La Patum de Berga

Orígens de la Patum

L'origen de la Patum prové dels entremesos que desfilaven a les antigues processons de les festes de Corpus. El seu objectiu era instruir la població en les Sagrades Escriptures, però poc a poc es va anar perdent aquest sentit, ja que la gent en formava part, més aviat, per la seva vessant lúdica. I, aquests entremesos, es van convertint en entitats pròpies i van anar prenent protagonisme a les processons.

Tal va ser així, que es va acabar gestant una nova festa anomenada Bulla o Bullícia del Santíssim Sagrament, que era el nom amb el qual era coneguda, als seus inicis, la festa de la Patum. Amb tot això, ens situem a mitjans del segle XIV.

La celebració d'aquesta festa sembla que es va produir a diferents poblacions de Catalunya, però només Berga va ser capaç de mantenir-la i conservar-la, tot i les moltes prohibicions patides al llarg dels segles.

Les comparses

La Patum compta amb diferents comparses. Ara us presentem tots aquells elements imprescindibles pel desenvolupament de la festa.

El Tabal: no es considera com una comparsa pròpiament dita, ja que és l'herald de la festa i l'instrument inicial de la representació festiva.

Els Turcs i Cavallets: quatre turcs i quatre cavallers cristians representen la lluita entre la Creu i la Mitja Lluna que sempre acaben guanyant els Cavallets.

Les Maces: representen la lluita entre el Bé i el Mal, i ho fan de la mà dels àngels i els dimonis. Originàriament formaven part de la mateixa representació que els Plens.

Els Àngels: són considerats com a entitat pròpia, tot i que sempre han estat lligats a la representació de les Maces. Inicialment, Sant Miquel era l'únic àngel de la comparsa, però més tard s'hi va incorporar un ajudant.

La Guita: és una figura amb cap de drac, coll de girafa, cos de mula i cua de cavall. Als inicis de la festa només n'hi havia una, la coneguda com a Guita Grossa, però més tard s'incorporà la Guita Xica o Guita Boja.

L'Àliga: quan l'Àliga surt a la plaça es comença a fer el silenci perquè balli amb total solemnitat davant les autoritats.

Els Nans Vells: són quatre figures amb cabells llargs i un barret de tres pics que ballen al so de músiques populars i toquen les castanyoles.

Els Gegants: actualment hi ha dues parelles de gegants, els Nous i els Vells. Representen antics cabdills musulmans vençuts que ballen al so de danses populars catalanes.

Els Nans Nous: es van construir per substituir els Nans Vells, però van ser restaurats i han conviscut durant anys. Els formen dues parelles: una de jove i una de vella. La seva música és de les més populars de la festa.

Els Plens: són l'element més espectacular de la Patum, amb ells es viu l'èxtasi final de la festa, la plaça es converteix amb l'infern amb les figures que van plenes de fuets, d'aquí el seu nom.

El Tirabol: no es considera una comparsa com a tal, però representa el punt final de la Patum. És el moment culminant on els Gegants i les Guites ballen plegades amb tota la gentada de la plaça per acomiadar la festa.

La Patum infantil

No només els grans són partícips de la festa. A Berga no es deixa de banda la canalla i, tot i que també assisteixen a la Patum “dels grans”, els nens fan la seva pròpia Patum.

El seu origen ve de les ganes de jugar a la Patum i l'habilitat dels pares per construir elements que van fer possible jugar-hi. Així doncs, la participació es va fer cada vegada més gran fins que es va arribar al punt que s'instaurà la seva participació a la festa el divendres de Corpus.

La Patum infantil és símbol de la participació dels infants a la festa que ja s'inicien en la vivència i el sentiment de la seva representació.

La Patum, Patrimoni de la Humanitat

El mes de novembre de l'any 2005, la Patum va ser declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la Unesco.

L'objectiu d'aquesta declaració és el de reconèixer i protegir tradicions i expressions orals, arts de l'espectacle, usos socials, rituals i actes festius, coneixements i usos relacionats amb la natura i l'univers i tècniques artesanes tradicionals.

La Patum i Berga

La resta de l'any, Berga continua tenint present la seva festa. De fet, tant bon punt un visitant entra a la ciutat de Berga un enorme logo de La Patum el rep en forma de metall en una de les seves rotondes.

Igualment, tot aquell qui passeja pel carrer Major descobreix sota els seus peus una sèrie de lloses que representen imatges de les diferents comparses de la Patum. Un cop a la Plaça Sant Pere, es comenta que sembla increïble que hi càpiga tanta gent en aquell espai. I, quan ja es passa per la plaça petita, la de l'hospital vell o la del Doctor Saló només cal aixecar el cap per gaudir d'un magnífic mosaic on amb tot detall i color hi ha les comparses de la festa.

I, és clar, no es pot marxar de Berga sense visitar el Museu de la Patum i conèixer el projecte de la Casa de la Patum.

Però si amb tot això no és suficient, el Patronat de la Patum de Berga ha creat la marca Patum sota la que s'hi acullen, entre altres elements, la típica barreja, galetes, vins, contes, joies, mocadors, clauers, fuets, figures, bombons, etc.