i en suau descens que ens portarà en uns 20-25 minuts fins al refugi travessant algunes tarteres. Evitem una desviació que marxa per la dreta, avall, i seguim pel camí del PR. Finalment, arribem al refugi i ja només ens caldrà fer un glop d'aigua de la font i encarar la tornada al mirador de Gresolet, pel mateix camí per on hem pujat al matí.

Autoria fotografies i text: Sergi Boixader