El romànic a l'Alt Berguedà

De Berga a Borredà

Començant des de la capital de la comarca, Berga, ens dirigim en direcció nord per l'eix del Llobregat (C-16). Passat el túnel de Berga agafarem la sortida a mà dreta per la C-26 en direcció Vilada.

El primer indret destacat del recorregut és el pantà de la Baells, inaugurat els anys 70 per tal d'acumular reserves d'aigua per abastir tota la vall del Llobregat des de Berga fins a Barcelona. També va ser important per tal de garantir un cabal mínim del riu que proporcionés força a la gran quantitat de turbines ubicades al sud de la comarca. La construcció de la presa va suposar l'abandonament del poble de Sant Salvador de la Vedella, del qual només n'és visible l'església de Sant Salvador, accessible en èpoques de sequera. Aquest fet també va implicar la construcció del nucli de Sant Jordi de Cercs per tal d'allotjar els habitants de Sant Salvador.

El primer poble que trobem és Vilada, d'uns 500 habitants. Des de la plaça de la vila podem accedir a l'església parroquial, Sant Joan de Vilada, d'estil barroc amb origen romànic. No podeu passar de llarg sense provar les galetes que hi elaboren des de 1924 i que s'han convertit en una especialitat local feta amb un gran contingut en fruits secs.

Reprenem el camí per la C-26 direcció Borredà, d'uns 550 habitants. En destaca el nucli antic, on podem visitar l'església de Santa Maria. L'edifici primitiu del segle IX fou substituït el segle XII per l'actual, que entre el 1770 i 1780 fou refet en gran mesura, restant-ne només d'època romànica el mur de ponent.

El romànic de Sant Sadurní i Sant Jaume

Passat el poble de Borredà trobem la intersecció cap al nostre següent destí, Sant Jaume de Frontanyà. Seguint per la BV-4656, poc després d'abandonar la població i abans d'arribar al càmping que hi ha a la zona, trobarem una masia on elaboren formatges artesans.

Per als més interessats en l'art romànic, recomanem visitar l'església de Sant Sadurní de Rotgers. Al punt quilomètric 2,9 cal girar a l'esquerra i seguir la pista no asfaltada fins a trobar l'església, restaurada per la Diputació de Barcelona.

Un cop arribats a Sant Jaume de Frontanyà, el poble més petit de Catalunya, a 1072 metres sobre el nivell del mar, escenari muntanyenc de gran bellesa, on podem visitar un dels millors exponents del romànic berguedà. Les primeres notícies de Sant Jaume de Frontanyà són del s. X, quan es va fer edificar una primera església consagrada a Sant Jaume. Al s. XI s'hi establí una comunitat canònica agustiniana i el 1140 es construí una nova església, actualment, una de les esglésies més emblemàtiques de l'art romànic llombard a Catalunya. Una de les peculiaritat de l'edifici és el cimbori de dotze costats. Hi ha diferents opcions de fer la visita, demanant la clau a la fonda i visitar el conjunt per compte propi; demanar una audioguia al mateix establiment, que explica la història de l'edifici des dels orígens fins a l'actualitat o concertar una visita guiada.

El romànic de La Pobla de Lillet

Per continuar la ruta, cal seguir la mateixa carretera en direcció nord. Abans d'arribar a La Pobla de Lillet, farem parada al Monestir de Santa Maria, de gran importància a l'Alt Berguedà, el qual es troba en una situació privilegiada a la falda de la muntanya. El primer document que en fa referència es de l'any 819. El monestir és un bon exemple de diferents èpoques, el pre-romànic (restes de l'absidiola), el romànic llombard (nau central), gòtic (creuer nord i porta) i barroc (columnes i capitells de guix). El monestir només es pot visitar sota demanda a través de l'oficina d'informació de la mateixa població.

Al costat del monestir hi trobem l'església de planta circular de Sant Miquel, l'única d'aquestes característiques que resta dempeus a la comarca del Berguedà.

El nucli de La Pobla, el primer poble que troba el riu Llobregat després del seu naixement, es troba a la part nord-oriental del Berguedà.

La vila creix a finals de l'edat mitjana amb la construcció del pont vell a principis del segle XIV, el referent patrimonial més interessant de la població. Els carrers són estrets i costeruts, amb cases de pedra típiques de les poblacions de muntanya.

La beguda típica de la població es el conegut vermut que es comercialitza el mateix poble. En època nadalenca recomanem visitar el pessebre vivent que s'hi realitza, un dels més interessants de la comarca.

Monestir de Sant Llorenç

Des de La Pobla de Lillet, prenem la carretera BV-402 fins a Guardiola de Berguedà, un poble que va viure el seu gran creixement amb l'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX. Des de la plaça de la vila, on s'hi troba l'església historicista construïda l'any 1954 i que substituí com a església parroquial l'església del Monestir de Sant Llorenç, la nostra següent parada.

Per arribar al Monestir de Sant Llorenç heu d'agafar la carretera en direcció a Bagà travessant el pont sobre el riu Bastareny. A mà esquerra trobareu un camí que us conduirà cap al monestir de Sant Llorenç, abans d'arribar al cementiri municipal.

El Monestir de Sant Llorenç, fundat el segle IX, es convertí en un dels grans centres de poder de la zona, situat en el camí que portava a la Cerdanya. El monestir original va patir els efectes del terratrèmol que sacsejà els Pirineus l'any 1428. Abans del terratrèmol en aquest important monestir hi vivia una important comunitat benedictina que va començar a entrar en decadència després del sisme, a l'ensorrar-se una part de l'església i del claustre.

A finals del segle XX es va iniciar una restauració del conjunt monàstic, finalitzada l'any 2008, en que es van recuperar alguns dels espais afectats pel terratrèmol: l'església, que després de 6 segles recuperà el seu volum original, el claustre i l'hostatgeria.

Per acabar el recorregut tornem a Berga per l'eix del Llobregat (C-16), a Berga podeu trobar-hi una gran varietat d'allotjaments i establiments de restauració on podreu gaudir dels productes de la comarca.

Ruta a peu – Via verda amb parada a Sant Quirze de Pedret

Comencem la nostra ruta a la Colònia Rosal, la primera colònia tèxtil que es va construir a la comarca del Berguedà, inaugurada l'any 1858. Actualment molt coneguda per la fira del bolet que s'hi celebra durant la temporada de collita. Des de la rotonda que trobem a l'entrada nord de la colònia prenem el camí de l'antic carrilet, el ferrocarril que comunicava la comarca del Berguedà amb Manresa i Barcelona. Aquest camí ha estat adequat com a via verda seguint el curs del riu Llobregat, on no s'hi pot accedir en cotxe, fet que el converteix en idoni per a fer excursions en família. Al llarg d'aquest camí d'uns 4,5 kilòmetres, hi trobarem diferents túnels, el més llarg dels quals il·luminat.

Aquest tram de riu és un dels més idonis per la pràctica de la pesca esportiva controlada, i al final ens trobarem amb la casa anomenada “dels pescadors”, on hi trobarem una font per a refrescar-nos. Uns metres mes endavant trobarem el Pont de Pedret, un dels ponts medievals més interessants de la comarca, on els amants de la fotografia podran gaudir de la natura i l'arquitectura en perfecte harmonia.

Un cop travessem el pont, trobem dos camins que condueixen a l'església de Sant Quirze de Pedret. El de l'esquerra, és més curt i costerut, el de la dreta és una mica més llarg però molt més planer i des d'on es pot gaudir d'una passejada més tranquil·la. Si prenem aquest segon camí, després de 600 metres arribarem a l'església.

Sant Quirze de Pedret és un dels edificis pre-romànics més ben conservats de Catalunya, fundat al segle IX, ampliat al segle X i amb algunes reformes d'època romànica. Al seu interior conservava unes magnífiques pintures d'època romànica i pre-romànica, actualment exposades al Museu Nacional d'Art de Catalunya i al Museu Comarcal de Solsona. Les pintures han estat reproduïdes en el seu lloc d'origen i ens permeten conèixer la importància de l'indret i el significat de les històries que s'hi expliquen.

Tornant de nou cap al pont i travessant-lo podem seguir a mà dreta el camí del carrilet fins arribar a la presa del Pantà de la Baells, construïda els anys 70 i amb una alçada de 100 metres. La construcció del pantà va ser un dels fets causants del desmuntatge del ferrocarril l'any 1973.

Des d'aquest punt desfarem la via verda fins a tornar altra vegada al punt d'inici, la Colònia Rosal.