La Segarra, terra de castells

Per veure el primers castells anirem fins al municipi de Els Plans de Sió, arreu del seu terme municipal s'hi troben diverses fortificacions, començarem pel de Concabella, situada al nucli del mateix nom.

Castell de Concabella

Aquesta construcció és el referent principal de la ruta dels castells ja que, en el seu interior, s'hi troba el centre d'interpretació d'aquest recorregut. Els documents més antics donen constància de l'existència d'aquest castell des de l'any 1040, en els seus inicis va ser una torre de defensa que, amb el temps, es va anar ampliant fins a convertir-se en un castell. Al llarg dels segles s'hi van anar fent diverses reformes però la més important data del segle XVI, en aquell moment l'antiga frontera ja havia desaparegut i el castell ja havia perdut la seva antiga funció defensiva, convertint-se en un gran palau senyorial d'estil renaixentista  que denotava el bon moment econòmic que vivien les famílies senyorials. 

A partir del segle XIX, un cop desaparegut l'antic regim senyorial, el castell és adquirit pels veïns de Concabella. A partir d'aquell moment algunes de les seves pedres van ser aprofitades per altres construccions, l'interior del castell va acollir habitatges privats, corrals, una sala d'espectacles, un cafè o una escola. Tots aquests canvis van anar desfigurant el castell, de manera que va perdre l'estil característic que tenia com a palau senyorial. Dins d'aquest llarg historial de funcions en destaca el fet de convertir-se en presó durant la Guerra Civil (1936-1939), acollint presos que van ser utilitzats per fer les obres de fortificació de la rereguarda republicana.

L'any 1991, l'Ajuntament decideix aturar el procés de degradació i en comença la reconstrucció. Aquest canvi també porta nous usos, avui el castell és la seu de diverses exposicions relacionades amb La Segarra i el seu entorn, un dels espais expositius més importants és el Centre d'interpretació dels castells del Sió, anomenat així perquè gran part dels castells es troben al voltant de la vall del riu Sió. En aquest centre d'interpretació s'hi explica el context històric i la manera en que van ser construïts els castells d'aquesta zona. D'altra banda també hi ha l'Espai Manuel de Pedrolo dedicat a aquest escriptor segarrenc que va néixer al castell de l'Aranyó, molt proper a Concabella. Finalment també s'hi pot visitar una exposició dedicada a explicar tot l'ecosistema de flora i fauna del paisatge de secà propi de les terres de Lleida.

Castell de Pallargues

En el mateix terme municipal de Els Plans de Sió trobarem el castell de Pallargues, en el nucli del mateix nom. Aquesta fortificació  és una de les que encara avui en dia s'utilitza com a vivenda, tot i que ha sigut propietat de diverses families, des de fa cent anys és propietat dels Rovira, ells encara hi viuen i són els encarregats de fer les visites turístiques que es fan a l'interior del castell.

L'element més destacat de la construcció és la façana principal, presidida per un gran arc gòtic de tretze metres d'alt i set metres i mig d'ample. Sota aquest arc avui s'hi aixopluga un gran balcó i l'entrada a l'edifici.

La referència més antiga del castell data de l'any 1061, es va construir en un punt estratègic i elevat al costat del riu Sió. Al llarg dels segles, al seu voltant, s'hi va anar formant el nucli de Les Pallargues. El seu interior té l'aspecte de castell-palau senyorial que tenen molts dels antics castells de La Segarra. En destaquen espais nobles com la Sala Capitular o d'altres com l'escala de cargol que condueix als calabossos i al pou de gel, la capella de Sant Miquel, l'antic dormitori i la terrassa amb vistes privilegiades a La Segarra.

Castell de Montcortés

Per acabar la visita als castells del municipi de Els Plans de Sió anirem fins al nucli de Montcortés, format per algunes masies disperses. A la part més alta del nucli s'hi troba l'imponent castell de Montcortés.

De l'edifici se'n té notícia des de l'any 1095, al segle XV es va edificar el castell actual, una fortalesa de grans dimensions. D'aquest edifici de tres plantes, d'estil renaixentista, en destaca la presència de dues grans torres bessones i la decoració del finestrals del que deuria ser la planta noble.

L'edifici es troba actualment sense cap ús i tancat però val la pena visitar-ne l'exterior per la seva majestuositat, un monument que fa petites les cases de pagès que s'apleguen al seu entorn.

Castell de Florejacs

Florejacs és un vila closa, és a dir, un nucli emmurallat del municipi de Torrefeta i Florejacs que té com a origen el castell del mateix nom. Les primeres notícies daten del segle XI i va ser construït per Arnau Mir de Tost, noble i militar de l'antic comtat d'Urgell. El castell, com els altres de la zona, defensava la frontera entre el món àrab i cristià. Un cop desapareguda la frontera va seguir un procés semblant al d'altres construccions defensives, convertint-se en una casa senyorial. Així, durant el segle XVI, a la torre medieval de defensa s'hi va afegir un nou bloc d'acord amb les noves funcions senyorials de la construcció. A més a més, els senyors del castell van promoure la construcció de cases a l'interior del recinte emmurallat, fent néixer l'actual poble de Florejacs.

El castell pertany des de fa segles a una mateixa familia, els Jaumandreu de Balanzó que, encara avui dia, utilitzen un part de la construcció com a residència privada i organitzen visites guiades als espais més destacats del seu interior. Del castell, construït directament sobre la roca, en destaca la torre defensiva del segle XIV, de 21 metres, un element que es pot veure des de molts indrets del voltant. Al seu interior s'hi poden visitar diferents salons, decorats amb una àmplia col·lecció de mobiliari i objectes antics que la família propietària ha anat conservant, també es poden visitar d'altres espais més curiosos com l'antic calabós.

El castell de Florejacs és l'escenari d'una de les llegendes més conegudes de La Segarra, una història relacionada amb el nom del poble i del castell, es tracta de la Dama de les Flors. La llegenda conta que al castell hi vivia una donzella molt bonica, la seva bellesa era coneguda i molts homes s'acostaven a la seva residència per veure-la, aleshores ella triava el que li agradava més. Però la Dama de les Flors tenia un costat més fosc, un cop havia gaudit de l'home triat, temorosa que s'escampés la notícia, feia olorar al seu amant una flor embruixada que convertia l'home en una altre flor que, posteriorment, ella plantava al jardí del castell. Finalment, el rei, es va assabentar d'aquesta pràctica i va condemnar i executar la dama. La llegenda es tanca amb el relat d'aquells que conten que, ocasionalment, es pot veure el fantasma de la Dama passejant pel poble amb una flor a la mà. Es diu que per homenatjar tots els homes que van ser víctima de les males arts de la dama, l'indret es va passar a anomenar Florejacs. 

Castell de les Sitges

Aquest castell és una de les icones de La Segarra, el seu aspecte exterior el fa especial ja que es tracta d'una construcció que té l'aspecte típic d'un castell medieval. Per arribar-hi, sortint de Florejacs, anirem cap a Palou, fins a la carretera L-313, en aquest vial trobarem el trencall que porta cap el castell que s'aixeca, pràcticament en solitari, en un turó.

Té forma quadrada, amb un talús que segueix la base de les muralles del castell, coronades amb merlets. Al centre de la fortificació s'hi aixeca una torre de defensa de vint metres d'alçada que corona el castell. Els seus orígens són els mateixos que els del castell de Florejacs ja que aquesta fortificació també va ser promoguda pel militar Arnau Mir de Tost, amb l'objectiu de reforçar la frontera entre àrabs i cristians.

Darrere les muralles del castell s'hi amaga un pati central, al seu voltant s'hi aixequen els espais principals de l'edifici, de caire aristocràtic, a més a més d'aquests espais nobles se'n conserven d'altres com el celler, la masmorra, la cuina, el forn o les cavallerisses. Des del capdamunt de la torre central que corona el castell s'hi pot veure una vista panoràmica de la comarca de La Segarra.

A tocar del castell hi trobem l'església de Sant Pere de les Sitges, un petit temple romànic construït el segle XII.

Torre de Vallferosa

Per acabar la ruta visitarem la torre de Vallferosa, per arribar-hi ho farem des del trencall que hi ha a la carretera LV-3005, sortint del nucli de Torà. Aquesta construcció no és en si un castell, simplement una torre de guaita que complementava l'estratègia defensiva que feien els castells que s'aixequen arreu de la comarca.

La torre de Vallferosa, tot i no ser un castell, mereix una visita ja que és considerada una de les construccions defensives del segle X més interessants d'Europa. Es troba uns 50 metres per sobre del barranc dels Quadros. La torre es va construir als voltants de l'any 970; l'any 990 es va voler reforçar la torre construint-ne una de més ampla i alta al voltant del seu perímetre de manera que l'antiga torre va quedar amagada a l'interior de la nova. La torre s'ha conservat intacta i sense modificacions des que va ser construïda, és circular, de 33 metres d'alçada, i amb espitlleres al capdamunt. La porta està situada a 10 metres d'alçada, tal com era costum de fer en aquest tipus de construccions defensives. Modernament s'hi ha fet una escala que permet arribar fins a l'alçada de la porta, aquest element permet visitar tant l'interior de la torre com el seu terrat i poder gaudir d'unes bones vistes de la vall del riu Llobregós. Al peu de la torre s'hi troben les ruïnes de l'església de Sant Pere i de l'antic poble de Vallferosa.