La Sanabra i el fondo de Sant Llorenç

L'itinerari

L'itinerari del Fondo de Sant Llorenç comença a l'aparcament superior del castell de Penyafort, des d'on hem d'agafar el camí asfaltat que voreja el recinte. Deixem un trencall a l'esquerra i poc després un altre a la dreta i continuem pel camí principal, on anirem trobant les masies de Cal Magí i, més endavant, Cal Noi, Cal Prunera i Cal Vicari. A l'altura d'aquestes cases veiem un camí a l'esquerra, que serà per on tornarem.

Nosaltres, ara, continuem recte pel camí asfaltat. Al cap d'una estona travessem el torrent de Sal i Pebre. Després de la pujada deixem un camí a la dreta al costat d'una casa i uns 100 m més endavant girem a l'esquerra per un camí que puja en direcció a la Sanabra. A mesura que ens acostem veiem la masia fortificada i els edificis annexos.

Seguim el camí recte que passa per sota la casa pairal fins a arribar al costat de l'ermita romànica de Santa Maria de la Sanabra. Uns 70 m després de l'ermita agafem un sender a l'esquerra, mig amagat per la vegetació, on podem veure una petita barraca de pedra seca tot just a l'inici. Baixem per aquest sender, vorejat d'alzines i amb antigues roderes de carro, fins a arribar al camí principal del fondo. L'agafarem cap a la dreta, deixant enrere la cadena, en direcció a la font de Sant Llorenç. El camí és fresc i ombrívol, i hi destaca una frondosa vegetació d'alzinar. 

Un cop arribem a la font, trobarem unes taules de pícnic on podrem reposar o continuarem el camí, flanquejat ara per antigues feixes de conreu, fins a trobar, al cap d'uns 500 m, un antic forn de calç restaurat.

La tornada la realitzem pel camí principal del fondo que, més enllà de la cadena, passa enmig de vinyes fins a arribar al davant de la masia de cal Noi. Continuem cap a la dreta pel camí asfaltat que ens portarà, de nou, davant el castell de Penyafort.

La Sanabra i l'ermita

Segurament la Sanabra fou una de les primeres masies del municipi. El nom ve del llatí “Xenna Abra”, que volia dir “servidora de menjars”. Després es troba documentada com a “Sinapis” i a partir dels anys 992 i 993 com a “Sanabra”. En la seva reconstrucció es va aprofitar l'estructura gòtica del 1674.
Al costat hi ha l'ermita de Santa Maria de la Sanabra, d'arquitectura romànica i de planta rectangular. Té una portalada de mig punt i un absis semicircular amb finestres d'espitllera, i està construïda amb grans carreus de pedra picada molt ben conservats.

Castell de Penyafort

La part més antiga d'aquest conjunt arquitectònic és la torre circular, probablement datada del segle XII, que correspon a les restes de la casa natal de Raimon de Penyafort (1185-1275). A més d'aquesta torre medieval, el conjunt comprèn diversos edificis construïts a partir del segle xvii, que varen ser convent dominic fins a la desamortització de Mendizábal el 1836. A partir d'aquest moment l'edifici passà a mans de la família burgesa Puig i Llagostera, que hi féu la seva residència d'estiueig. Durant dècades han estat diversos els propietaris d'aquest edifici, que hi han fet reformes i projectes varis, fins que l'any 2001 passà a ser de propietat municipal.

Font de sant Llorenç i forn de calç

Situada al fondo de Sant Llorenç, aquesta font sovint raja, tot i que no està garantida la potabilitat de l'aigua. Destaca la vegetació d'aquesta fondalada, on predomina l'alzinar amb espècies d'obaga com el marfull (Viburnum tinus), el boix (Buxus sempervirens), el galzeran (Ruscus aculeatus) i l'heura (Hedera helix). L'indret és molt bonic, hi ha ombra, hi podem seure, menjar, descansar, escoltar els ocells…

Uns metres més amunt trobem un antic forn de calç restaurat que, igual que les nombroses feixes de pedra seca del seu voltant, és testimoni de la intensa activitat agrícola i d'explotació forestal que s'havia dut a terme anys enrere en aquests boscos.

Font: Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos