El Roquer de Torredembarra

Per trobar la Roca Foradada entrarem al port i ens dirigirem a la zona d'aparcament gratuït. Caminarem al costat de les roques i a pocs metres, arribarem a un indret on veurem dues grans penyes que es van desprendre fa centenars d'anys, si no mil·lennis, i van caure fins a tocar fons. Són les Roques Arriades.

Continuarem caminant fins a arribar a una cova amb un petit llac al seu interior. Abans que es construís el port, aquesta cova es comunicava amb el mar i al fons de tot, formava una petita platja amb una petita obertura vertical. És la Roca Foradada. Tornarem una altra vegada cap al passeig marítim i en sortir del Port Esportiu, a la dreta, ens fixarem en un petit arc de roca.

Aquest arc era l'entrada d'aigua de mar que després era conduïda cap les salines situades on ara hi ha l'estació del tren. Aquest lloc es conegut com el Rec de Sant Joan.

Ara agafarem el camí senyalitzat que ressegueix el Roquer.

Comencem amb una petita pujada al costat d'uns pins blancs (Pinus halepensis). Al final d'aquesta petita pujada trobarem una olivera (Olea europaea) a l'esquerra i un altre pi blanc a la dreta. Passat aquest pi, ens trobarem amb unes quantes bufalagues (Thymelaea hirsuta), un planta força curiosa amb el seu aspecte sempre decaigut. Just quan s'acaben els xalets, a la nostra dreta, ens trobem amb una tanca amb unes lletres M. Es tracta de la tanca dels preciosos jardins de la finca Mercadé. Dins d'aquesta finca hi ha les restes d'un antic fortí de defensa, per això aquest sector se'n diu Sota el Fortí.

Continuem pel camí planer i abans de fer una S veurem una porta arcada força curiosa de la finca Mercadé. Entrem en una zona de pins blancs i veurem les primeres atzavares (Agave americana). A mitja alçada de la S veurem unes escales molt llargues d'estil modernista que creuen aquests jardins. Aquestes escales acabaven en un petit embarcador. En acabar aquesta S, el camí continua fins al Cap Gros (esmentat pel rei Jaume I) que es diu així perquè, vist de costat, recorda el perfil d'una persona. És perillós acostar-s'hi pel risc de caure.

Arribats al Cap Gros, a l'esquerra s'obre un caminet que puja del port. Nosaltres continuarem per les escaletes de pedra, pel lloc anomenat el Balconet. Passarem dos matolls grans de ginesta (Spartium junceum) que deixarem a mà esquerra i vora les escales podrem veure diferents espècies de vegetació ruderal, com ara l'olivarda (Inula viscosa). En arribar a dalt de les escales, a mà dreta trobarem un pi blanc i una figuera de moro (Opuntia ficus indica). Des d'aquí veurem el final del port i el mar que torna a batre les roques del Roquer. A mà dreta, s'acaba la finca Mercadé i ens tornem a trobar amb la zona de xalets.

El camí pla ens portarà fins a un carreró a mà dreta que arriba fins la plaça Sol Raig, però nosaltres continuarem recte. Arribem a una esplanada i just a l'alçada on s'acaba el port, trobarem que el penya-segat es transforma en una falca punxeguda que es clava en l'aire. És la Punta de la Llança.

Continuem caminant en direcció al Far pujant uns graons de pedra, restes d'una antiga pedrera.

Arribarem a la roca nua que, fent baixada, ens portarà al punt més proper a l'aigua: el Codolar. Al final de la baixada, agafarem el corriol que puja a mà dreta i que ens porta al camí que ressegueix els penya-segats fins al Far de Torredembarra. Obra de Josep Llinàs, és el més alt de Catalunya i el darrer construït a l'Estat espanyol durant el segle XX . La roca sobre la qual s'hi assenta és la Punta de la Galera.

Des del far caminarem uns centenars de metres fins a un replà on trobarem una roca plana i rodona d'uns quatre metres de diàmetre que s'aguanta dreta repenjada a una roca que li dona suport. Aquesta roca és coneguda com el Rellotge. A partir d'aquí, el terreny segueix planer sobre la roca nua i va descendint cap a la platja del Canyadell. Quan ja hem baixat i ens trobem a no més de 5 o 6 metres del nivell del mar, ens trobem damunt d'una ampla cova submergida. Quan hi ha mar grossa, les onades més fortes comprimeixen l'aire de dins la cova.

Aquest aire acaba explotant amb un soroll de tro projectant cap enfora una glopada d'aigua i escuma. Estem a sobre de la Bramadora. Darrere la cala del Canyadell, compartida pels municipis d'Altafulla i Torredembarra, tenim el Bosquet del Canyadell, una pineda de pi blanc plantada sobre unes terrasses agrícoles que recorden que, a principis del segle XX, els Munts eren camps de conreu de secà.

En aquesta ombrosa pineda podrem descobrir les espècies pròpies del bosc mediterrani com ara el llentiscle (Pistacia lentiscus), la rogeta (Rubia peregrina) o l'esparreguera (Asparagus officinalis).

Travessant la pineda arribarem al pont de fusta que ens porta a l'Avinguda del Canyadell i al final del nostre itinerari. Tornarem sobre les nostres passes per veure les noves perspectives panoràmiques que ens ofereix l'altre sentit del camí.

Font: Turisme Torredembarra