De ruta per Bellver de Cerdanya

Apropant-nos a la vila, ja d'un tros enllà, la veiem allí, elevada per sobre la plana de la Cerdanya. No cal ser un gran estratega per deduir que aquell puig, conegut temps ha com Bello Vedere, podia ser un bon lloc de guaita, de vigilància. Si a això hi sumem que el turó en qüestió es trobava en ple Camí Ral entre els comtats de Conflent i d'Urgell, ja tenim tots els ingredients per fer-hi un castell. I va ser qüestió de temps que a recer de la fortificació s'hi alcessin cases, i el resultat no fou altre que un nucli al que el comte vitalici de Rosselló i Cerdanya, Nunó Sanç, atorgà la Carta de Població, el 1225.

Des d'aleshores, està clar, Bellver ha canviat molt, però l'estructura dels seus carrers més antics no difereix pas gaire de la que devien conèixer els habitants de l'Edat Mitjana, com també es conserven trams de les muralles. O una magnífica torre de planta quadrada, la de la Presó, on iniciarem el nostre recorregut. S'anomena així perquè durant força temps feu aquesta funció, però de bell antuvi va ser la torre de defensa –en donen bona mostra les seves estretes espitlleres– d'una de les dues portes de la muralla, la del portal de Cerdanya, per les que els bellverencs entraven i sortien. La muralla, que trobarem aquí i allà, la va impulsar Jaume II de Mallorca, al voltant de 1277.

Les escales de la pujada de Joan Alay ens transporten al passat, als carrers i les cases de pedra que, tot i les reformes, han mantingut l'encant. Ho observem de seguida al carrer del Mig. Curiosament aquest vial de primer s'anomenava de Jussà, és a dir, de baix, ja que era per on la muralla meridional tancava la vila. És un carrer llarg, que va resseguint el turó i on trobem bonics portals i algunes llindes de porta amb l'any de construcció. També es conserven anelles de ferro a les façanes que servien per a lligar el bestiar. Arribats al carrer de Mateu Riu i Bach, si mirem a l'esquerra veurem el desnivell que ja portem acumulat respecte al carrer de sota, el de Batllia, on hi havia el fossat de la muralla; i si mirem a la dreta comprovarem que encara haurem de pujar un xic per arribar al centre d'aquest casc antic i rectangular que es va dibuixant sobre el turó.

Lluites entre nyerros i cadells

També a la dreta queden dos carrers molt estrets i farcits d'història: el del Cadell i el del Nyerro. Avui aquests dos noms potser no ens diuen gaire res, però durant molts segles foren dos bàndols que dominaven els camins del Principat i atemorien la població, que havia de prendre partit per uns o per altres.

Es considera que els Nyerros defensaven els drets dels senyors, i els Cadells els dels camperols i ciutadans. Van mantenir lluites en molts punts del país, i un dels llocs on més a la Cerdanya, ja que alguns dels bandolers més coneguts dels que es nodrien per assaltar camins, sobretot els Cadells, foren d'aquesta comarca, com Galceran Cadell el Bastard, Vicenç Tasquer, Perot Millet lo Milletó o Gabriel Torner Boca Negra. Aquests vials esglaonats daten dels segles XVI i XVII, i el que podem fer és pujar pel del Cadell, fer el carrer del Fossar, i baixar pel carrer del Nyerro, i així retornem al carrer del Mig, que seguim fins a la plaça de l'Abat Oliba (a un costat haurem deixat el carrer de Guifré el Pilós), un espai obert on possiblement hi havia una torre de defensa, i avui un magnífic mirador sobre part de la comarca. Veiem des d'aquí boscos, petits nuclis que també formen part del municipi de Bellver, el Cadí...

Podem ara prendre el carrer del Castell i per una estona sortirem fora dels límits de la muralla, a l'anomenat portal del Baridà (l'altra porta d'entrada que hi havia) i al parc de Ponent, un espai remodelat i recuperat no fa gaires anys, una zona verda des de la que podem observar les roques originals del puig, i també un forat entre aquestes que no és altra cosa que un magatzem de munició que van fer-hi les tropes franceses quan van ocupar la Cerdanya entre el 1692 i 1698. Realment, cada passa que fem per Bellver és un niu d'història que demostra la importància estratègica del lloc. Pujant les escales trobarem l'únic que ens queda del castell medieval: una cisterna.

El jardí amb plantes medicinals

Però bé, tampoc ens sabrà tan greu no poder conèixer res més del castell, ja que on s'assentava avui hi tenim el mirador de Jaume Vila, des d'on podem veure tota aquesta banda que contorneja Bellver, i el riu Segre fent el seu curs. El que farem ara és tornar a endinsar-nos a l'interior de la vila per descobrir la plaça del Castell, on veurem una casa amb elements pintats de blauet, ja que es creia que d'aquesta manera s'impedia l'entrada a les bruixes, i també la casa de Cal Travesseres, actualment equipament cultural. Aquí hi ha també la caseta d'una coneguda companyia de comunicació, que durant anys va col·locar una antena de telefonia al seu damunt i que era tot un atemptat a la vista i a l'estètica del Barri Antic, i que ara està una mica més dissimulada...

Si us sembla tornem a tocar de muralla, ja que així farem l'agradable camí de ronda, i anirem a sortir a la plaça dels Comtes de Cerdanya, just darrera de l'Ajuntament, i que manté l'aspecte medieval. D'allí al jardí de Ca les Monges només hi ha un pas. Es troba a recer de l'església. No ens faci por creuar la porta i donar-hi un tomb, per sentir-hi les olors de l'espígol, l'orenga o la farigola. Aquest jardí de plantes medicinals forma part del Museu del Bosc de Bellver de Cerdanya.

En sortint, anem de cap al davant de l'església. És la parròquia de Sant Jaume, patró de Bellver, i se'n tenen referències des del segle XIII, tot i que es pot observar fàcilment que s'ha anat restaurant i fent obres de manteniment, i el seu aspecte avui és impecable. Com també el de la seva torre-campanar, que es va alçar entre el 1767 i el 1769, com se'ns "informa" en la mateixa construcció si ens hi fixem bé. L'església possiblement es troba en el mateix lloc on ja hi havia hagut la capella del castell, que se sap que estava dedicada a Sant Vicenç. Si en teniu l'oportunitat (no sempre està oberta) entreu a l'interior, ja que té diverses obres de gran interès, començant per la mateixa coberta de la nau central, un magnífic artesanat de fusta.

Cercant Bécquer

Si llegiu la llegenda La cruz del diablo de Gustavo Adolfo Bécquer hi veureu descrits alguns dels llocs pels que estem passant. I és que el conegut poeta i narrador va fer estada a Bellver l'any 1860, en concret a Cal Patanó. Una placa a la seva façana així ho recorda. Després hi anirem, però primer entrem a la plaça Major, un dels indrets de Bellver que més s'esmenta a la llegenda de Bécquer, i sens dubte el rovell de l'ou del Barri Antic. Existent ja al segle XIV, a la plaça Major del 27 d'abril (aquest és el seu nom complet) s'hi han dut a terme al llarg dels segles un munt d'actes socials i importants, com ara el mercat setmanal, les fires, activitats de la festa major o de Carnestoltes... o també judicis de la Inquisició! La plaça és porxada i té edificis que són història de la vila, com l'antiga farmàcia, el de la duana on es cobrava als mercaders, o la Casa del Comú, avui seu de l'Ajuntament. Pel que fa a la data del 27 d'abril, aquesta es deu als fets que tingueren lloc en plena guerra civil, el dia 27 d'abril de 1937, quan grups d'anarquistes assaltaren Bellver i els veïns s'hi oposaren sortint-ne guanyadors. En resultà mort el capità dels anarquistes, Antonio Martín, el Cojo de Málaga.

Anem acabant la nostra caminada. Us recomanem anar a conèixer la plaça de Gustavo Adolfo Bécquer (hi trobareu un refugi antiaeri de la guerra civil excavat a la roca i un altre forat per a la munició dels francesos) i el parc de Llevant.

Però per a no desviar-nos gaire ara del recorregut, i acabar al mateix punt on hem començat, el que farem és prendre el carrer de l'Església i passar pel costat de Ca les Monges. Les religioses de l'orde de la Sagrada Família es van instal·lar a Bellver al segle XIX, i al llarg d'un centenar d'anys van ser cabdals per a la formació de les nenes ballverenques. Avui però aquest és un edifici municipal que acull, entre altres, una sala d'exposicions i el Centre d'Informació i Recepció del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Baixant les escales farem cap al carrer de l'Amargura, on hi ha la casa que hem esmentat que hi feu allotjament Bécquer, Cal Patanó, i allí mateix la pujada de Joan Alay i la torre de la Presó, ferma i impertorbable al munt d'esdeveniments que han passat al seu voltant al llarg dels segles.