L'esplendor del Barroc al Solsonès

Espai Barroc

Per començar la ruta ens dirigim a Riner, contretament al Santuari del Miracle. Per arribar-hi haurem d'agafar la carretera C-55, a l'alçada de Cardona entrem en aquest municipi i, un cop a dins, agafarem la carretera BV-3001 en direcció al Santuari del Miracle. Si venim des de Solsona agafarem la C-75 en direcció Guissona, en un moment determinat trobarem el trencall cap a Riner i el Miracle.

Abans de visitar l'església del santuari, visitarem l'Espai Barroc, obert l'estiu de 2016. Aquest espai expositiu, situat a la Casa Gran del complex religiós, ens presenta la història de l'art barroc, el seu context històric, les característiques d'aquest estil artístic i ens acosta al patrimoni d'aquest període que hi ha arreu de la comarca.

Santuari del Miracle

Un cop feta la visita a l'Espai Barroc ja coneixem les línies generals d'aquesta expressió artística, és el moment d'entrar en matèria coneixent un dels principals retaules barrocs de la comarca, situat a l'altar major de l'església del santuari. Aquesta filigrana escultòrica té una alçada de 23 metres per 12 d'ample i està formada per tres cossos o pisos sobreposats. Aquest element artístic, fet amb fusta d'àlber i de pi, va ser obra de Carles Morató, un dels màxims exponents de l'escultura barroca catalana. Una obra complexa, iniciada el 1747 i acabada el 1758, onze anys de treball als quals cal sumar, posteriorment, els catorze anys que es va trigar a pintar i policromar tot el retaule, una tasca feta pel pintor solsoní Antoni Bordons.

La imatge de la Mare de Déu del Miracle, datada del segle XV, presideix el conjunt des d'un cambril integrat en el mateix retaule. Aquesta figura religiosa commemora la llegenda de l'aparició, l'any 1458, de la Verge a uns pastors, a pocs metres de l'actual santuari. Des d'aquell moment l'indret es va anar consolidant com a lloc de devoció religiosa i es va acabar creant l'actual conjunt arquitectònic format per l'església començada l'any 1652, el monestir benedictí que depèn de Montserrat, la Casa Gran, antic alberg del santuari, i les cases d'acollida. 

Sant Jaume de Riner

Des del Santuari podem anar cap a l'esglesiola de Sant Jaume de Riner, a través de la carretera LV-3002 direcció Guissona, vial que trobarem sortint del santuari. Aquest petit temple presenta l'habitual barreja d'estils arquitectònics que sol haver-hi en moltes esglésies, l'edifici és d'època romànica, se'n té constància des de l'any 1103, i presenta les característiques arquitectòniques d'aquest període, però a dins s'hi troba un altres dels valuosos retaules barrocs del Solsonès.

La seva construcció data del segle XVII i és presidit per les figures de Sant Isidre, Sant Jaume i Sant Pere Màrtir, el conjunt conté predel·les i plafons que expliquen visualment alguns dels episodis més remarcables de les seves vides.

Sant Pere de Matamargó

Després de Riner ens dirigirem cap a Matamargó, ho farem agafant de nou la carretera del Miracle, la BV-3001, però ara en direcció cap a Cardona, al quilòmetre 8,9 trobarem el trencall cap a Matamargó, integrat dins el terme municipal de Pinós. Aquest és un territori ple de bosc al voltant de la riera del mateix nom, una terra de masies immersa en el Solsonès més rural.

Entre aquests camps dispersos s'hi aixeca l'església de Sant Pere de Matamargó, la magnificència del seu interior i la ubicació enmig de l'entorn rural han fet que sigui anomenada com la "catedral" dels pagesos. El temple va ser edificat pels volts de l'any 1654 i actualment conserva una amplia col·lecció d'art barroc, no només pels altars que omplen el temple sinó també per altres elements de mobiliari com els confessionaris, el cor de cantaires o la trona que es feia servir antigament per fer-hi els sermons.

De tota aquesta col·lecció en destaca, sens dubte, l'esplèndid altar major construït per Josep Pujol, membre d'una reeixida nissaga de mestres escultors. Va ser construït entre 1792 i 1803 i en destaca la seva curiosa composició, en forma piramidal, i també les figures dels apòstols, de grans dimensions.

A més del retaule major, el temple conserva d'altres retaules que també varen ser construïts per la nissaga dels Pujol.

Solsona

Solsona, la capital de la comarca, també té els seus testimonis d'art barroc, per trobar-los haurem d'anar al monument més emblemàtic de la ciutat: la catedral. L'edifici és una barreja d'estils arquitectònics com el romànic  el gòtic. El barroc també hi és present en diferents formats, l'element principal en aquest estil és la façana principal del temple, situada a la plaça del Palau Episcopal de Solsona.

A l'interior del temple hi predomina l'estil gòtic i l'austeritat però en una de les capelles laterals s'hi deixa veure amb força l'art barroc, gràcies a la presència del retaule de la Mercè. Aquest element religiós, datat de l'any 1754, va ser fet per Carles Morató, autor també del retaule del Miracle, en aquest cas tot i ser d'un mida inferior tampoc estalvia en figures escultòriques ni relleus, tot plegat rematat amb la intensitat dels diferents colors i daurats.

Dins del mateix complex de la catedral també es pot visitar el Museu Diocesà i Comarcal on s'hi poden observar algunes peces artístiques d'aquest període.

Sant Pere de Madrona

Paisatge i barroc s'uneixen a l'entorn de l'indret de Sant Pere de Madrona, per arribar-hi cal seguir, des de Solsona, la carretera C-149a en direcció Pinell de Solsonès fins que arribem al trencall indicador de Madrona, al cap de quatre quilòmetres, després de travessar els boscos de Pinell, arribarem a Sant Pere de Madrona, un cop allà cal visitar els dos temples, el vell i el nou, aquest segon d'estil barroc.

L'antic temple és al capdamunt d'un turó des d'on es pot veure una magnifica panoràmica de l'entorn natural on es troba. La construcció, vora les restes de l'antic castell, malauradament ara és en ruïnes, d'entre els murs que encara són drets en destaca el de l'absis, un element imponent on encara s'hi pot observar la seva decoració romànica.

Uns metres més avall s'hi aixeca el nou temple, un gran edifici d'estructura barroca que sobresurt decidit enmig del paisatge natural que l'envolta. El seu interior destaca per la seva amplitud i monumentalitat, la nau central està flanquejada per capelles laterals, a sobre d'aquestes hi ha un passadís de tribunes que s'obren a la nau central a través de diversos balcons. Un element sorprenent del seu interior són les pintures murals que ocupen totes les parets. Aquesta decoració imita recobriments de marbres, en els murs superiors de la nau central, entre els balcons que fan de tribuna, hi ha representats els dotze apòstols, a més a més, com a curiositat, a l'esquena de la trona s'hi pot veure pintat un jeroglífic de significat desconegut.

L'Església de Sant Llorenç de Morunys

Acabarem la ruta fent una visita a Sant Llorenç de Morunys, per arribar-hi vindrem des de Solsona, agafant la C-55 en direcció Manresa, poc després de sortir de la capital de comarca trobarem l'encreuament per anar fins a  Sant Llorenç de Morunys.

Un dels elements principals del municipi és la seva església, allà hi trobarem un dels elements més destacats del barroc català. El temple, d'estil i època romànica hostatjava fins l'any 1936 una gran col·lecció de retaules, molts d'ells barrocs, amb les destrosses provocades per la guerra en van desaparèixer la gran majoria, tot i així, no es va perdre tot el patrimoni barroc, es va poder conservar parcialment l'altar major i la capella de la Mare de Déu dels Colls. Aquesta capella és un espai espectacular on l'exuberància i la sobrecàrrega decorativa pròpies del barroc s'hi poden veure en tota la seva magnitud. Va ser decorada entre el 1773 i el 1784 per Josep Pujol, autor també del retaule major de Sant Pere de Matamargó, del que se n'ha fet referència anteriorment.

L'espai és presidit pel cambril i la imatge de la Mare de Déu dels Colls, la decoració al voltant del cambril es fon amb la decoració de les parets i de la cúpula que corona l'espai, creant un espai barroc complet, tot revestit d'escultures i relleus que mostren una filigrana barroca amb una quantitat infinita de detalls. Un cop visitada aquesta capella es pot ampliar la visita a d'altres espai annexos a l'església, el claustre o el museu de la Vall de Lord on s'hi poden trobar alguns elements barrocs que havien format part de la decoració interior del temple.

En aquesta ruta s'ha fet referència als elements d'art barroc més significatius, el barroc del Solsonès no s'acaba aquí, indrets de la comarca com Sant Pere Martir de Peracamps, Sant Ponç de Prades de la Molsosa, Sant Andreu de Clarà o el santuari de Massarúbies també contenen elements d'aquest període, indrets rurals que permeten profunditzar encara més en aquest estil artístic i, al mateix temps, conèixer de manera més propera el paisatge d'aquesta zona.