De Sant Ramon a Cervera, travessant el sud de la Segarra

Santuari de Sant Ramon Nonat

Per començar ens dirigim al Santuari de Sant Ramon, per arribar-hi haurem de fer-ho a través de l'eix Transversal (C-25) i agafar la sortida 93 a Sant Ramon. La forma quadrangular i compacta de l'edifici ha fet que se l'anomeni popularment "l'Escorial de la Segarra", un gran edifici religiós que inclou l'església, l'antic convent i el claustre. La història del santuari comença el 1240 en el lloc on es diu que va ser enterrat Sant Ramon Nonat, un sant amb un sobrenom que fa referència a "no nascut" ja que, segons la llegenda, va ser extret del ventre de la seva mare després de morir ella.

El principal element del santuari és l'església, un ampli temple barroc on en destaquen els elements escultòrics de la façana, el mausoleu de Sant Ramon Nonat o la cúpula que presideix el creuer.

En les dependències annexes a l'església s'hi pot trobar una àmplia col·lecció d'exvots, regals d'agraïment a persones que s'havien encomanat a aquest sant, un fet que demostra la gran devoció que ha generat al llarg del temps. Aquests exvots són un reflex de la vida rural de Catalunya ja que en molts d'ells hi ha dibuixats accidents patits per pagesos en la seva feina al camp. Finalment, cal visitar el claustre, un espai d'estil neoclàssic edificat durant el segle XIX.

Montfalcó Murallat

Després d'aquesta visita ens dirigim cap a un dels indrets més curiosos de La Segarra, el poble de Montfalcó Murallat, al terme municipal de Les Oluges. Per arribar-hi haurem de tornar a la C-25 i anar en direcció Cervera i, al cap de poc, agafar la sortida 88 de Les Oluges, un cop siguem a la carretera que porta a Les Oluges trobarem el trencall cap a Montfalcó Murallat. Aquest nucli és una petita vila emmurallada, tot i ser comunes aquest tipus de viles, en el cas de Montfalcó la diferència és que, tot i ser molt petit i situat al capdamunt d'un turó, el poble, no va créixer més enllà de les muralla i ha quedat, fins avui, amagat dins unes muralles de gran alçada. Els primers documents on es dona constància de l'existència de Montfalcó Murallat daten de l'any 1043, la seva estructura fortificada respon al fet que, durant l'Edat Mitjana el poble es trobava prop de la frontera entre terres cristianes i musulmanes, una zona inestable on hi eren habituals els atacs i intents d'invasió.

Des de fora del poble pràcticament només veiem unes muralles amb poques obertures i un campanar que sobresurt però, si entrem a dins, hi trobem una petita vila medieval. Una única porta ens permet arribar a l'interior de les muralles. A dins hi trobem un carrer circular que ressegueix tots els habitatges que es van construir adossats a la muralla, algunes parts estan cobertes per cases que van voler guanyar espai tot cobrint el vial, entremig també s'hi pot veure un porxo amb l'antic forn de pa comunitari del poble. Aquest carrer de ronda comença i acaba  en una plaça central, al subsòl de la plaça hi ha una gran cisterna d'aigua que permetia ser al poble més autosuficient, per omplir-la el baixants de les teulades estaven dissenyats de manera que l'aigua de la pluja anés a parar cap a aquest gran dipòsit. En un dels extrems del nucli, al final d'un carrer sense sortida, s'hi aixeca l'església de Sant Pere, un temple que, en el seu absis, aprofita una antiga torre de defensa, el seu campanar antigament també havia tingut la funció de torre de defensa.

L'aparença hermètica d'aquest petit poble medieval ha estat font de llegendes com la que explica la llarga resistència de Montfalcó Murallat durant un setge, aquesta resistència hauria estat possible gràcies a un suposat túnel subterrani que anava fins al nucli veí de Les Oluges, des d'aquest pas s'haurien subministrat els queviures necessaris per continuar resistint.  Les històries del passat es barregen entre els murs de pedra, les porxades i els carrers estrets, elements que fan de Montfalcó Murallat un lloc on sembla que el temps s'hagi aturat per sempre a l'Edat Mitjana.

Cervera

Si deixem el nucli de Montfalcó Murallat i reprenem la C-25 arribarem fins a Cervera, capital de La Segarra. Cervera és una ciutat plena d'història, la trobem al costat de la vall del riu Ondara, situada a dalt d'un turó, un fet que ha determinat la forma dels seus carrers i places.

L'església de Santa Maria

El barri antic de la ciutat té una gran concentració de patrimoni històric, en destaca l'església de Santa Maria, construïda entre els segles XIV i XV, un dels edificis religiosos més importants de l'arquitectura gòtica catalana. El temple té els seus orígens en un antic temple romànic del qual encara s'en conserva un portal, el de Sant Martí, integrat en la construcció gòtica. En el seu interior, format per tres naus, s'hi conserven parcialment alguns vitralls d'època medieval. De tots els elements interiors el més destacat és la imatge de la Mare de Déu del Coll de les Savines, patrona de la ciutat, és tracta d'una bonica imatge romànica datada del segle XIII. Dins l'església també hi ha mostres d'art barroc que es poden trobar a les capelles del Santíssim Misteri i de Sant Andreu. L'element més emblemàtic de l'església és el campanar, icona de Cervera. La torre de campanes segueix, com la resta del conjunt, les línies típiques de l'estil gòtic i es va inspirar en el campanar de la Seu Vella de Lleida. Cervera conserva encara l'ofici de campaner de manera que els tocs festius de campanes són fets manualment, sense cap mena de mecanització. En dies assenyalats es possible escoltar els tocs tradicionals fets amb el so antic de campanes que, tot i ser foses els segles XV i XIX, encara estan en actiu. 

La Paeria

Enganxat al campanar de l'església hi ha la Paeria de Cervera, el nom tradicional amb que s'anomena l'Ajuntament de la vila. L'edifici, acabat l'any  1688 i ampliat durant el segle XVIII, presideix la plaça Major i és un dels edificis més originals del barroc civil català. L'element més destacat de les façanes són les mènsules que suporten els balcons, esculpides amb personatges que representen diverses temàtiques, les mènsules del balcó de la dreta representen personatges del mercat, les del balcó central representen els cinc sentits i les de l'esquerra recreen personatges relacionats amb el món judicial. A l'interior s'hi poden trobar elements interessants com el pou de gel, on es conservava la neu recollida durant l'hivern per poder-ne disposar a l'estiu. La Paeria és l'edifici més important de la plaça Major, escenari habitual de les principals festes de Cervera. La plaça és tota porticada ja que, en els seu orígens, era un lloc destinat a descarregar i vendre el blat que es cultivava a les rodalies, els porxos feien de magatzem de tota aquest gra.

El carrer Major i el carreró de les Bruixes

De la plaça Major en surt el carrer Major, artèria vital de Cervera, un vial que mostra l'evolució de la ciutat i els moments de més esplendor, al llarg del seu recorregut hi podem trobar edificis de significat històric i antigues cases senyorials, durant segles ha estat el carrer més important del municipi. Un dels edificis marcats per la història és el complex de la Companyia de Jesús, situat al número 64, l'any 1351 s'hi van reunir les Corts Catalanes i van acordar-hi la creació de la Generalitat, també és el lloc on s'hi van signar els capítols matrimonials dels Reis Catòlics, Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, al segle XIX, durant la seva etapa com a col·legi, va acollir com a estudiant Jaume Balmes, filòsof i escriptor. En el mateix carrer, al número 61, hi podem trobar cases senyorials com Cal Razquin, residència dels senyors De Pedrolo, familiars de l'escriptor Manuel de Pedrolo, al número 89 la casa Massot Dalmasses, al número 92 la casa Joan o al número 115 la casa museu Duran i Sanpere, visitable al seu interior. Aquestes cases, construïdes en èpoques diverses, reflecteixen diferents moments de la ciutat i la riquesa d'algunes de les seves famílies. Al mateix carrer també hi podem trobar altres elements d'interès com l'antiga casa Delmera de la Generalitat, al número 79,  o la portalada modernista de l'antiga barberia de cal Greoles, al número 105.

Paral·lel al carrer Major hi ha el carreró de les Bruixes. Hi podem arribar des del trencall que hi ha al número 60 del mateix carrer. Llegendes locals identifiquen aquest indret com el lloc on es reunien les bruixes les nit de lluna plena. El carrer és, en gran part, cobert. Els porxos que el cobreixen i la seva poca amplada donen a aquest indret un aspecte ombrívol i misteriós, adequat per imaginar-hi històries de bruixeria. Per potenciar aquest ambient fa uns anys es van col·locar al llarg del seu recorregut diverses figures esotèriques, uns elements relacionats amb la festa de l'Aquelarre, aquesta popular celebració de temàtica esotèrica es fa cada agost a Cervera i va néixer, precisament, en aquest carrer.

Si tornem al carrer Major i arribem fins al seu final, arribarem a la plaça de Santa Anna, des d'allà podrem accedir al carrer de Barbacana que passa per sobre les muralles de Cervera, construïdes els segles XIV i XV, tot recorrent la part més baixa del nucli antic.

La Universitat

Per acabar la visita a Cervera, anirem a trobar l'edifici de la Universitat, important pel seu significat històric, artístic i, també, per les seves amplies dimensions. La Universitat de Cervera té els seus orígens durant el segle XVIII quan la vila va mostrar la seva fidelitat a Felip V, primer rei de la dinastia borbònica a Espanya i vencedor de la Guerra de Successió a la corona espanyola. En una Catalunya que s'havia posat majoritàriament a favor de Carles d'Àustria , l'altre candidat a ser rei, Felip V va voler recompensar el posicionament al seu favor que havia fet Cervera, convertint-la en la seu de la universitat central de Catalunya i suprimint la resta d'universitats catalanes. L'Universitat de Cervera comença a funcionar el 1717 però, anys més tard, va perdent, mica en mica, la seva centralitat fins que l'any 1842 es traslladada definitivament a Barcelona.

La Universitat de Cervera va arribar a acollir fins a dos mil estudiants i va canviar el dia a dia de la població. De l'imponent edifici barroc que l'acollia en destaca la decoració del seu portal principal amb la figura de la Immaculada, patrona de la Universitat, i la corona del capdamunt, element que remarca l'origen reial de la institució. L'edifici té una planta baixa més un primer pis, l'interior del recinte està estructurat al voltant d'un pati d'entrada i dos claustres. La part més important és el paranimf, antigament utilitzat  per actes acadèmics i religiosos, presideix l'espai el retaule dedicat a la Immaculada, construït amb marbre i alabastres.

Si fem una volta a tot l'edifici ens podrem fer una idea de les dimensions que ocupa aquesta construcció de més d'una hectàrea de superfície. A la part posterior hi ha el Passeig Balmes, al capdavall d'aquest passeig hi trobarem un mirador des d'on s'observa el nucli antic de Cervera i també una amplia visió del paisatge rural de La Segarra, amb la seva geografia suaument ondulada, dominada pels camps de cereals, verds a la primavera i daurats a l'estiu.