Per l'interior del riu Ebre

Tortosa

Declarada com a Conjunt Històrico-Artístic, la capital del Baix Ebre compta amb una extensa història de conquestes. Considerada un punt estratègic, va ser presa pels musulmans, aragonesos, castellans i francesos. No en va, aquesta ciutat del sud de Catalunya va arribar a controlar el comerç del blat de moro i de la sal de la Mediterrània occidental. Aquesta barreja de cultures ofereix a la ciutat un aire característic on s'uneixen les corrents morisques, renaixentistes, barroques i judaiques.

La importància del seu passat té com a símbol la catedral. Construïda damunt d'una mesquita, i del que antigament havia estat un fòrum romà, es va convertir en catedral i monestir al segle XII. Fruit de nombroses obres i ampliacions, la seva arquitectura romànica es transformaria més tard en gòtica, fins que al segle XVIII va obtenir la façana barroca de la qual podem gaudir a dia d'avui.

Hi destaca la Capella de la Verge de la Cinta o Capella Reial, anomenada així per les seves grans dimensions. Decorada amb gran luxe, com ho demostren els seus nombrosos frescos i materials, en ella es troba la tomba de Lluís de Tena, bisbe de Tortosa i president de la Generalitat de Catalunya (1617-1620).

En el pla renaixentista, Tortosa posseeix un dels exemples d'arquitectura civil més importants de Catalunya: els Col·legis Reials, destinats a l'educació dels moriscos. El seu pati és considerat únic, ja que representa tots els reis d'Aragó des del segle XI fins al XVII.

Pujant a una zona elevada, a la vora del riu Ebre trobem el Palau de la Suda, d'origen musulmà. Aquesta antiga fortalesa va adquirir una gran rellevància en ser el centre del regne de Taifa. Després de patir quantioses ocupacions, seria finalment utilitzat com a residència dels nobles catalans i reis castellans.

Destaquen les seves torres de tres formes: circulars, pentagonals i quadrades, des de les quals s'obté una vista impressionant d'aquesta zona tarragonina. Actualment el palau és un Parador Nacional.

Tivenys

Seguint la carretera secundària T-301 arribem a un petit poble anomenat Tivenys, la història és desconeguda. Se sap que va ser cedit als jueus de Tortosa per Ramon Berenguer IV al segle XII per, més tard, ser venuda a l'abat de Santes Creus.

Malgrat la seva mida reduïda, Tivenys es distingeix pel seu temple parroquial, datat del segle XVIII, i amb influència gòtica, bizantina i neoclàssica, la seva capella dedicada a la Mare de Déu del Carme, a mitja hora de camí del poble, i el Parc Municipal, un dels llocs més destacables de la zona a causa de la magnífica vegetació que creix a la vora de l'Ebre.

A dos quilòmetres en direcció a Xerta, es troba l'assut de Xerta, una obra d'enginyeria hidràulica del segle XII declarada Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. Aquesta presa, construïda en diagonal sobre l'amplada del riu Ebre, té una longitud de 375 metres i es va crear per poder portar les aigües als cultius de la zona. Les restes ibèriques de la gran torre defensiva li confereixen una gran singularitat, ja que és única en tota la regió.

Coves de Benifallet

Abans d'arribar a la següent població, Benifallet, ens topem amb les coves d'aquest nom, a tres quilòmetres de Tivenys.

Descobertes l'any 1968 per un grup d'espeleologia barceloní, consten de sis coves, algunes de les quals mantenen restes arqueològiques del Neolític. Actualment només dues estan obertes al públic i no en la seva totalitat, la Cova del Dos i la Cova Meravelles. A través de les visites guiades, es poden observar formacions sorprenents que només la natura, amb segles i segles de paciència, pot crear gota a gota. Abundants i magnífiques estalactites, estalagmites, gegantines columnes, colades, macarrons, gours i un gran nombre d'excèntriques i banderoles creixen a l'interior de la Terra.

Benifallet

Però Benifallet no és només conegut per les seves coves. Aquest poble en si mateix té molts motius turístics per ser visitat, com els jaciments arqueològics d'Aldovesta, pertanyents a l'Edat de Ferro, el Castellot de la Roca Roja, assentament que data del segle VI al III aC, o la masia del Cadell, que obliguen a la memòria a remuntar-se a èpoques de fenicis, ibers i romans.

D'origen àrab, al casc històric de Benifallet hi convergeixen construccions de diverses èpoques, des de la morisca fins a altres més recents, com la neoclàssica. Un exemple d'aquesta última és la seva església parroquial, aixecada un any abans que comencés la Guerra Civil espanyola.

Remuntant segles enrere, trobem l'ermita romànica del s.XIII, on poden observar-se els frescos que encara es mantenen en perfecte estat i la imatge de la Mare de Déu de Dalt, patrona del lloc. En el seu interior es troben dos sepultures dels anys 1298 i 1300.

A la part alta del massís de Cardó es troba l'antic convent de Sant Hilari de Cardó, fundat en ple segle XVII per l'ordre de les Carmelites Descalces. Malauradament, només queden en peu algunes de les tretze ermites que conformaven el convent. L'església, de construcció posterior, actualment funciona com a museu. A prop del convent es va crear, el 1866, un balneari que va donar ús a les aigües medicinals del riu Cardó i que, durant la guerra, va funcionar com a hospital del bàndol republicà. D'aquesta època encara es manté la festa popular dels quintos, que permetia recollir fons als joves que anaven a fer el servei militar.

Pas de Barca en llagut

Prenent la carretera C-12, direcció Móra d'Ebre, trobem l'últim transbordador fluvial que creua el riu Ebre impulsat només per la corrent de l'aigua, el llagut o llaüt, que porta de Benifallet a Miravet. Aquesta embarcació tradicional de la zona consta d'una plataforma de fusta subjecta a un cable metàl·lic lligat a banda i banda del riu. Servia per transportar persones, animals i vehicles d'una riba a una altra.

Utilitzada fins a la dècada dels seixanta, les noves infraestructures han contribuït a la seva desaparició. Actualment només queden dos tipus de llaguts, el de Flix (al nord de la província), que funciona amb energia elèctrica, i el de Miravet, que navega sense cap motor. Tots dos per al gaudi dels turistes. Certament és tota una experiència creuar l'Ebre a bord del llagut i gaudir del mestratge del remer al sortejar les corrents ajudat només per la seva perxa.

Miravet

En el desviament de la carretera secundària TV-3023 arribem a Miravet. La història d'aquesta ciutat àrab, anomenada llavors Muràbit, està plena d'esdeveniments que han quedat patents en els seus carrers, construccions i oficis. De fet, aquesta població és més coneguda per la seva terrisseria, que encara es manté viva a causa dels nombrosos tallers que acull, que pel castell templer, un dels reclams turístics més aclamats. En aquesta ruta no farem referència al mateix pel fet que està recollit en la Ruta dels castells a Catalunya.

El casc antic, anomenat Cap de la Vila, es va erigir com un punt vital de l'alqueria musulmana durant nou segles, fins a l'arribada dels cristians al s. XVII. Tot aquest temps de dominació islàmica ha quedat palès en els seus estrets carrers, els llaguts, el molí d'oli, blat i vernís terrissaire, l'arcada mudèjar i en l'aljama morisca, que formava part de la mesquita. L'entrada al cas antic es realitza per l'anomenat Portal del Motxo, un passadís cobert per un captivador arc de mig punt.

Val la pena acostar-se al mirador de la Sanaqueta, que ofereix una vista impressionant sobre el riu Ebre, el meandre del Tamarigar, la Masia de Reparo i les cases morisques penjades sobre el canal. També ens permet veure de lluny l'església renaixentista de l'Ordre de l'Hospital, construïda, com és costum, a sobre de la mesquita i en la qual encara es poden observar les conseqüències del bombardeig que va patir després de la famosa Batalla de l'Ebre. A la pèrdua de retaules i imatges, cal sumar-hi la col·lisió d'una bomba sobre la seva cúpula.

Dins de l'església es pot observar l'altar romànic, obra dels cavallers del Temple, la col·lecció de terrissa de Miravet, iconografies medievals i una exposició de fotografies del pas de les tropes republicanes l'any 1938.

A aquells amants del piragüisme els recomanem encaridament aquests paratges, on hi ha una variada oferta d'aquest esport. Les afables aigües del riu Ebre ofereixen un escenari idoni per a practicar-lo.