El corall vermell: una història mil·lenària de Catalunya

Begur

El temps, els indians, els industrials del suro i els corallers, han escrit les pàgines més importants de la història d'aquesta zona, que es reflecteixen en les cases i racons del poble.

Begur es el poble més conegut en la historia del corall per els seus pescadors, gent que cercava l'aventura fora de les aigües més conegudes i arribaven  a pescar corall a la Mediterrània peninsular, a Sardenya, Sicília, Barbaria (Tunis i Algèria) i a les illes de Cap Verd.

Al poble hi trobem dos carrers de nom Vera i Sant Antoni, en els que trobem cases fetes amb els guanys de les temporades de pesca a Vera (Província d'Almeria) i Sant Antoni (Província d'Alacant). Eren tants els homes que s'embarcaven en els vaixells per a la pesca del corall que durant els deu mesos que durava la campanya a la vila només hi quedaven nens i homes grans. I les dones passejaven lliurament pels carrers de la vila amb els enagos sense por de ser molestades. 

Quan els intrèpids pescadors retornaven per fer la venda de corall a la mateixa platja ja els esperaven amb ànsia els compradors napolitans. El poble muntava una gran festa on hi participaven grans i petits i on es coïen bous sencers i corria la beguda.

Us recomanem que visiteu l'església de Sant Pere, a l'interior hi trobareu la Verge del Corall que porta als braços un nen que té una branca autèntica de corall a la mà.

A “La fada de Roses” Jacint Verdaguer ja parlava dels corallers de Begur que treballaven a la Brama de Palafrugell, avui en dia conegut com el rec de Begur o de Tamariu. Es tracte d'una gran esquerda submarina que es troba al front de Palafrugell a més de 1.000 metres de profunditat i que va a acabar als 150 metres, sota el Cap de Sant Sebastià, amb un ramal que passa per davant de Tamariu per anar a morir als 80 metres sota el cap de Begur.  

"Los coralers de Begur
coralen dins llur barqueta.
– Coralers, si m'hi voleu
fareu bona pesca.

Si voleu saber qui só,
só una fada empordanesa,
les fades del Pirineu
me diuen Sirena–.

Quan ells se tiren al fons
jo en sortia amb les mans plenes,
ells trauen rams de coral,
jo aquest ram de perles".

 "La fada de Roses". Jacint Verdaguer. "Canigó" (1886).

Begur té vuit precioses cales de les més boniques de  la costa empordanesa, de nord a sud: Platja del Racó,Sa illa Roja, Sa Riera, Aiguafreda i Sa Tuna, i passat el Cap de Begur, Platja Fonda, Fornells i Aiguablava. Totes acollidores, d'aigua gèlida i  transparent.

Per la seva pròpia configuració no hi ha un camí de Ronda per fer-les totes seguides;  en trobem tres: de la Platja del Racó fins a Sa Riera, de Aiguafreda a Sa Tuna i de Aiguablava a Platja Fonda. La resta cal fer-les per l'interior.

L'Estartit

L'Estartit va començar com una petita població de pescadors de corall. Gràcies als seus fons excepcionalment rics, als anys cinquanta del segle XVII havia crescut ja fins a unes vint cases. Tota la seva indústria estava lligada al mar i al corall. Els pescadors tenien zones personals que no es podien bescanviar entre ells. Tan riques eren les Medes que cada dos per tres els corallers es barallaven entre ells per intentar apropiar-se dels racons més productius.

Es considera que neix com a poble al segle XVIII, quan ja no hi havia pràcticament pirateria a la zona. Avui en dia, és un municipi descentralitzat de Torroella de Montgrí, limitat al nord pel Massís del Montgrí i coronat pel Castell del Montgrí.

L'Estartit, al aixopluc de les Illes Medes, continua essent la zona més rica de corall de tota la zona nord de la Mediterrània, i el seu principal atractiu es el busseig. Cada dia surten del seu port, les  barques dels clubs submarinistes, plenes a vessar de capbussadors, que volen gaudir del meravellós fons de les Illes Medes i veure el corall vermell en el seu hàbitat natural. Les Illes Medes formen  part del Parc Natural del Montgrí  i han estat declarades reserva marina amb la prohibició total de la pesca de corall i grans restriccions per la pesca en general.

Els visitants podran gaudir també d'un passeig marítim a La Foradada, La Pedrosa o La Farriola, tres boniques cales.

Però no sols al mar es veu corall, el podreu veure de manera excepcional a la botiga situada al bell mig de la vila, de nom Mar del Coral propietat de l'Eduard Vila, fill de Pere Vila, un important pescador de corall dels anys cinquanta i seixanta, que exercia alhora d'intermediari amb els compradors napolitans en principi i també, més tard, amb indis i xinesos.

 L'Escala

Aquesta població, famosa arreu per les seves anxoves, està totalment orientada al nord, i està castigada fortament per la Tramuntana, el vent del nord predominant a la regió.

Sortint per mar cap al sud trobem tota la costa del Massís del Montgrí, zona muntanyosa arran de mar d'origen calcari, avui parc natural però que en l'època del seu esplendor amb el corall, era explotada en tota la seva longitud. Per la seva formació, amb els embats del mar, s'esmicola amb certa facilitat i amb el pas dels anys s'han format, coves, balmes i túnels en el fons marí, raó per la qual és una zona molt rica en corall.

També influeix la desembocadura dels rius Ter al sud, i el Fluvià i la Muga al nord, que a través de les corrents marines fan unes grans aportacions de nutrients que propicien un creixement més ràpid.

La Cala Montgó va ser un dels llocs de concentració importants dels corallers de la zona, just al límit de L'Estartit (Baix Empordà) i L'Escala (Alt Empordà).

Cap al nord i a unes 8 milles nàutiques es troba la Punta Falconera i a partir d'aquest punt disposem de tot el litoral passant per Cadaqués, El Port de la Selva i Llançà, fins arribar a la Catalunya Nord, on el corall s'ha criat en una quantitat i qualitat també excepcionals, dels que parlarem més endavant.