Isona: la reconstrucció d'un poble entre dos fronts

Isona, línia de front

Entre el mes d'abril de 1938 i el gener de 1939 Isona va esdevenir la línia de front dels enfrontaments bèl·lics viscuts entre l'exèrcit franquista i el republicà.

El primer atac que patí la població fou un bombardeig per part de les tropes franquistes l'abril de 1938, ja que el municipi era ocupat, en aquell moment, pels soldats republicans.

Llavors, tots els habitants de la Conca Dellà foren atemorits, abandonaren Isona i es refugiaren a pobles de la rereguarda, mentre que l'exèrcit republicà resistí com pogué i aturà l'avenç dels insurrectes.

La posició d'Isona com a línia de front va comportar que el municipi patís, significativament, els greuges de les confrontacions. Aquest rebé atacs constants per part dels franquistes, els quals, també, es van construir búnquers defensius amb la finalitat de protegir-se d'algun contraatac republicà.

De fet, es coneix que quan el conflicte en aquesta zona va concloure, els bombardeigs havien destruït el centre urbà del municipi i el 75% dels edificis van ser enrunats o enderrocats pel seu mal estat.

L'enfrontament finalitzà, concretament, el 23 de gener de 1939 quan entrà a Isona el 13è Batalló de Saragossa, caient, doncs, en mans dels franquistes.

Els espais de defensa

La Guerra Civil deixà al Pallars Jussà un patrimoni històric fonamentat en l'arqueologia bèl·lica.

A l'entorn natural de la població d'Isona es poden trobar búnquers i trinxeres amagades entre la vegetació i la flora, ja que els atacs foren més intensos en aquest punt geogràfic i ambdós exèrcits es construïren molts espais de defensa per protegir-se dels atacs que rebien.

Actualment, s'ha dissenyat un itinerari que permet resseguir els búnquers i trinxeres que es van alçar, així com permet entendre els combats que van tenir lloc a la zona.

Aquest itinerari condueix al Front Republicà de la Posa, una zona que va ser ocupada a partir de l'abril de 1938 i fins al gener de 1939 per la segona línia defensiva dels combatents republicans amb l'objectiu d'impedir l'avançament dels insurrectes cap a la Vall del Segre.

La zona es troba propera a l'ermita de la Mare de Déu de la Posa i la ruta és senyalitzada amb banderoles i cartells explicatius.

Concretament, en un entorn proper de l'ermita s'hi conserva un búnquer de dos cossos que controlava la carretera de Bóixols. I des de la porta del centre religiós es pot observar quines eren les panoràmiques del front del Pallars i que permetien controlar els moviments dels diferents exèrcits.

Seguint el camí a la zona d'esbarjo pertanyent a l'ermita es conserven un conjunt de fortificacions que creen un recorregut que transcorre entre búnquers, trinxeres i estructures d'avituallament que van ser ocupats el 1938.

També, en direcció al jaciment paleontològic d'icnites de la Posa s'hi ubiquen les restes d'un búnquer republicà que es va malmetre durant la postguerra.

D'altra banda, aquest itinerari possibilita gaudir de l'entorn paisatgístic i natural propi del Pallars Jussà.

La reconstrucció d'un poble devastat

Isona no només va haver de ser la línia fronterera entre els combatents republicans i franquistes i viure tràgics escenaris, sinó que, a més, va patir una destrucció significativa i massiva de les edificacions del poble.

Per aquest motiu, quan s'acabà la guerra, Isona va ser objecte d'un pla de reconstrucció impulsat per la Dirección General de Regiones Devastadas, del qual encara se'n mostren seqüeles.

Aquest pla de reconstrucció, en plena dictadura franquista, s'inicià l'agost de 1940 i restà actiu fins al 1957 i pretenia donar resposta a les destruccions produïdes per la guerra.

400 pobles s'acolliren a aquest pla i foren, posteriorment, designats com a ciutats "adoptadas por el Caudillo".

En el cas d'Isona es reconstruïren alguns espais com la Plaça Bisbe Badia, les escoles, el forn municipal, el dipòsit d'aigua, les cases de Sant Vicenç i el transformador d'electricitat, els quals, avui, encara es troben dempeus i integren un itinerari urbà que us recomanem realitzar per tal de recordar el passat del poble.

Cada un dels espais està complementat amb un panell explicatiu.

La Plaça Bisbe Badia, per exemple, fou l'espai més malmès d'Isona i amb la reconstrucció es convertí amb la zona més important del poble, ja que s'hi ubicaren els edificis més importants; l'Ajuntament i la rectoria. A més, s'hi construïren tretze habitatges amb la finalitat de resoldre la problemàtica de vivendes i atendre les necessitats dels agricultors.

No obstant això, les primeres obres que s'assumiren van ser les cases del carrer Sant Vicenç i que també eren destinades a agricultors de classe mitjana.

També es restaurà el forn municipal que es trobava en runes, encara que actualment no es conserva. En el seu lloc es troba, avui dia, una plaça pública que acull elements de l'antic forn.

D'altra banda, aquesta reconstrucció posseïa una vessant de modernització, ja que aprofitaren les accions per a millorar les dotacions dels municipis. Així, doncs, s'inicià un projecte d'abastament d'aigües i clavegueram, que té com a element referencial el dipòsit d'aigua.

A més, a tots els pobles intervinguts per la Dirección General de Regiones Devastadas se'ls hi construïa una escola. Isona no va ser menys, amb una capacitat per a 150 estudiants, l'escola es construí fora del casc urbà.