El monestir de Sant Pere de Rodes

El naixement d'un monestir

Al monestir de Sant Pere de Rodes s'han trobat diverses restes que ubiquen els seus orígens a l'època antiga. Aquestes corresponen a un antic temple de culte, prèvies a la nova església, que pertanyien al conjunt d'edificacions de la cel·la monàstica consagrada a Sant Pere i que se'n tenen notícies des de l'any 878. Però no fou fins al cap de mig segle, aproximadament, que s'inicià el naixement del gran monestir amb la construcció de l'església.

El monestir es formà per terrasses que descansen damunt del pendent de la muntanya de la Verdera i l'església, com qualsevol d'època medieval, es construí amb planta de creu llatina i amb tres absis i tres naus cobertes. Durant tot el segle XII s'hi van realitzar reformes i es construí la galilea, davant de l'església, que contenia sepulcres i tombes funeràries, i vàries portades, entre elles la del Mestre de Cabestany que dividia aquest espai de l'església.

Sant Pere de Rodes també comptava amb una porta santa que només s'obria durant l'any jubilar, igual com succeeix a Sant Jaume de Galicia (Santiago de Compostela).

Aquest monestir estigué envoltat d'una gran vida fins a finals del segle XIV, que entrà en decadència, i fins a l'any 1835 que fou abandonat.

Sant Pere de Rodes, espai de pelegrinatge

El monestir, de l'ordre de Sant Benet, es va convertir en un important espai de pelegrinatge. És, per aquest motiu, que el conegut Camí de Sant Jaume (Camino de Santiago) que transcorre per Catalunya, s'inicia en aquest monument.

Cal dir, però, que, inicialment, aquest monestir quedà al marge dels camins oficials que conduïen a Sant Jaume de Galicia (Santiago de Compostela), que era la tercera destinació referent per al pelegrinatge dels cristians. Però, al contrari, era zona de pas per als que es dirigien a Roma i Terra Santa.

La seva importància com a espai de pelegrinatge, a més de ser per un lloc de pas, rau en la concessió per part del papa Benet VI a l'abat Hildesind i a la resta de monjos del monestir, l'any 979, de les competències per poder atorgar les mateixes indulgències, que corresponien a diversos esdeveniments històrics, a aquells devots que els visitaven en any jubilar i que no es podien desplaçar fins a Roma.

Des de llavors el pelegrinatge es va fer evident i augmentà durant i després del segle XI.

L'entorn humanitzat del claustre

El monestir es troba ubicat en un paratge natural de gran bellesa i deshumanitzat. El nucli poblacional més proper al monument és la Vall de Sant Creu, un petit poble que pertany a El Port de la Selva.

En aquest municipi, des d'on s'inicia, habitualment, l'excursió i caminada amb indicacions fins al monestir, es troba l'església de Sant Fruitós, que es considera que fou construïda a la mateixa època que l'església de Sant Pere de Rodes.

El paisatge marítim caracteritzat pel Cap de Creus i la proximitat al mar és contrastat  pel perfil que dibuixa la serralada de la Verdera.

Aquesta serralada, repleta de recs i rierols, permetia subministrar aigua al monestir. Avui dia, es conserva la Font del Raig o dels Monjos, molt propera a l'espai de culte, que proporciona aigua d'aquestes muntanyes.

No obstant això, l'aigua de la Verdera es conduïa al monestir a través d'una cisterna que es troba situada a extramurs del Castell de Sant Salvador, ubicat a 25 minuts a peu des de Sant Pere de Rodes.

Els orígens

Es desconeix, exactament, quin és el vertader origen del monestir de Sant Pere de Rodes, encara que la construcció es troba envoltada de llegendes. Existeix una llegenda que contribueix a comprendre el perquè de la ubicació del monestir en aquest espai. Es diu que, antigament, el lloc on situem la punta del Cap de Creus, l'entrada de terra dins el mar, es coneixia com el Cap de Venus però aquest es començà a anomenar amb el nom de la creu a partir del moment en què uns tripulants cristians que navegaven es van trobar enmig d'una tempesta que els amenaçà de mort, els quals pregaren a Déu per les seves vides i foren salvats.

També, la llegenda més popular que narra la fundació del monestir prové del mar i de la cristianització de les muntanyes del Cap de Creus.

Diu la narració que aquest claustre es creà amb el desembarcament, l'any 608, d'uns monjos al territori que portaven relíquies valuoses de Roma, entre elles les restes de Sant Pere apòstol i altres sants, amb la finalitat de custodiar-les i protegir-les de les amenaces. Els monjos van considerar que on es troba, actualment, el monestir era un lloc segur per amagar-les. Així, com, un enclavament amb un paisatge impressionant.

Quan l'amenaça passà volgueren recuperar les relíquies però no les van localitzar, ja que no van poder trobar la cova on les enterraren. I, per no abandonar-les, van construir en aquell lloc el santuari de Sant Pere de Rodes i establir-hi, així, la vida monàstica.