Ruta del Pa i del blat forment al Lluçanès

El pa d'abans als nostres dies

Ens els darrers anys, la societat i la nostra manera de ser i viure ha evolucionat a un ritme trepidant.

Si ens fixem en l'alimentació, avui dia, ens podem menjar, des del sofà de casa, una papaia, un “Panettone” italià o beure un whisky escocès, sense necessitat d'haver de visitar els països on es produeixen, ja que, presumiblement, s'exporten amb facilitat o s'elaboren en alguna fàbrica més propera a la nostra zona de residència.

En l'alimentació no només s'han importat productes per a fabricar-los als països on es consumeixen sinó que les tècniques i els sistemes d'elaboració s'han modificat. Allò que es feia de manera artesanal i a poc a poc, amb  les màquines modernes existents, ara es produeix en grans quantitats i de manera ràpida.

Aquests canvis en el procés d'elaboració han comportat que es digui que un producte “es fabrica” enlloc de “es fa”.

El pa, actualment, és un producte bàsic que ha sofert aquests canvis, motiu pel qual el podem trobar a qualsevol botiga o supermercat i és tan present a un nombre significatiu de països que s'utilitza, sovint, per a calcular alguns índexs econòmics de referència.

No obstant aquests canvis, al Lluçanès, es continua fent pa, mantenint el mètode artesanal i garantint-ne la qualitat, el qual, alhora, els hi atorga distinció en un producte alimentari tan popular i a l'abast de tothom.

L'activitat pagesa i el cultiu del cereal

La comarca natural del Lluçanès es presenta com un territori amb muntanyes molt suaus, extensos boscos banyats per rius i rierols i per camps de conreu, especialment, de cereals, que li atorguen una qualitat paisatgística pròpia.

Les seves condicions climatològiques i geogràfiques i la consegüent extensió de camps de cereals van possibilitar l'elaboració del pa i el seu consum en aquesta zona.

El pa per veure'l tal i com el consumim ha hagut de passar per un llarg procés de transformació.

Aquest s'elabora a base de cereals, habitualment blat, tot i que també pot estar fet a partir de sègol, ordi, blat de moro o arròs, els quals han estat cultivats, criats i, finalment, recol·lectats pel pagès.

Actualment, les llavors del blat tradicional es van deixar de conrear per la seva baixa productivitat en relació a varietats millorades que sorgiren, encara que aquestes varietats més antigues presentaven una qualitat excepcional, tant pel que fa a nutrients com en el moment de ser manipulades. A tall d'exemple, la farina que s'obté del blat forment es caracteritza per ser més digestible.

A part d'aquesta varietat antiga de blat, a la zona d'Oristà s'ha recuperat un tipus de cigró que n'era tradicional: el cigró d'Oristà. Aquest es diferencia per la seva mida i pel color pàl·lid, així com per ser de pell molt fina i arrugada.

Del camp als molins fariners

Un cop recollit el cereal, aquest es transportava, antigament, fins als molins amb l'objectiu de moldre'l i convertir-lo en farina.

Al municipi de Lluçà, s'hi conserva un molí que ocupava aquesta funció i que és visitable. Aquest molí es feia funcionar amb la força de l'aigua de la riera Lluçanesa que li generava energia motriu, ja que es troba situat a pocs metres d'aquesta. I se sap que era un molí fariner per uns documents cadastrals de l'any 1716. Aquest molí es pot veure encara en funcionament, tot i que només conserva, originàries, dues obertures de la façana sud, ja que ha patit diverses remodelacions i moltes peces s'han anat substituint amb el temps.

I del forn a casa

Quan la farina s'ha mòlt arriba als forns on es barreja amb aigua, sal i, a vegades, llevat i es deixa fermentar fins que es troba a punt per a elaborar la massa i donar-li forma.

Posteriorment es cou al forn, el qual assoleix la temperatura adient gràcies a la crema de llenya.

Els pans passen el temps adequat al forn de llenya per tal de conservar les seves qualitats alimentàries. Així, el seu gust denota, al cap i a la fi, la delicadesa i paciència amb el que han estat fets.

Al Lluçanès hi trobem un gran nombre de forns que ens permeten poder assaborir diverses varietats de pa fets de manera artesana, així com coques i pastisseria de tot tipus.

De fet, les coques, els pastissos, les galetes... es poden considerar com una variant del pa. Doncs, probablement, aquests productes sorgeixen amb la finalitat de fer pans amb un major component nutritiu, ja que les seves masses són ensucrades.

Majoritàriament, els forns que fan pa de manera artesanal troben els seus orígens en la tradició familiar, doncs, antigament i, especialment, a les zones rurals el pa s'elaborava als nuclis familiars.

Els forns del Lluçanès

A la comarca natural del Lluçanès hi trobem una gran quantitat de forns. Si ens acostem a Perafita es pot ensumar l'olor de pa acabat de fer, ja que hi ha un forn que utilitza un forn de llenya circular on s'hi elaboren diferents tipus de pans i per a tots els gustos. En destaca però, el  Pa d'Osona per ser el més singular i que es pot comprar els caps de setmana i que es fa seguint les indicacions de l'Associació de Flequers d'Osona. D'aquesta població, també en destaca la típica coca que porta per nom el topònim de la població.

A Perafita també hi trobem un altre forn de caràcter familiar i tradicional que es troba en actiu des de l'any 1952, ja que l'han mantingut, fins al moment, més de tres generacions. A més de ser un forn d'una llarga tradició familiar, el tret més significatiu d'aquests és, òbviament, l'elaboració de coques que han estat cuites en un forn de llenya de pi i que són fruit d'un procés d'elaboració acurat que parteix d'una pasta viva.

A la plaça de Sant Boi de Lluçanès hi trobem un altre establiment que procura mantenir i fer el pa com es feia antigament. La visita al seu forn és del tot recomanable, així com tastar la varietat de pans i coques resultat de la utilització de diferents farines i que elaboren en un forn de llenya heretat, també, de l'activitat familiar.

Altres forns, com el que trobem a Alpens, s'han modernitzat i han adaptat el seu obrador als nous temps, tot i que per no perdre la qualitat en els seus productes han mantingut un forn de llenya.

També es pot arribar fins a Olost, a Prats de Lluçanès, a Oristà, a Sant Bartomeu del Grau i a Sant Feliu Sasserra on hi trobarem altres forns que elaboren el seu pa de manera tradicional. I tampoc podem deixar de banda l'Associació de Flequers d'Osona que són autors no només del Pa d'Osona, sinó de pans tan reconeguts com el Xerigot (que han patentat) i els Crostons i altres com el Pa de Festes, el Pa de Crema o els Rocs.