Les bruixes del Lluçanès

La Bruixeria al Lluçanès

Les bruixes eren primerament dones que feien rituals relacionats amb la natura i la fertilitat, creadores de remeis fets a partir d'herbes i altres elements naturals. A partir de l'Edat Mitjana tribunals eclesiàstics i civils comencen a qüestionar aquestes costums, és aleshores quan aquestes dones són perseguides i passen de ser remeieres a  ser jutjades com a dones perilloses per fer males pràctiques.

El punt àlgid de persecució és produeix entre el el 1616 i el 1622. El Lluçanès és un mosaic ple de llegendes de bruixes però, a banda de les històries de tradició oral, el cert és que es conserven documents on s'expliquen els processos contra diverses dones d'aquesta zona acusades de bruixeria.

La Gola de les Heures

Per introduir-nos al món de la bruixeria del Lluçanès podem començar per la Gola de les Heures, un antic espai de trobada de les bruixes, per anar-hi ens haurem d'endinsar en un dels petits paradisos naturals del Lluçanès, la vall de la riera de Merlès, un curs d'aigua amb un entorn de gran interès paisatgístic, ple de vegetació frondosa que envolta una riera amb aigua abundant, alternant trams d'aigües tranquil·les amb altres trams on l'aigua s'escola a través de salts o passadissos de pedra. 

Les rieres sempre han anat acompanyades d'històries relacionades amb éssers fantàstics com els follets, les dones d'aigua i altres personatges d'arrel sobrenatural, la Gola de les Heures és un indret esmentat en les declaracions de diverses dones, processades per bruixeria, com un punt de trobada per fer-hi els samaniats, tal com s'anomenaven en aquesta zona els akelarres, reunions on les bruixes hi feien diversos rituals, indrets com aquests, allunyats de qualsevol nucli de població, eren els preferits per fer-hi les seves activitats d'amagat.

Per arribar-hi haurem d'anar fins a la carretera C-62 i desviar-nos per la cruïlla que hi ha just al costat del pont que creua la riera de Merlès, agafar la carretera en direcció contrària a Santa Maria de Merlès. Aquesta petita via s'endinsa plenament en el paisatge de la riera, entre el kilòmetre 6 i 7 trobarem el trencall d'aquesta gola que es caracteritza per ser un congost profund, amb parets i roques de formes sinuoses resultat de l'erosió feta per l'aigua, un indret ombrívol i misteriós, amb ressons de les antigues reunions de bruixeria i també d'altres llegendes com la que explica que una persona va voler comprovar la fondària de la gola,  per calcular-ho va agafar una pedra pesant i la va lligar amb una corda, aleshores una veu sorgida des del fons li va advertir que per molta corda que deixés anar mai trobaria el fons de la gola.

La Gola de les Heures és creuada per un pont, un cop travessat  podem fer un passeig per la vora de la riera i recórrer una part del camí paral·lel a la riera, passejant pel costat dels prats que hi ha a tocar del bosc de ribera.

Aquest indret és un exemple dels indrets aïllats on es reunien les bruixes, però al Lluçanès hi ha d'altres espais en plena natura identificats com a punts on, segons la tradició, es feien samaniats: les Goles de Fumanya, situades a la vora de la riera del Lluçanès, la font del Bou, al terme de Lluçà, o el pla de les Bruixes i la plaça Balladora, al terme de Sant Bartomeu del Grau.

El Roc de la Bruixa Napa

Als voltants de Prats de Lluçanès hi trobem un altre dels indrets claus de la bruixeria al Lluçanès, es tracta del Roc Foradat o de la Bruixa Napa, una roca dreta amb un forat, pràcticament quadrat, al centre. La tradició diu que aquí, enmig del bosc, la bruixa Napa preparava els seus beuratges i hi feia els seus conjurs. Un lloc on la llegenda es barreja amb la realitat històrica ja que la bruixa Napa realment va existir, el seu nom real era Maria Pujol, era temuda pels seus veïns i va ser acusada de matar una nena l'any 1766 ja que es van trobar algunes restes de la criatura a casa la bruixa, una història macabra que va acabar amb la Napa penjada a la forca.

Per arribar-hi, cal agafar el trencall de Prats de Lluçanès des de la C-62, un cop som al trencall cal agafar el primer camí a la dreta i avançar fins que arribem a l'ermita de Sant Pere del Grau, des d'allà agafem el camí que hi ha entre l'ermita i la masia del davant, en la següent cruïlla trenquem a l'esquerra, en aquest tram, a mig camí, podem fer una parada seguint la desviació que porta a la cadira d'en Galzeran, una roca en forma de cadira, aquest era un antic punt estratègic on es diu que, durant la primera guerra Carlina, el general carlí Josep Galzeran podia observar el moviment de les seves tropes i les de l'enemic lluitant a la vall de la riera de Merlès.

Un cop tornem al camí inicial continuem avançant 200 metres, aleshores trenquem a mà dreta fent la resta del recorregut a peu, tot endinsant-nos al bosc, 500 metres més tard, trobarem un camí ampli, l'agafem i al cap de 200 metres arribarem al Roc de la Bruixa Napa. Aquest recorregut està indicat com un dels trams del sender de petit recorregut C-44.

Prats de Lluçanès

Després de la visita a la roca de la bruixa Napa podem fer una visita a Prats de Lluçanès, fent un passeig pel poble visitant l'església de Sant Vicenç, d'estil barroc, l'església de la Bona Sort, al voltant del qual s'hi troba el nucli primitiu de Prats, els antics safarejos públics o la plaça Vella, escenari de la Trencadansa, un ball que ha esdevingut una de les tradicions més arrelades del municipi,  ballat el 24 i 25 de juny, durant les festes de Sant Joan i els Elois.

Un dels indrets més emblemàtics, no només de Prats sinó també del Lluçanès, és el santuari de Lurdes, situat als afores del poble. Construït en un lloc elevat, aquest edifici religiós es reconeix des de diversos indrets dels voltants, disposa d'un mirador privilegiat que permet divisar tot l'altiplà del Lluçanès. 

Sant Feliu Sasserra

Un cop feta la visita a Prats i el seu entorn ens dirigim cap al sud,  a Sant Feliu Sasserra, capital històrica del Lluçanès. En aquest municipi també hi trobarem elements relacionats amb la bruixeria, si ens dirigim a la plaça del Bisbe Torras i Bages,  la plaça de l'església, hi trobarem el Centre d'Interpretació de la Bruixeria. En aquest espai es posen en relleu els principals costum de les bruixes, en especial les del Lluçanès, el context històric en que van viure i es fa un repàs dels fets més destacats relacionats amb la bruixeria. L'exposició compta amb elements escenogràfics i audiovisuals que fan la recreació del judici a una bruixa i també d'un samaniat, és a dir un akelarre.

Just davant del centre d'interpretació hi ha l'església parroquial de Sant Feliu, un edifici del segle XVI d'estil gòtic tardà, un temple que té els seus orígens en el segle X tal com demostra la portalada romànica que hi ha en un lateral de l'església. En una de les parets exterior podem veure assenyalat l'espai on s'ubicava el comunidor, un petit cobert, sense parets, que els capellans utilitzaven per fer pregàries i exorcismes en contra de les tempestes i calamarsades que podien malmetre als conreus de la zona. Aquests fenòmens meteorològics sovint s'afirmava que els provocaven les bruixes, el repic de les campanes de les esglésies també eren considerats un antídot contra aquestes tempestes ja que es pensava que el so beneït de les campanes era terriblement dolent per les bruixes.

La seu de l'ajuntament de Sant Feliu Sasserra és un dels edificis més destacats del poble, el trobarem a la plaça Major. La construcció, amb una façana renaixentista, té un significat polític ja que, durant el segle XVII, va ser la seu de l'antiga sotsvegueria del Lluçanès, el tribunal d'aquesta institució de govern va ser el responsable de jutjar diverses dones acusades de bruixeria.

Un cop hem vist l'ajuntament, des de la plaça Major enllacem amb el carrer Major, el principal vial del poble, anem seguint aquest carrer fins als afores del nucli urbà, aleshores arribarem a un dels indrets més simbòlics de la bruixeria al Lluçanès: el Serrat de les Forques.

Aquest petit puig als afores del poble era el lloc on, durant el segle XVII, es penjaven les bruixes que havien estat condemnades per aquestes pràctiques. Segons els documents històrics, entre el 1618 i 1648 van ser processades per bruixeria 23 dones, d'aquestes, almenys 6 van ser executades. Actualment en aquest serrat ja no hi trobarem cap forca, només s'hi aixeca la glorieta Vilaclara, un curiós edifici modernista que ha esdevingut una icona per Sant Feliu Sasserra.  Aquest lloc de record de les antigues bruixes avui  s'ha convertit en un mirador des d'on observar Sant Feliu i el sud del Lluçanès, en dies clars també hi podem observar els Pirineus i Montserrat.