Cultura i llegendes de Ponent al cor de Catalunya en cotxe elèctric

A través d'aquests conceptes, engega el motor i disposa't a circular. Les tradicions, festes, històries i llegendes que et presentarem, et sorprendran.

Abans de posar primera, però, t'avisem que el recorregut d'aquesta ruta es pot realitzar en les dues direccions. En aquest cas comencem a Mollerussa, però si et va millor arrencar des de Manresa, la qualitat del coneixement que adquiriràs, no se'n ressentirà.

Mollerussa, la ciutat dels vestits de paper

La capital de la comarca del Pla d'Urgell serà el punt de partida de la ruta. Mollerussa és una ciutat marcada per la seva activitat industrial, amb una població de 14.500 habitants  i una superfície de 7,1 km², el que la converteix en la ciutat amb més densitat de població de la província de Lleida. Tot i que la seva superfície és petita, et recomanem fer-hi estada per visitar les seves atraccions principals. 

La primera parada obligatòria que hauràs de fer serà al Museu de Vestits de Paper de Mollerussa. Per Santa Llúcia s'hi celebra el Concurs Nacional de Vestits de Paper, un certamen que des de l'any 1964 recull una sèrie de vestits fets completament de paper al Teatre de l'Amistat. Aquesta tradició creix any rere any i el desembre de l'any 2009 va obrir les portes el nou Museu de Vestits de Paper de Mollerussa.

Allí hi podràs observar més d'una vuitantena de vestits exposats i descobrir els inicis del concurs que tant ha marcat la ciutat. Els vestits de paper que realitzen les modistes són autèntiques obres d'art que realment et sorprendran, ja que totes elles són peces úniques, fetes a mà, amb una precisió i qualitat que podria desfilar per qualsevol passarel·la mundial.

Sortint del Museu de Vestits de Paper et recomanem que et dirigeixis al centre de la vila, on hi podràs arribar, a pocs metres, tot caminant.

Allí podràs gaudir de l'edifici de l'Ajuntament, la Capella de Sant Isidori i, sobretot, de l'espectacular església de Sant Jaume. Aquest centre religiós de la comarca data de mitjans del segle XX i s'inspira en l'arquitectura florentina, amb planta basilical amb dues naus laterals i una de central molt més alta i escalinata d'accés, amb baptisteri de planta octogonal i campanar de planta quadrada, tots dos independents. El campanar també està inspirat en conjunts italians d'època medieval, té forma quadrada i des de la base fins al cim hi ha 40 metres d'alçada.

A l'interior de la capella s'hi poden trobar la talla de la Mare de Deu de Montserrat i la del sant Crist, dues obres fetes per Josep Martí-Sabe, un dels escultors més rellevants de Catalunya.

Finalment, abans que marxis de la capital del Pla d'Urgell, et recomanem que visitis l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell, situat a la planta baixa de la Casa Canal de Mollerussa. Aquest és un centre d'interpretació on s'explica la transformació que ha significat per al territori des del punt de vista natural, social i econòmic, la construcció dels Canals d'Urgell, al segle XIX. L'Espai Cultural té dues zones diferenciades, una exposició fixa sobre els canals i el territori i una sala d'exposicions temporals, a més d'un jardí exterior amb peces restaurades com el llaüt, la vagoneta, la màquina de ventar, la barca del seni, la porgadora de grans o la màquina de batre.

Tàrrega, la capital del teatre

Un cop coneguts tots els secrets de Mollerussa, torna a pujar al cotxe i dirigeix-te cap a 'est per la carretera A-2. Amb només 20 minuts de camí et plantaràs al bell mig de Tàrrega, la capital de comarca de l'Urgell.

Tàrrega és una ciutat que té gairebé 18.000 habitants i una superfície de 88 km². Situada a la plana de Lleida, és un centre comercial i de serveis destacat de l'àrea oriental de les Terres de Ponent, per aquest motiu és un bon indret per realitzar-hi la teva segona parada de la ruta.

De la mateixa manera que en la primera destinació la cultura té un paper rellevant, en la segona no podia ser menys. Tàrrega és la capital del món del teatre a Catalunya, especialment per la celebració de la Fira de Teatre al Carrer, un certamen que se celebra durant el mes de setembre i que acull companyies i visitants de tot el món. FiraTàrrega és el mercat internacional de les arts escèniques més important de Catalunya, el que té més trajectòria de l'Estat espanyol i un dels més rellevants d'Europa.

Però si no tens la sort de programar la teva ruta durant el mes de setembre, la capital de l'Urgell té altres atraccions, com per exemple l'esplèndid Parc de Sant Eloi. Si tens ganes de trobar un lloc de lleure i esbarjo, aquest és el teu destí. El parc és el més rellevant de la ciutat i a més de gaudir d'una bona caminada, al cim de la serra de Sant Eloi hi podràs visitar l'ermita dedicada al mateix sant Eloi, fundada l'any 1248, on trobaràs un mirador des d'on s'albira una magnífica vista de la ciutat.

Però això no serà l'únic que podràs visitar al parc. En les seves 17 hectàrees de terreny hi pots trobar elements patrimonials únics com el finestral gòtic o la plaça de Sant Jordi, a més d'un gran conjunt de fonts, una setantena d'espècies d'arbres i arbusts, o un museu a l'aire lliure basat en elements industrials i agrícoles.

Si encara no t'has cansat de caminar pel parc, el nucli antic de Tàrrega és també una recomanació més que interessant. Allí podràs gaudir de l'església Santa Maria de l'Alba, un monument històric protegit com a bé cultural d'interès nacional que se situa a la plaça Major. Sense marxar gaire lluny, podràs visitar també el Call Jueu, ja que la capital urgellenca és un dels centres divulgadors sobre el judaisme català més importants. Podràs visitar, per exemple, la Casa d'Avraham Xalom, un edifici del nucli antic que ha estat objecte d'un acurat procés d'adequació i museïtzació.

Cervera, terra de foc i passió

Amb la bellesa i història de Tàrrega encara en la retina, et recomanem que agafis altra vegada la carretera A-2 i et dirigeixis a la ciutat de Cervera. Només 11 minuts en vehicle elèctric separen les dues ciutats.

Situada al centre de Catalunya, a l'extrem oriental de la província de Lleida, Cervera és la capital de la comarca de la Segarra i té una població censada de més de 9.000 habitants. Els seus 55,2 km² s'estableixen i comencen damunt d'un turó, situació geogràfica que caracteritza l'estructura de la ciutat.

“Terra de foc i passió” és el lema de Cervera. I per què? Et preguntaràs. Doncs perquè recórrer els seus carrers és endinsar-se en un mural de gran bellesa arquitectònica que la converteixen un dels grans patrimonis històrics i artístics de Catalunya.

I com en les teves anteriors parades, la cultura hi té part important. La Passió de Cervera, el Festival de Pasqua, la Passió Medieval, Sant Magí, la Fira del Pa i del Cereal… i sobretot, l'Aquelarre. Aquesta és la festa del foc, la música i les bruixes, una explosió de cultura popular on el visitant hi pot trobar una gran varietat d'espectacles de pirotècnica, representacions màgiques amb el Mascle Cabró al capdavant i també música, gresca i xerinola.

La celebració té lloc l'últim dissabte d'agost i s'organitza una gran festa a tota la ciutat, amb especial atenció al carreró de les Bruixes, el nucli antic i el centre històric de la ciutat. L'anomenat carreró de les bruixes és un dels espais més coneguts de la ciutat. Històricament, aquest pas formava part del primer recinte emmurallat de la vila i reunia les característiques d'un passatge fosc, estret i tètric.

Però més enllà de la cultura, Cervera també té un conjunt arquitectònic especial. Començant per l'edifici de la Universitat, el més representatiu de la ciutat. Creat entre el 1718 i el 1740, és una imponent construcció declarada bé cultural d'interès nacional.

No gaire lluny de la universitat, altres edificis que ben segur faran que Cervera et captivi són la Paeria, amb les mènsules de sota els balcons,  el temple gòtic de Santa Maria, ubicat al bell mig del turó fundacional de la ciutat, o El Sindicat, una obra de Cèsar Martinell, deixeble d'Antoni Gaudí.

Calaf i el seu mercat

Distància: +23,8km

Després de deixar enrere Cervera, agafa la carretera C-25 i seguint cap al centre del país, recorre una vintena de quilòmetres per arribar en poc més d'un quart d'hora a Calaf.

Aquest municipi de la comarca de l'Anoia és el més petit que visitaràs, ja que compta només amb uns 3.600 habitants i una superfície de 9,2 km². Però tot i ser una vila sense la magnificència de Mollerussa, Cervera o Tàrrega, també t'oferirà atraccions suficients per fer-hi parada.

I com no podia ser d'altra manera en aquesta ruta, la cultura i la tradició popular hi tenen un pes important. Has sentit mai l'expressió, «això sembla el mercat de Calaf» quan estàs en un lloc amb molt de soroll? La frase prové de la llegenda escrita per l'escriptor i poeta Apel·les Mestres quan l'any 1895 va publicar el volum Tradicions dins la col·lecció Folklore Català de la Tipografia Espasa & Cia de BCN.

El mercat de Calaf existeix des de l'any 1226 i durant el segle XVI va ser considerat un dels més importants de la Catalunya. La llegenda diu que un dissabte de mercat feia un fred tan intens que les paraules es glaçaven i només se sentia el silenci. A migdia va sortir el sol, i les paraules es van desglaçar totes alhora, provocant un xivarri a la plaça mai vist. Des d'aleshores, aquesta expressió és utilitzada quan hi ha molt xivarri en algun lloc.

Cal apuntar, però, que actualment el mercat no se celebra al mateix lloc. Tot i això, si hi vas, potser també sents el xivarri a la sortida del sol. Històricament, el mercat de Calaf es va celebrar fins al segle XX a la Plaça Gran, però per motius d'espai es va traslladar al Raval de Sant Jaume, lloc on se celebra avui en dia cada dissabte.

Més enllà de la cultura i la llegenda del mercat, Calaf té altres atraccions singulars. El Castell de Calaf n'és una d'elles. Construït fa gairebé un miler d'anys, la fortificació s'alça fins als 714 metres, amb murs que arriben als 10 metres de longitud i 3 metres de gruix. Si decideixes anar-hi, des de l'any 2022 s'hi pot fer una visita guiada en realitat virtual (3D).

I abans de marxar de Calaf, no t'oblidis de passar per la Plaça Gran, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Situada al davant de l'església de Sant Jaume, un altre dels llocs que no et pots perdre, la plaça està envoltada d'edificis construïts sobre porxos, uns d'arcs de mig punt i d'altres d'arc rebaixat. El conjunt et resultarà d'allò més espectacular.

Manresa, la ciutat de la llum

I continuant per la carretera C-25 arribaràs al punt final de la teva ruta: el cor de Catalunya. Després d'uns vint minuts de carretera, Manresa i la seva tradicional llum t'esperen per arrodonir un camí ple de cultura, tradició i màgia.

Manresa és la capital de la comarca del Bages i té una població de poc més de 77.000 persones. Situada al bell mig de Catalunya, és especialment coneguda per la Festa de la Llum.

Aquesta celebració commemora cada 21 de febrer el Misteri de la Llum que es va produir l'any 1345, quan una misteriosa llum provinent del Monestir de Montserrat va entrar pels vitralls de  l'Església del Carme de Manresa. A mitjans del segle XIV, la sequera va portar a construir un canal per portar l'aigua del riu Llobregat a la ciutat. El bisbe de Vic, Galceran Sacosta, s'hi va oposar i va excomunicar als manresans. A mig matí del 21 de febrer del 1345 la llum va entrar a l'Església del Carme i segons la llegenda, la llum va situar-se a la clau de volta de l'absis i es va dividir en tres globus de llum, dos dels quals van anar a les capelles de la Santíssima Trinitat i de Sant Salvador. Aquest miracle va ser entès com que la voluntat divina volia donar la raó a Manresa i el bisbe es penedís de la seva decisió.

Gràcies a aquesta llegenda, la Festa de la Llum de Manresa s'ha convertit en tota una tradició i cada mes de febrer la ciutat es bolca en la seva celebració. Convertida en Tresor del Patrimoni Cultural i Immaterial de Catalunya i Andorra, la festa un conjunt d'accions festives i de caràcter commemoratiu que inclouen actes com la caminada per anar a buscar la llum a Montserrat i l'aigua a la Sèquia, l'ofici a l'Església del Carme amb la representació teatral del Misteri de la Llum, l'escenificació de l'arribada de la llum i l'aigua al monument de la Llum, la Fira de l'Aixada o la Transèquia, entre altres.

Però més enllà de la Llum, la ciutat del cor de Catalunya té altres atractius turístics que et recomanem que visitis. Primer de tot, la basílica de la Seu, l'edifici més emblemàtic del gòtic religiós manresà. La basílica és un espai de culte i un gran atractiu turístic de Manresa i de tot Catalunya. Construïda sota la direcció de Berenguer de Montagut, arquitecte de Santa Maria del Mar de Barcelona i de la Catedral de Palma de Mallorca, la Seu de Manresa és una joia del gòtic català.

El conjunt format per la Seu, la Cova de Sant Ignasi i el Pont Vell formen la clàssica postal de Manresa. La Cova de Sant Ignasi és un conjunt arquitectònic del municipi de Manresa (Bages) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Formen el conjunt una església barroca i un edifici modern neoclàssic que no et pots perdre en la teva visita a la capital del Bages.