Joan Miró, Inspirat en Mont-Roig

Mont-Roig

Mont-roig històricament ha estat un poble de pagesia. S'hi feien garrofes, oli, patates, hortalisses, arròs... Hi havia bones pastures pel bestiar. És un terme molt gran. Això i la profusió de pedra va fer que es construïssin moltes “Barraques de pedra seca” on resguardar-se i protegir els estris del camp.

Mont-roig, el 1900, poc abans d'anar-hi Joan Miró, tenia 2.669 habitants. El 1950, 2.296. El 2009 ja tenia uns 13.000 habitants.

Des de finals del segle XIX hi havia dues societats, alhora polítiques i d'esbarjo, una carlina (“Centre Legitimista”) i una altra liberal-republicana (“El Porvenir Democràtic”). També hi va haver un “Centre Obrer” (1911-1925).

El municipi de Mont-roig del Camp, de 63,69 quilòmetres quadrats i prop de 13 quilòmetres de platja, es troba a la comarca del Baix Camp i forma part de la Costa Daurada. Té dos nuclis de població ben diferenciats. A l'interior hi ha el nucli de Mont-roig, que compta amb interessants referents arquitectònics i històrics. A la costa hi trobem el nucli de Miami Platja, nascut arrel del fenomen turístic i on destaca la bellesa de les seves platges i cales.

Joan Miró

El jove Miró acostumat a l'entorn urbà de Barcelona, ​​a Mont-roig va descobrir-hi la vida del camp i s'hi va trobar a gust, motiu pel qual hi va passar llargues temporades. Malgrat que durant les dècades dels anys vint i trenta del segle passat Miró va marxar a París, els tres mesos d'estiu els passava a Mont-roig; el darrer va ser el de 1976, quan tenia 83 anys.

Durant els 65 anys que Miró va ser un habitual d'aquest poblet del Baix Camp, va rebre les visites d'alguns dels seus amics, il·lustres personatges, com Ernest Hemingway, Alexander Calder o Josep Lluís Sert. 

Recorregut

Des de l'encinglerada ermita de la Mare de Déu de la Roca, baixarem pel camí vell de l'Ermita, cap al poble de Mont-roig del Camp.

Durant l'excursió passarem pels escenaris d'algunes de les obres de Miró, i també pel Mas Miró. La relació entre Mont‐roig i el pintor Joan Miró comença el 1911, des d'aquell primer contacte, any rere any passarà llargues temporades al seu mas, ara anomenat Mas Miró.

Després d'aquell primer contacte Miró observa tota la natura que apareix al seu voltant, admira el treball dels pagesos que conreen la terra amb perfecció geomètrica, absorbeix tota l'essència que irradia aquesta terra situada entre mar i muntanya. I tota aquesta energia la plasmarà a la seva obra.

Els quadres que pinta a Mont-roig són nombrosos i en tots hi destaca l'harmonia entre la natura i el treball del camp, val a dir que Mont‐roig és cabdal a tota la obra mironiana, ''Sóc molt més feliç anant en suèter i bevent en porró entre els pagesos de Mont‐roig que no pas a París. Tota la meva obra és concebuda a Mont‐roig'', digué el pintor.

El Centre Miró

Una vegada acabat el recorregut, al poble, podeu visitar el Centre Miró, situat a la vella església. Creat en 2004, aquest espai permet gaudir de reproduccions facsímils de totes les obres que el pintor va fer en Mont-roig, i de diversos documentals sobre l'artista i la seva relació amb el poble. El propi artista la pintà en el quadre “Poble i església de Mont-roig” (1919) i està a tocar de la plaça, que porta el seu nom, des del 29 d'abril de 1979, quan el poble de Mont-roig li va retre un sentit homenatge popular. Moriria tan sols quatre anys després. Una de les joies que alberga és el tapís creat pel propi artista i per Josep Royo, a més de reproduccions dels ninots que van inspirar algunes de les seves últimes obres.

A més, el centre organitza, exposicions i activitats relacionades amb la figura del pintor. Una de les més esperades és fa un cap de setmana a l'any, coincidint amb l'arribada de l'estiu, i consisteix que els veïns del poble realitzen reproduccions de les obres de Miró en forma de catifes fetes amb encenalls de colors.

A part d'aquest itinerari per conèixer les arrels pictòriques de Miró, els amants de l'artista, poden continuar gaudint de la seva obra en la Fundació Miró de Barcelona o seguint una de les rutes amb bicicleta que s'organitzen a la capital catalana a propòsit de la seva figura.