De sud a nord, històries de museus

Museu de la Vida Rural

Per començar aquesta ruta ens dirigim cap a una població que ja hem visitat altres vegades, L'Espluga de Francolí, on hi trobem coves, cellers modernistes i la proximitat amb la Ruta del Cister.

Avui, però, ens centrem en la història del nostre passat més proper. Avui veurem com era la vida al món rural i, per fer-ho, visitem al Museu de la Vida Rural (MVR).

Aquest museu ens mostra un recull d'eines i utensilis que han servit als nostres avantpassats per treballar la terra, iniciar diferents oficis i reivindicar les seves importants tasques als pobles i llogarets de la nostra terra.

El museu ens convida a conèixer les tasques que, fa més de 70 anys, es feien als diferents àmbits del dia a dia d'un pagès, d'un mossèn, d'un pastisser, d'un mestre, d'un cafeter, d'una filadora, etc.

Els valors del MVR

El Museu de la Vida Rural té presents els recursos de les terres catalanes que han permès fer les feines d'una forma ancestral, l'evolució i “l'anar fent” de la vida i la perseverança de les persones que van viure en temps passats. Per això, ha remarcat clarament tres valors que són constants en la visita.

Per una banda, tenim la matèria. Això explica que no sigui un museu virtual, sinó del tot tangible, en el que es poden veure i palpar les coses com són, les eines, els instruments, tot allò que forma part del món material.

Per una altra banda, hi trobem el temps. Aquesta peça tant valuosa que no es pot comprar ni vendre, només es pot gaudir o deixar passar. Aquest temps que és savi perquè ens ensenya que ell mateix és un element de saviesa, experiència i coneixement i que no és un element superflu, sinó més aviat del tot essencial.

I per acabar, hi ha el valor de l'esforç. Aquest valor tant nostrat, tant present en el nostre dia a dia. Aquest esforç que és la base de tota evolució, de tot progrés i que en el món rural ha estat cabdal per convertir-se en el que és avui en dia. Un símbol de modernitat i avenç.

Coves de l'Espluga de Francolí

Sent a L'Espluga de Francolí, se'ns fa obligada la visita a les coves que trobem a la població.

Aquestes coves són una mostra clara del pas de l'home per aquest espai. Estan formades de forma natural i hi s'hi veu com era el dia a dia de la gent que hi va ser des del paleolític a través de recreacions virtuals i reconstruccions d'escenes quotidianes d'un poblat neolític.

La seva visita però, no es queda en un passeig per la història, sinó que va més enllà pels atrevits en la matèria espeleològica, ja que s'ofereix un recorregut per galeries insòlites i el riu subterrani que, al sortir, rep el nom de Francolí.

Tot i així, la visita a les Coves de l'Espluga de Francolí és obligada tant pels aventurers com pels que no ho són tant.

De camí a Lleida

Un cop visitat el Museu de la Vida Rural i el Coves de l'Espluga de Francolí serà un plaer passejar pel poble i descobrir aquelles sorpreses que ens depara. Ja sigui des del punt de vista arquitectònic, paisatgístic, gastronòmic o vinícola.

No serà sobrera pel paladar, una degustació de vins o dolços, com tampoc ho serà una glopada d'aire de la Conca de Barberà que ve barrejat amb aquell regust de Costa Daurada.

I un cop respirat l'aire de les contrades, ens endinsem cap a la terra ferma. Allà on la boira jeu amb calma, però on també respira pacient l'art i la pintura.

Per fer-ho, ens dirigim al Museu de Lleida on hi trobarem un recull d'obres arqueològiques, tapissos, mobiliari, pintures i altres objectes que faran viatjar des de l'antiguitat fins a l'actualitat. T'animes?

Museu de Lleida: diocesà i comarcal

El Museu de Lleida uneix les dues vessants que clarifiquen el seu nom. Aquella que engloba els elements eclesiàstics i la que aporta els vestigis de la comarca del Segrià.

Aquesta unió ha fet que el seu fons sigui més complet i difongui la cultura del territori com a un element protagonista.

I, la visita d'aquest museu fa que mirem la zona amb una mirada diferent, més complexa del que en un principi ens podríem esperar. Aquest museu ens porta de la mà per tota la Història.

Iniciem la visita al Paleolític i Neolític i l'acabem a l'època del Renaixement i el Barroc, però ens fa viatjar pel curiós estat ilerget, per Roma i l'Al-Àndalus, sense deixar de banda l'edat de bronze i la del ferro, l'antiguitat tardana i l'art romànic i gòtic.

A més, el Museu de Lleida acostuma a sorprendre els seus visitants amb exposicions temporals.

L'actual seu del Museu de Lleida té aquest caire modern i a vegades costa creure que té integrada una part de l'antiga Casa de la Misericòrdia de la ciutat, com també l'antiga església del convent dels carmelites descalços.

Només la seva participació en les exposicions ens deixen una mostra clara d'aquest fet.

L'església de Sant Llorenç

L'església de Sant Llorenç és un dels elements emblemàtics de la ciutat de Lleida. La seva visita és obligada pels amants de l'escultura i altres arts.

Va ser construïda al segle XIII i reformada durant els segles següents (XIV i XV). Del seu interior en destaquen els treballs en pedra dels retaules realitzats per artistes com Jaume Cascalls i Bartomeu de Robió.

També cal destacar les obres que formen part del Museu de Lleida, tant escultòriques com pictòriques.

L'església de Sant Llorenç es pot visitar de forma guiada per conèixer, tant el mateix edifici com les obres que acull.

Passeig per Lleida

Un cop acabada la visita hi ha la possibilitat de perdre's per la ciutat o apropar-se a La Seu Vella de Lleida, però si abans es vol fer una petita parada, el mateix museu disposa d'un cafè on gaudir de l'entorn i digerir tot allò que un ha descobert amb calma.

I, si per aquelles casualitats de la vida, la visita coincideix amb alguna de les celebracions de la ciutat, encara és més senzill deixar passar les hores per gaudir-ne. Tant pot ser pels gustosos cargols o pels vins de la zona o, fins i tot, per les festes i la seva gent.

Però quan ho creguem convenient, continuem la ruta. La propera parada serà una mica més lluny, enllà, al Pallars Sobirà.

Ecomuseu de les Valls d'Àneu

Per visitar l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu no ens dirigim a un únic punt concret, ja que aquest museu és obert. És un museu repartit en diferents punts de diversos pobles d'Àneu.

Aquests centres patrimonials permeten conèixer la realitat del territori aneuenc, tant cultural com natural, i donen una visió del passat i el present de la zona.

Els espais que conformen l'Ecomuseu són diversos, ja que hi trobem des d'esglésies fins a castells, passant per elements de la guerra civil o tallers artesanals.

Per deixar constància d'allò que hi trobem, fem un recorregut que ens mostra breument les descobertes que fem, al nostre pas, pels diferents punts.

Espais de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu

Casa Gassia: aquesta casa ubicada a la població d'Esterri d'Àneu és una mostra clara de la vida quotidiana a la nostra terra. Aquesta casa fou construïda al segle XVIII, però en ella hi veurem els costums alimentaris, de treball i de les tasques domèstiques d'una família pallaresa. I tot, ens farà pensar en com han canviat les coses en pocs anys...

Serradora d'Alós: mostra el procés d'una de les tasques més característiques del Pirineu i de l'aprofitament del seus boscos. A través de suports fotogràfics i visuals és fàcil veure la transformació de l'arbre en taula.

Formatgeria la Roseta de Gavàs: tot un plaer pel paladar són els productes que surten d'aquesta formatgeria característica de la zona. A part del formatge, també s'hi elabora tupí i brossat. Tots aquests productes són una mostra d'allò que es fa en aquestes contrades.

Conjunt Monumental de Son: cloquer, cementiri, torre del rellotge i el retaule de l'interior formen part d'aquest conjunt monumental a l'aire lliure que s'obre a gairebé 1.400 m d'altitud.

Castell De Llort: sobre un penyal de 300 m d'alçada hi trobem les restes del què fou el Castell de Llort. Avui en dia, només hi podem veure una part del què va ser una torre cilíndrica de defensa.

Castell de València d'Àneu: les restes arqueològiques del castell dominen la Vall d'Àneu. Des d'aquest punt estratègic, era evident el control que s'exercia de la zona i en són mostra les engrunes d'història que han perdurat en aquest turó.

Els búnquers de la Guingueta d'Àneu: zona natural de frontera, aquesta va ser utilitzada per a la construcció de la “línea P” que havia de servir com a elements de defensa en el cas d'un atac a través de les muntanyes. Tot i que mai van ser utilitzats, sí que van ser mantinguts fins als anys 80.

Esglésies de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu

Sant Joan d'Isil: església romànica allunyada del nucli de població. Té destacables elements escultòrics que un no es pot perdre, com tampoc, les marques que ha deixat el foc de les falles de les celebracions que s'hi fan la nit de Sant Joan.

Sant Julià d'Unarre: és una església peculiar pel conjunt que mostra. Estil barroc, pintures del segle XIX, campanar de base quadrada amb coberta de barret de bruixa... Tots aquests elements atrauen l'atenció de tot aquell que s'hi acosta.

Sant Pere de Sorpe: aquesta església destaca per la seva gran transformació amb el pas dels anys. Ha passat de ser un edifici de 3 naus a tenir-ne només una, i aquest és només un dels molts elements que se n'han modificat.

Sant Pere del Burgal: formava part del monestir carolingi que hi havia instal·lat en aquest punt i que després es va convertir en abadia benedictina femenina i, més tard, en priorat masculí.

Santa Maria d'Àneu: el més destacable d'aquesta església és la gran mostra de pintures murals que hi ha al seu interior. Estan atribuïdes al Mestre Pedret i hi ha un gran repertori que mostren elements que no són típics de les normes tradicionals de l'època.