La Fira d'indians

A finals del segle XVI i fins a, aproximadament, principis del segle XX es va experimentar un fort moviment migratori de persones que creuaven l'Atlàntic, emprenent un viatge a ultramar, dirigint-se fins a Amèrica a la recerca de fortuna. Aquestes persones es coneixen, avui dia, com a indians o americanos.

Es diu que vora uns 45 milions d'europeus, o indians, van emprendre aquest viatge al llarg del segle XIX. Entre els quals hi havia un gran nombre de catalans.

L'objectiu d'aquests era, com ja s'ha dit, fer fortuna i tornar a casa en un període de temps curt que s'acollia entre els 15 i 30 anys.

Per aquest motiu, avui, en moltes poblacions de la costa catalana ens trobem amb l'empremta dels indians que van tornar a casa enriquits després de perseguir el seu somni, emportant-se amb ells una culturització “americana”.

Alguns exemples d'aquestes poblacions que conserven encara les petjades dels indians són Begur, Palafrugell i Sant Feliu de Guixols. Fins i tot, Begur celebra el mes de setembre la Fira d'Indians. Així que aprofitant aquest esdeveniment, aquest mes ens dirigim a la Costa Brava per conèixer més detalls dels “indians”.

Municipis de la ruta

Begur

Palafrugell

Sant Feliu de Guixols

El llegat dels “indians”

Els catalans que tornaren de “fer les Amèriques” ho van fer amb productes i arts que van canviar o influir, en certa manera, l'aspecte de la Catalunya de l'època.

Casino dels Nois a Sant Feliu de Guíxols Els indians van introduir a la nostra gastronomia productes que consumim habitualment, com el cafè, el sucre, la xocolata i el rom, entre altres. I, pel contrari, van exportar productes catalans, com el vi o destil·lats, a Amèrica. També, el gènere musical de les havaneres deriva d'aquests.

Les havaneres són considerades com a melodies d'enyorança. L'indià les componia a Amèrica quan, lluny de la seva terra, enyorava Catalunya. Però un cop es trobà aquí el sentiment que experimentava era contradictori ja que, llavors, enyorava tot allò que havia deixat al continent americà. I, per això, un cop a la seva terra natal no van deixar de cantar-les.

Si ens hi fixem, actualment, a les cantades d'havaneres s'acaba bevent rom cremat. Dos costums habituals que foren introduïts pels “indians”.

Rom cremat a les havaneres Tampoc, s'ha de menystenir la seva contribució en el sector industrial. La tornada d'indians, com Pere Coll i Rigau, va suposar una millora, per exemple, en la maquinària que s'emprava en el cultiu de l'arròs. També, foren decisives les seves inversions en la maquinària de la indústria de Suro pel que fa el cas de Palafrugell, o en la indústria del cotó, producció del vi, del cava, etc.

A més a més, com que els catalans-americans tornaven rics, presentaven facilitats per poder crear marques comercials que encara es troben en vitalitat avui dia; Rom Brugal, Bacardí, Xocolates Amatller, entre altres.

Els indians tampoc es van quedar al marge del desenvolupament urbanístic dels municipis. Aquests van construir les seves cases amb una arquitectura colonial.

La Fira d'Indians

Al segle XIX molts begurencs es van veure obligats a viatjar fins a Amèrica, especialment a Cuba, amb la finalitat de fer fortuna ja que la crisi del sector coraller, la principal activitat econòmica sobre la qual se sostenia la població de Begur, va afectar a aquesta població.

Fira dels Indians a Begur S'estima que més de 500 begurencs van emprendre aquest viatge i que, amb el seu retorn, determinaren la fesomia arquitectònica del municipi amb la construcció d'ostentoses cases. Només cal passejar-se pel carrer Bonaventura per comprovar-ho.

De fet, es considera que el motiu de construir les seves noves vivendes amb un estil colonial rau en el sentiment d'enyorança de la terra on havien viscut en els darrers anys i que pretenien, amb aquestes, recrear l'estil de vida que duien a llatinoamèrica.

Cada any, a principis del mes de setembre se celebra a Begur la Fira d'Indians que ens recorda la relació que s'establí amb Cuba i aquesta població. Al llarg d'aquests dies es realitzen tot tipus d'activitats que rememoren les petjades dels “indians”. Tanmateix, una de les activitats i programacions més destacades de la fira és el mercat, el qual recrea un mercat indià de l'època on es poden obtenir productes d'ultramar com, per exemple, el cafè.

Cantada d'Havaneres a Palafrugell

Palafrugell o Calella de Palafrugell, es coneix, avui dia, com el bressol de les havaneres catalanes, gènere musical introduït pels “indians”.

El vincle de Palafrugell amb les Amèriques es fonamenta, bàsicament, en el comerç colonial que es desenvolupà a mitjans del segle XVIII mitjançant els contactes i casa oberta que tenien a Cadis ja que, en aquell moment, la ciutat gaditana tenia el monopoli del comerç amb l'altre continent.

Cantada d'Havaneres a Calella de Palafrugell Les havaneres o el que es coneixien com “americanes” han esdevingut la principal aportació musical que ha regalat Cuba al nostre país. Essent així, Palafrugell és coneguda, al llarg del nostre territori, per aquest costum musical consolidat des de l'any 1967 i amb l'impuls de l'autor de l'havanera “el meu avi” se celebra, anualment, la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell.

D'altra banda, Palafrugell també conserva les empremtes arquitectòniques dels “indians”. El carrer major del municipi és el més replet d'edificis corresponents a aquest estil colonial. Podeu realitzar la ruta dels “americanos” que es desenvolupa a Palafrugell i que transcorre per quinze punts d'interès. Aquesta s'inicia a la casa dels Bassa Rocas de Llofriu, una família lligada amb Cuba ja que emigraren a aquest país on desenvoluparen una gran activitat cultural. A l'edifici hi trobareu una petita explicació de la ruta, la família i la casa.

Arquitectura “indiana”

Casa Patxot a Sant Feliu de Guíxols La gran petjada més visual i física que es preserva dels “indians”, actualment, són els edificis que es van fer construir quan retornaven enriquits de la seva aventura a l'altra banda de l'atlàntic.

El perfil de l'”indià” que tornava es caracteritzava per ser un ric il·lustrat que encarregava la construcció de palauets i cases senyorials amb un estil colonial, on hi són presents els porxos, balcons correguts, galeries amb pintures de paisatges d'ultramar...

També, aquestes edificacions destaquen pel seu entorn, la casa es troba molt ambientada; patis amb arcades, jardins interiors i entrades ornamentades, plantacions d'origen americà (com les palmeres).

Sant Feliu de Guíxols Molts municipis del litoral català es reurbanitzaren amb la tornada d'aquests, com és el cas de Sant Feliu de Guixols. Tot i que es té constància que només van tornar el 48% dels guixolencs que marxaren, aquests van alçar els seus nous habitatges en aquesta població, que els hi permetien recordar la seva vida cubana.

L'espai urbà on s'emplacen el major nombre d'edificacions de l'època és el Passeig de Mar. En aquest s'hi conserven edificis peculiars com el Casino dels Nois, la casa Patxot, entre altres. Què us sembla si finalitzem la ruta passejant-hi?

Per saber-ne més...

Tate Cabré i Mireia Olivé són les autores del llibre Guia de rutes indianes de Catalunya, el qual s'edità l'any 2011 per Cossetània.

Aquest llibre recull més de 23 itineraris per la Catalunya antillana resseguint part del litoral català. A tall d'exemple, alguns dels itineraris que s'hi recullen és el que transcorre pel municipi de Sant Feliu de Guixols, Begur o Palafrugell.

També et pot interessar: Reconnecta't amb la Costa Brava