Modernisme a Vilafranca del Penedès

Un apunt històric

La fil·loxera va suposar un punt d'inflexió per l'agricultura catalana. Un petit insecte americà d'1mm de longitud va arrasar amb les vinyes catalanes, com duia dècades fent-ho a la resta d'Europa. El que havia estat el producte estrella de l'economia catalana, el vi i l'aiguardent, estava essent el motiu d'un greu empobriment i canvi d'ocupació de la societat. Només uns pocs valents van replantar els seus camps amb vinyes provinent d'Amèrica, resistents a l'insecte i van sortir-se'n amb èxit. Rics i emprenedors que introduïren les tendències artístiques de la resta d'Europa fent de Vilafranca del Penedès un important centre de les tendències modernistes.

Passejada pel modernisme vilafranquí

De la trentena d'edificacions modernistes que podem trobar a Vilafranca us destacarem aquelles més interessants, però esteu alerta que a gran part dels carrers del centre podem trobar un balcó o una façana curiosos i interessants de guaitar.

Començarem la passejada per la zona sud-oest de la població, al carrer d'Hermenegild on al final del carrer, a mà dreta i fent cantonada, hi ha situada la Casa Font-Rodona (1903), d'Antoni Serrallach, actualment seu del Consell Comarcal. En destaquen el ferro forjat de les reixes dels balcons amb motius naturals i un enorme vitrall d'arc rebaixat, de colors i elements florals. Amb cita prèvia, es pot visitar l'interior de l'edifici.

Tombant a mà esquerra al carrer Sant Bernat trobem la Casa Nogués d'autor desconegut i datada al segle XX, però amb elements modernistes singulars a Vilafranca. Seguint aquest estret carrer arribarem a la plaça de l'església de Santa Maria, al voltant d'aquesta trobem mobiliari urbà de ferro forjat i vitralls de colors, com un parell de fanals. A l'interior de l'església gòtica, en destaquen set sinuoses i expressives figures de marbre representant el Devallament de Crist, datat de 1916 i obra de Josep Llimona.

Continuant fins a la plaça Sant Jaume i el carrer Consellers, trobarem tres cases, obres de Santiago Güell Grau, l'autor modernista més reconegut de la vila, que amb diferents anys de construcció, del 1905 al 1914, mostren l'evolució del seu estil i habilitat. Seguint l'obra d'aquest mestre ens dirigim al carrer Vall del Castell on trobem l'antic mercat, actual Casa de la Festa Major (1913) que introdueix el maó vist, element molt característic del modernisme i que al seu interior hi ha guardat el drac de Vilafranca, figura més antiga i característica del bestiari tradicional català.

Finalment, tot seguint Santiago Güell Grau anirem a trobar el carrer Parellada, al centre de la vila, per visitar la Casa Guasch Estadella (1905) amb un fort paper dels elements naturals en relleu i amb una majestuosa balconada al primer pis. Actualment s'ha construït un pis superior de caràcter completament modern. I la Casa Tomàs (1879-1913) amb molts balcons individuals al segon pis i amplis finestrals al tercer.

Si ens dirigim cap a la plaça de la vila, anomenada “la més castellera” per ser on s'hi aixequen les construccions més altes al llarg de la temporada castellera, podrem apreciar la façana de l'Ajuntament de mà de l'arquitecte Eugeni Campllonch Parés. A banda dels elements propis del modernisme, amb connotacions naturals i amb ferro forjat molt treballat, en destaca el rellotge emmarcat per unes garlandes de fruites i flors classicistes. Del mateix arquitecte trobem la Casa Jané Alegret i l'Edifici Cal Guardiet (1909) al carrer de la Cort, de l'edifici en destaca el coronament al capdamunt de la façana i la tribuna que sobresurt a la finestra que fa xamfrà.

Per acabar la ruta pel centre de Vilafranca i retornant a obres de Santiago Güell ens dirigirem a la Rambla Nostra Senyora, on destaquem Casa Miró Inglada i Casa Artur Inglada (1905) i la Casa Elies Valero, Casa Berger Balaguer (1910), actualment seu de la Fundació Caixa Penedès, de la primera en destaquem la façana asimètrica i els finestrals d'arc rebaixat i de la segona l'estil medievalista, trencat amb detalls modernistes, ambdues tenen la temàtica floral, molt pròpia del seu autor. Amb característiques similars trobem una casa unifamiliar al Carrer del Casal, perpendicular a la Rambla, la Casa Galtés Mainé i Bodegues Mascaró (1912).

Encara actuals, fires i festes tradicionals a Vilafranca

No podem parlar de Vilafranca sense fer una pinzellada a l'important paper de les festes i fires tradicionals dels quals resta a l'actualitat la colla castellera puntera de Catalunya, Castellers de Vilafranca i la figura més antiga del bestiari català, el drac, que darrerament s'ha datat del segle XII.

Les dates més assenyalades són la Fira del Gall, la Fira de Maig, el ViJazz. la Festa del Xató i la Festa Major a finals d'Agost, declarada festa d'interès nacional. En aquestes festes acostumen a sortit al carrer entitats de cultura tradicional com els bastoners, els balls de cintes, els cercolets, els nans, els diables, una rèplica exacte del drac del sXII o la muixiganga, recuperada recentment. Un espectacle ple de música, balls i colors on participen un gran nombre de vilatans i que transcorre pels carrers del centre de la ciutat.

Indrets a descobrir prop de Vilafranca

Pels amants del modernisme Vilafranca no és l'únic racó del Penedès on hi trobem construccions d'aquest estil, almenys a una desena de viles properes trobem algun edifici a destacar, algun d'ells com Can Raspall dels Horts (1909) de l'arquitecte Antoni Pons i Domínguez i situat a la carretera Vilafranca a Igualada, de grans dimensions i situat enmig de la naturalesa, a un paratge únic.

D'aquests pobles del Penedès propers a Vilafranca us recomanem Sant Sadurní d'Anoia i Gelida. Prenent l'autopista AP-7 direcció Girona, arribarem a Sant Sadurní d'Anoia d'on destaquen almenys vuit edificis, tant públics com privats. Entre ells les conegudes caves Codorniu i Freixenet situades lleugerament a les afores de la vila i l'Ajuntament, l'Ateneu agrícola i Les escoles noves, ben bé al centre. Seguint la mateixa autopista cap al nord arribarem a Gelida, on vuit edificis més, quasi tots privats i situats al centre, ens permetran apreciar més façanes, balconades i ornamentacions pròpies del modernisme català de principis del segle XX.