El misteri del Camp dels Ninots

Terres volcàniques

Situat a la falla de Maçanet-Caldes, a la comarca de La Selva, aquest antic cràter de 650 x 1000 metres de diàmetre va protagonitzar una de les erupcions que va patir la província de Girona durant els períodes del neogen i quaternari (era Cenozioca). Zona geológicament inestable com poques, els primer volcans van esclatar a la zona de l'Empordà, per continuar a La Selva y acabar a la Garrotxa.

Després d'entrar en erupció fa més de cinc milions d'anys, el volcà de La Selva pertany a l'edat pliocena, època que coincideix amb l'obertura de la mar Mediterrània i la creació de l'Estret de Gibraltar. De fet, diversos estudis consideren que l'erupció es va produir per la introducció d'aigua en el mateix, que va connectar amb focus de magma intern.

La comarca de l'aigua

I és que el volcà va ser un immens llac durant llargs períodes de la seva història, segurament amb illes al seu interior. A més, la seva especial ubicació geològica l'ha dotat de singularitats notables pel que fa a les altres dues falles, tot i que les tres han viscut èpoques geològiques similars.

A l'estar en el cor de les dues vèrtebres principals de les Catalànides, s'ha vist sotmesa a grans forces geològiques que van produir un enfonsament en la seva part sud que fins i tot avui dia pot contemplar-se en l'eix Sta. Coloma - Riudarenes -  Sils - Vidreres - Maçanet nord i Caldes de Malavella, una zona que durant milions d'anys va estar negada per llacs i estanys.

El llac de Sils

Una altra de les seves característiques és el seu aïllament, responsable que encara avui pervisqui una part al llac de Sils. Segons diuen, aquest llac va arribar a ser més gran que la mateixa Catalunya, encara que a dia d'avui costa d'imaginar. No en va se'l relaciona amb Egipte en assenyalar que igual d'important que és el Nil per a aquest país, ho és el llac per Sils.

Aquesta particularitat porta a una altra característica específica, el fet d'haver estat subjecta a periòdiques fases invasores de les aigües marines a través de la fossa de l'Empordà. Com diem, tot i que La Selva estava aïllada, tant pel nord com pel sud, les aigües que omplien la gran fossa empordanesa es desbordaven i arribaven fins allà, creant sectors d'aigües marines.

L'enorme fossa va donar fruit a un gran nombre de volcans, entre els quals destaquen Sant Corneli, el Crosa de Sant Dalmai, el Castell de Hostalric i, sobretot, el Camp dels ninots.

Descobriments del planeta

Encara que els primers treballs geològics es remunten a l'any 1882, de la mà del Doctor Lluís M. Vidal, ha estat gràcies a les investigacions de la Associació Arqueològica de Girona, continuades després per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), que s'han trobat restes fòssils de plantes, mamífers de gran i petita grandària, així com d'altres animales aquàtics i insectes.

Això ha deixat als investigadors amb la boca oberta, més encara si tenim en compte que mai s'havia trobat tanta quantitat de restes del pleistocè inferior en una mateixa zona i en un estat de conservació excepcional. Per si això fos poc, també s'han localitzat restes d'eines homínides que corroboren assentaments dels nostres avantpassats en aquella època.

Aquests descobriments han aportat informació sobre el clima al continent europeu (molt més temperat, 5ºC menor, i humit que el de l'actualitat), el medi ambient i la fauna existent en els moments anteriors a l'aparició de l'Homo. I és que l'aportació d'informació del Camp dels ninots pel que fa als canvis que va patir el planeta en l'era interglacial (i que va canviar el rumb de l'evolució humana) és incalculable.

Per què tots els animals han aparegut sencers?

No pot negar-se que les condicions del llac del Camp dels ninots fossin òptimes per a la vida tant animal com vegetal. Les característiques de les seves aigües, amb una mineralització molt forta a causa de la presència del volcà, van permetre una conservació excel·lent de qualsevol cos que queia en la seva extensa llacuna.

Gràcies a aquesta qualitat aquàtica, han aparegut esquelets complets d'un rinoceront, 3 bòvids (d'una espècie actualment desapareguda i molt poc coneguda en el continent) i un tapir (el més complet conegut a Europa). A més d'altres animals més petits, com rosegadors, eriçons, aus, tortugues, amfibis, rèptils i insectes.

No obstant això, el més cridaner és el fet que tots els esquelets hagin aparegut sencers i en el mateix període cronològic. Del que es dedueix que va esdevenir un fenomen extraordinari, com és una catàstrofe natural, que els va matar de manera fulminant, potser a causa de les emanacions gasoses del volcà.

Termes històriques

Tot i que actualment la falla no suposa cap perill (almenys a llarg termini, ja que els volcans no deixen d'estar actius), el cràter confereix a les aigües de la zona una funcionalitat termal que els caracteritza per la seva temperatura i composició química que prové de l'interior de la terra. Com es demostra per la quantitat de balnearis que han proliferat a la zona durant els últims anys.

De fet, cal destacar les Termes Romanes de Sant Grau, monument d'interès nacional que es manté en un estat tan bo de conservació que fins i tot encara funcionen els mecanismes de l'aigua de les seves termes.

Caldes de Malavella

I és que la història d'aquest municipi està íntimament lligada a les aigües termals que el recorren pel subsòl. Situat sobre un antic enclavament termal de l'Imperi Romà, les seves restes encara poden observar-se en els carrers del centre de Caldes de Malavella. De fet, el seu nom prové del romà "Aquae Calidae" (Aigües càlides), al qual s'afegí "Malavella" (malavieja) en referència a una dona, sembla ser que molt lletja i vella, que vivia al castell de Sant Maurici.

No obstant això, no seria fins a l'any 1840 quan es construís el primer edifici modern destinat als banys termals, sota el nom de "Els Bullidors", en el que seria el precedent dels actuals balnearis del segle XX d'arquitectura modernista.

El desenvolupament d'aquest municipi va quedar així inevitablement lligat a l'aigua, de la mateixa manera que totes les activitats econòmiques realitzades a la zona anirien poc a poc dirigint-se a les aigües termals fins que comencen a comercialitzar aigua mineral, en el que serà un servei nou a la dècada dels trenta. Aquesta incipient venda d'aigua fomentarà la indústria del lloc als anys posteriors.