Endinsant-nos a la Terra Alta

La Batalla de l'Ebre (1938)

Resulta impossible visitar aquestes terres sense pensar en la Guerra Civil espanyola, ja que malauradament s'hi va produir el combat més cruent del conflicte i el que va decidir el seu final.

La Batalla de l'Ebre va ser una guerra de desgast entre el bàndol republicà i el feixista que va durar tres mesos i que va causar més de 100.000 baixes. Amb l'objectiu d'impedir als revoltats arribar a València, els republicans van creuar el riu Ebre. Després de mesos de lluites, finalment l'exèrcit franquista els va obligar a retirar-se i a tornar a creuar l'Ebre. Curiosament, mai es va saber per què l'aviació republicana no va protegir el valerós avanç, permetent que els colpistes bombardegessin a discreció les posicions republicanes i els pobles d'aquesta zona.

Trobaràs més informació sobre aquest tema a la Ruta de la Pau: la batalla de l'Ebre.

Pinell de Brai

Des de Miravet cal prendre la carretera T-324 que, després de convertir-se en la N-230, arriba a El Pinell de Brai. Des de Barcelona, s'ha d'agafar l'AP-7 i desviar-se per la N-420 fins a arribar a la carretera abans esmentada.

No es pot visitar aquest poble sense acostar-se al Celler del Pinell, un celler cooperatiu agrícola construït l'any 1922 i popularment conegut com la Catedral del Vi. D'estil modernista, és considerada l'obra mestra de Cèsar Martinell i Brunet, deixeble de Gaudí. De fet, la seva arquitectura és tan espectacular que forma part del catàleg de Patrimoni Històric.

Si vols endinsar-te en el món del vi et proposem visitar la ruta Paisatges del vi: DO Terra Alta.

Val la pena fer un tomb per El Pinell de Brai i observar l'església parroquial de Sant Llorenç, de l'any 1770, les portes de Llop, Pantoca i Vallès, les cases penjades sobre un barranc de 100 metres d'altura i les restes de la muralla del castell, erigit al segle XII. A quatre quilòmetres es troba la casa del Broi, considerada la més antiga del poble, on encara roman la seva talaia, de construcció templera.

Resulta impossible caminar per aquestes terres entre serralades sense remuntar-se al passat, ja que El Pinell de Brai va ser una de les poblacions més castigades per la Guerra Civil. L'orografia del lloc li confereix tal importància estratègica que, aquí es va lliurar el combat que decidiria el final de la mateixa, la Batalla de l'Ebre. Per això, una de les visites obligatòries en aquest poble és Les Veus del Front, al Centre d'Interpretació, una exposició audiovisual que mostra cartells i altres documents tant de part republicana com feixista.

Sang a la Serra de Pàndols

A 10 quilòmetres, seguint per la carretera C-43 en direcció a Gandesa, hi ha un desviament que condueix a la Serra de Pàndols. Passant l'ermita de Santa Magdalena, arribem al cim, conegut com la cota 705 o Punta Alta.

Allà es troba el monument a la Pau, també anomenat monòlit a la Lleva del Biberó pel fet que la majoria dels assassinats eren menors de 18 anys. Al final d'un congost, un cub de ciment amb un colom a relleu assenyala la llegenda: "A tots els que van combatre a la batalla de l'Ebre". Aquest trist esdeveniment comparteix protagonisme amb unes vistes impressionants de la serra.

Gandesa

La capital de la comarca també gaudeix d'una obra de Cèsar Martinell, el Celler de la Cooperativa Agrícola, on s'elaboren vins i olis. Un altre exemple d'arquitectura industrial decorat amb torretes, finestrals, voltes interiors i quantiosos adorns en rajoles. Com a El Pinell de Brai, aquesta ciutat també compta amb un Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre, amb nombrós material bèl·lic sobre el conflicte.

Al seu nucli urbà trobem l'església de l'Assumpció, una barreja de romànic, morisc, gòtic i barroc, una presó antiga d'estil gòtic i el Palau del Castellà, del segle XIII.

Però el viatge no acaba aquí. A tretze quilòmetres es troba la Fontcalda, un paratge natural amb aigües termals a 38 graus que donen raó de ser al balneari que porta el mateix nom, que es remunta a l'Edat Mitjana. Segons explica la llegenda, un pastor va trobar una imatge amb la figura de la Verge prop de la font i la va portar a casa dels seus amos per mostrar-la. No obstant això, quan van arribar, la imatge havia desaparegut. El pastor va tornar al lloc on l'havia trobat i la va veure de nou. Els veïns de Gandesa, fascinats per la història, la van traslladar a la seva església però, l'endemà, van comprovar que la imatge havia tornat al seu lloc original. Va ser llavors quan van aixecar allà una capella, que més tard seria una església. La construcció actual és la tercera que hi ha hagut i data del segle XVIII. Desgraciadament, durant la Guerra Civil es va cremar l'altar i la imatge de la Verge, pel que no són originals.

Jaciment del Coll del Moro

A cinc quilòmetres de Gandesa, a la desviació TV-3531 de la carretera N-420, direcció Calaceit, trobem el jaciment del Coll del Moro, un dels pocs poblats ibèrics de Catalunya del qual coneixem, i es pot visitar, la seva necròpolis.

Situat en un punt estratègic, el poblat ibèric del Coll del Moro va permetre a la tribu dels ilercavons controlar l'extens territori on confluïen les vies de comunicació naturals entre el Baix Aragó i la desembocadura de l'Ebre i, des del qual es controlaven els fluxos d'intercanvi comercial entre la costa i les terres d'interior.

És un dels pocs jaciments que permeten la visita conjunta del poblat i la necròpolis, ja que aquestes a penes es coneixen. Està constituït per una necròpolis amb tres àrees d'enterrament, datada entre el 800 i el 500 aC, i un recinte fortificat del segle V a.C. l'I d.C. Aquest està presidit per una gran torre situada al punt més elevat de l'assentament, la seva forma el·líptica no passa desapercebuda ja que només s'han trobat restes similars en algunes zones de la Mediterrània, com a Sicília (Itàlia).

A l'interior del poblat s'ha descobert un taller destinat a la transformació del lli i a la manufactura de teixits.

Coll del Moro forma part de la Ruta dels Ibers, projecte del Museu d'Arqueologia de Catalunya que vol donar a conèixer la cultura ibèrica i els pobles que van habitar fa més de 2.500 anys.

Horta de Sant Joan

Passada la població de Bot i seguint per la carretera comarcal C-111 arribem al poble més alt de les terres de l'Ebre, el paisatge està lligat íntimament al cubisme. A causa dels desnivells de la seva orografia, les cases d'Horta de Sant Joan s'apilen unes sobre altres, dotant al poble d'un aire cubista que va portar Picasso a dir "tot el que sé ho he après a Horta", en referència al poble del seu amic el també pintor Manuel Pallarès. No en va, el poble ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Per això, els amants d'aquest art no poden deixar de visitar el Centre Picasso, dotat de litografies i llocs que van inspirar al pintor.

Comencem la ruta per la plaça, considerada una de les més impressionants de tot Catalunya a causa dels seus característics pòrtics del segle XVI, decorats amb arcs ogivals. Un cop allà, la visita obliga a conèixer l'edifici renaixentista de l'ajuntament, la façana té un mural de Ferran VII en honor a les Corts de Cadis. Desgraciadament, es troba en pèssimes condicions. La sala de plens està presidida per una obra de Matt Lamb, l'obra també dirigeix ​​el Parlament Europeu d'Estrasburg. Als soterranis hi trobem amb l'antiga presó, on encara podem trobar part del paviment original, datat del s. XVI. Actualment dóna cabuda a exposicions.

A la mateixa plaça ens topem amb l'església de Sant Joan Baptista, del segle XIII. D'estil gòtic, va ser construïda originàriament amb una sola nau poligonal amb finestres ogivals. La seva façana destaca per la seva simplicitat, amb un rectangle pla i una porta tutelada per una rosassa. A la dècada dels seixanta es va restaurar, dotant-la de vidres policromats que li aporten color.

Horta de Sant Joan és un lloc per prendre amb calma, ja que el seu interès turístic no només se centra en el seu nucli urbà sinó també en els seus voltants, sense anar més lluny és una de les entrades al Parc Natural dels Ports.

Si retrocedim a la carretera per la qual hem vingut, a 500 metres trobem un camí a la dreta que ens porta a un sender que porta a l'Olivera Lo Parot. De quinze metres d'alçada, aquest arbre va ser declarat monument l'any 1990. Aquesta varietat, avui desconeguda, es conreava en aquesta zona tarragonina i al Baix Aragó i aquest exemplar en qüestió es creu que té més de dos mil anys de vida, és a dir, pertany a l'època ibera i romana.

Al peu de la muntanya de Santa Bàrbara, a 2 quilòmetres del poble, s'erigeix ​​el convent de Sant Salvador d'Horta, també declarat monument històric-artístic. Aixecat pels templers, consta de diversos edificis construïts durant els segles XIII i XVII. Sota els arcs hi ha diversos sarcòfags i escuts relacionats amb el gremi dels constructors. Una de les tombes es creu que pertany a Bernat d'Alguaire, mestre picador que va dirigir la catedral de Tortosa.

A prop del convent es troba la Torre de Galindo, una torre defensiva de l'època medieval que data del segle XIV i XV. El que la fa característica és la singular construcció del sostre, només subjectat per enormes parets que fan la funció de contraforts i que, en el seu temps, va suposar una revolució arquitectònica.

Si decidim ascendir per la impactant muntanya de Santa Bàrbara, quatre ermites sortiran al nostre pas: Sant Onofre, Sant Pau, Sant Antoni i Santa Bàrbara. Continuant per un sender situat a l'esquerra arribarem a la Cova de Sant Salvador, custodiada per una imatge del sant a la qual van a resar els vilatans.

Arnes

Continuant per la carretera arribem a aquest poble limítrof amb Terol que forma part del Parc Natural dels Ports.

L'ajuntament d'Arnes, edificat al segle XVI, destaca per ser una de les construccions més importants del renaixement català en el qual no falten gàrgoles, arcades de mig punt i impressionants finestrals. També cal destacar l'església de Santa Magdalena, construïda sobre una església gòtica de l'any 1693, les ruïnes del castell, també del mateix estil, els portals que donen accés al nucli antic i les cinc capelles distribuïdes per tot el municipi.

La zona d'Arnes també mereixen un comentari aquí, no només perquè estan enclavats en un entorn únic, com és el Parc Natural, sinó per les nombroses construccions antigues. Les Tortosa (S. XVI-XV) i Lo Calvari (s. XIX); la font de Dins, la font Nova i la font del Cigró; els dos arbres monumentals del Pimpoll i Pi Ramut, de més de vint metres d'altura; i el Povet de la Neu, del segle XVII i XVIII, on se solien emmagatzemar els aliments durant els hiverns.