Les batalles del 1714

Situació als inicis de 1714

El territori central de Catalunya estava defensat, majoritàriament, per les forces dels Àustria. Des de l'estiu del 1713, la zona es trobava immersa en el terror de la guerra. La ciutat de Manresa havia estat cremada, amb 522 cases afectades. També s'havien incendiat moltes altres poblacions catalanes. El castell de Cardona havia estat assetjat i continuava resistint tot i els pocs soldats, tal i com ho havia fet en altres ocasions. És recomanable consultar la Ruta del 1714.

De manera que, l'any començava amb un pols molt dur pel futur del territori i les batalles que s'hi van desenvolupar en són una bona mostra.

La zona del Baix Llobregat

El dia 13 de gener de 1714 el castell de Castellví de Rosanes va ser ocupat per l'exèrcit austriacista. Les ruïnes d'aquest castell es troben en un turó de 369 metres d'altura. La seva situació estratègica era important pel domini visual que tenia sobre els castells del Penedès. A la plana del turó hi trobem l'ermita de Sant Jaume de Castellví de Rosanes que també està en procés de degradació.

El dia 14 de gener, també es va ocupar el castell de Corbera de Llobregat, que fou recuperat una setmana més tard per l'exèrcit borbònic. Durant la guerra, es va destruir i en queden com a testimonis el portal i l'arc que hi ha prop de la rectoria (on es creu que hi havia antigament el castell) que es pensa que servien d'accés des del castell a la capella. Els barons de Corbera de Llobregat es van fer construir un altre castell on viure després de la seva destrucció i el trobem situat al carrer Major de la població i és d'estil gòtic.

Cal esmentar el castell de Sant Martí Sarroca que va resistir davant les tropes borbòniques més enllà de la caiguda de Barcelona, el 18 de setembre de 1714. El castell s'ha conservat mantenint diferents elements de la construcció del segle XI i de posteriors. Avui en dia hi trobem l'antic celler, les quadres i les cuines a la planta baixa, les habitacions a la primera planta i el pati.

També hem de citar la massacre que va viure la població de Sant Quintí de Mediona i que és recordada des del 2008 amb la festa del Mata-degolla en la que es recreen els fets ocorreguts en aquesta vila l'any 1714.

Sallent i Gaià

També al 13 de gener, l'exèrcit borbònic es dirigeix a Sallent amb la intenció de cremar la vila, tal i com ho havia fet l'estiu anterior. Els seus habitants ja l'esperaven al portal del pont, però no van ser capaços de defensar la població. La majoria de la gent es va amagar a l'església. Tot i així, van morir 60 catalans, entre ells personatges com el batlle Bernat Coromines, el conseller Francesc Alzina i el notari Rafel Conangla. Aquest últim va ser penjat a la plaça major de Manresa com a represàlia.

Sallent, de la mateixa manera que Manresa i Cardona, va ser una de les ciutats més castigades per la guerra. No només pels atacs que va rebre, sinó també perquè va ser una de les defensores més importants de la zona per la causa carlista.

En aquesta població, hi ha la Casa-Museu Torres Amat que mostra una col·lecció d'objectes i mobles d'una família benestant del segle XVIII.

A uns 16 quilòmetres de Sallent i en direcció nord, hi ha el nucli de Gaià. Gaià està format per un gran grup disseminat de masies que van ser escenari d'una de les batalles més sanguinàries de la guerra. Hi van morir uns 700 soldats borbònics que havien estat capturats i empresonats al castell de Cardona.

Gironella

L'11 de març de 1714 el castell de Gironella fou atacat per les tropes austriacistes. El castell es trobava situat a la part més alçada de la població i avui només en queden murs defensius i la part inferior d'una torre que es troba prop de l'església i que es veu des de la part més nova de la vila.

Cada any, en les dates properes a la Diada Nacional de Catalunya, se celebra L'Onze de Setembre i Gironella, una representació teatral que es du a terme a les roques del Pont Vell de la població, situat sobre el riu Llobregat, i que explica la història d'un grup de voluntaris que van anar a donar suport a la batalla de Barcelona.

Batalla de Talamanca

Es va iniciar el dia 13 d'agost i es va dur a terme en el terreny muntanyós que va des de la riera de Talamanca, prop del castell i del poble, i fins a la quintana de la Mussarra, dins del terme de Monistrol de Calders, al llarg de dos quilòmetres aproximadament.

La riera feia de divisió entre els dos fronts: el borbònic, situat a la casa de la Mussarra, on hi tocava el sol, i el català, al castell de Talamanca, a l'ombra. Els primers van baixar cap a la riera on van ser rebuts per les forces catalanes que les van arraconar fins a Sant Llorenç Savall, vencent la batalla.

Es creu que l'entorn de la zona no devia divergir gaire de l'actual, de manera que hi predominaven els horts, el bosc de ribera, d'alzines i feixes de cultiu. I es considera la darrera victòria de l'exèrcit català davant les tropes borbòniques.

Seguint la batalla de Talamanca

Hi ha la possibilitat de fer un recorregut pels llocs on va transcórrer la batalla de Talamanca. Des del castell de Talamanca, visitable avui en dia, surt un itinerari que va a través del poble, pel casc antic i per l'església, i fins al terreny propi de la batalla.

El camí porta cap a la riera i es dirigeix cap a la casa de la Mussarra, dins el terme de Monistrol de Calders.

Tot l'entorn natural que envolta la zona és rellevant ja que es troba a les portes del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

La desfeta de Manresa

Els dies 4 i 5 de setembre, Manresa rebia l'exèrcit català enfrontat a l'exèrcit borbònic que tenia presa la ciutat. Aquests darrers eren menys i es van amagar a la Seu, on hi van calar foc cremant mobiliari, retaules i tot l'interior. Tot i així, l'actual Basílica de Santa Maria conserva retaules dels segles XIV, XV i XVI, ha estat restaurada en diverses fases i reconstruïts alguns elements.

L'exèrcit borbònic va rebre l'ajuda dels seus i els miquelets es van haver de retirar. Les condicions obligaven també la capitulació de Cardona per tal d'evitar morts en l'atac a la ciutat de Barcelona. Així, molts dels membres de l'exèrcit català van marxar a l'exili per evitar represàlies, com va ser el cas dels germans Antoni i Manuel Desvalls. No va tenir tanta sort el general Josep Moragues.

La desfeta de Cardona

Cardona va rebre tres atacs al llarg de la Guerra de Successió, però ens centrem en el darrer, l'ocorregut el 18 de setembre de 1714, quan el castell va capitular després d'haver aguantat com la darrera població davant de les tropes borbòniques.

Actualment, el castell té funció de parador de turisme i està gestionat pel Museu d'Història de Catalunya. Hi trobem els baluards, la creu de bales de canó del baluard de Sant Llorenç, la casamata, el camí cobert, la canònica de Sant Vicenç, entre altres elements d'aquesta època i d'anteriors.

A la vila, però, hi trobem també diversos elements que recorden aquests fets. Per una banda, les cases i les muralles que van ser testimoni de les batalles, la font i l'escultura de la plaça de la Fira; per l'altra, la flama que es manté encesa permanentment al vestíbul del consistori i que representa la resistència de la població durant la Guerra de Successió.

A més, pels voltants del 18 de setembre se celebra una representació teatral en la que es recorden els fets ocorreguts a la vila, juntament amb altres actes commemoratius, com és la baixada de torxes.