Coneix El Masnou, terra de mar

Finca Bellresguard

La finca Bellresguard, que va ser promoguda per Romà Fabra i Puig i la seva esposa Marcel·lina de Monteys, actualment està formada per tres espais diferenciats: el palauet, el jardí romàntic o parc del Llac, i el mirador.

El palauet, conegut com a Casa del Marquès, es va construir entre el 1902 i el 1904 com a residència d'estiueig. És un edifici d'estil neoclàssic francès, obra de l'arquitecte barceloní Salvador Vinyals i Sabaté. Durant la Guerra Civil va ser confiscat, s'hi va establir la seu del Laboratori Confederal d'Experimentació, i finalment va ser bombardejat. Va passar a mans municipals l'any 1989.

El parc del Llac, annex a la casa, destaca pel petit estany central i la cova amb un salt d'aigua. El mirador, proper a la carretera principal, consisteix en una ampla balustrada que ofereix una vista magnífica sobre el mar.

Romà Fabra i Puig pertanyia a una nissaga de polítics i industrials lligats a les Filatures Fabra i Coats. Va ser un gran mecenes al municipi i l'any 1922 el rei Alfons XIII li va concedir el títol de marquès del Masnou.

Actualment el palauet acull el Centre d'Empreses Casa del Marquès, i el parc del Llac i el mirador del Bellresguard són parcs públics.

Cal Teixidor

A la vora del mar s'alça, en una posició preeminent, la masia de Can Teixidor. La seva arquitectura s'assimila a la d'un mas fortificat, amb dependències pròpies d'una explotació agrícola i residencial: casa, capella, celler i una gran bassa que donava l'aigua a un molí fariner.

La troballa de ceràmica d'època romana demostra que ha estat un lloc desitjat des d'èpoques ben antigues. L'ampli celler testimonia la rellevància que tingué al municipi el conreu de la vinya i l'elaboració del vi, sobretot durant els segles XVII i XVIII.

Can Targa

En el que va ser l'antic barri de mar d'Alella, trobem la masia de Can Targa (s. XVI) i un conjunt de cases properes que tenen el seu origen en el segle XVIII. És a partir de 1840 quan aquest barri s'annexiona al jove municipi del Masnou –independitzat de Teià quinze anys abans– després d'un camí llarg i convuls que va començar l'any 1821.

El nom de Can Targa no prové d'un dels seus propietaris més famosos, el capità Josep Sampera, sinó del cavaller renegat pirata que va capturar.

Un dels darrers hereus de la casa, Josep Ventura i Estapé, va instal·lar-hi una destil·leria que va popularitzar l'anís La Liebre, i també s'hi servia, en porrons, una beguda feta amb rom blanc, ginebra, moscatell, anís i menta.

El principal reclam de la masia era una font que hi havia al fons de l'hort, on els masnovins anaven a prendre la fresca i a la qual el poeta masnoví Josep Pujades i Truch va dedicar una poesia.

Actualment és un equipament municipal, que acull el Servei de Teràpia Ocupacional de Can Targa per a persones amb disminució psíquica.

Can Xala

La veleria ha estat una activitat fonamental a Catalunya i el Masnou n'és un bon exemple.

Des de 1841 la fàbrica de Josep Sensat ja es dedicava a la filatura, tissatge i fabricació de teles per a vaixells. Vapor Sensat fou una de les primeres fàbriques de Catalunya on s'instal·là una màquina de vapor, però l'any 1883, a causa del declivi de la marina de vela, l'empresa és absorbida pel seu principal competidor, la Fàbrica Estapé, propietat de Pau Estapé i Maristany i fundada pel seu pare, Gerard Estapé, cap al 1851. Llavors l'edifici començà a rebre el sobrenom familiar de “Can Xala”.

Carrers de Sant Pere i del Doctor Jaume Curell, i les Seixanta Escales

El nucli originari del Masnou es va formar al voltant de l'església de Sant Pere, entre els turons coneguts com la Mesquita i la Roca de Xeix.

L'orografia del terreny, amb forts desnivells que se superen amb pendents o escales, ha condicionat el desenvolupament del municipi i el seu urbanisme. Un bon exemple d'aquest traçat urbà antic de carrers paral·lels a la línia de costa són els carrers de Sant Pere, Sant Francesc d'Assis i la seva prolongació, doctor Jaume Curell i Sampera –abans carrer de la Ginesta. En els seus orígens totes aquestes cases gaudien d'una magnífica vista del mar.

Al cim de la Roca de Xeix s'hi arriba per les Seixanta Escales, que han esdevingut un carrer per a vianants de fort pendent, format per una successió d'esgraons i replans amb un acabat de maons a sardinell molt característic. Aquest punt, actual avinguda de Joan XXIII, era l'antic camí d'Alella i constituïa la divisió de les parròquies de Sant Feliu d'Alella i Sant Martí de Teià.

Segons algunes fonts populars, prop d'aquest indret es trobaria el mas que dóna nom al municipi, manso novelli, recollit en un document de l'any 1055. Altres versions situen aquest mas a Can Malet.

Església de Sant Pere

En terrenys que antigament pertanyien a Teià, es va formant al llarg dels segles XVII i XVIII un nucli de població al voltant del turó on avui s'aixeca l'església de Sant Pere.

La impossibilitat d'aquests habitants d'assistir a molts serveis litúrgics –per la distància a l'església parroquial de Sant Martí a Teià– motiva la trobada, el 1769, de cent seixanta caps de família a l'hostal de Francesc Mora per demanar al bisbe el permís per construir una església. El gremi de pescadors i mareantes va contribuir econòmicament a la construcció d'aquest primer temple, que es consagra l'any 1783, el dia de la festivitat del seu patró sant Pere. Amb l'aprovació del rei Ferran VII i el vistiplau de les autoritats eclesiàstiques, s'aconsegueix finalment la titularitat de parròquia pròpia, independent de la de Sant Martí de Teià (1818).

Casa Benèfica

En un moment històric en què les administracions públiques no preveien atendre els desvalguts, l'alcalde Pau Estapé i Maristany impulsa la creació d'un asil benèfic dedicat a l'assistència de malalts pobres a domicili, asil de vells, nens desemparats i indigents.

Una part del finançament prové de l'Ajuntament, si bé la major part s'obté de donatius particulars, entre els quals destaca el del comerciant Pere Grau Maristany, així com de les quotes periòdiques dels membres de la Sociedad Benéfica del Masnou, que es va constituir el 1899.

Escola Ocata

L'Escola Ocata és el resultat de la preocupació dels masnovins per una educació pública. Així, l'any 1838 ja es va reunir una comissió per donar educació a cent nens abandonats per falta de mitjans per pagar les retribucions dels mestres. Dos anys més tard s'iniciarien les classes gratuïtes d'ensenyament primari per a nens, i a partir de 1848, també per a nenes.

Les males condicions de la casa de lloguer del carrer del Rastillo –ara de Jaume I–, que es feia servir com a escola pública i la donació d'uns terrenys per part de Miquel Amat Lluch, afavoreixen la construcció d'un edifici de nova planta a partir de 1904. Les obres es financen gràcies a un emprèstit municipal acordat amb els veïns.

L'edifici és obra de l'arquitecte municipal Bonaventura Bassegoda i Amigó, autor també del Casino del Masnou, l'ampliació del cementiri nou i alguns panteons. Les classes s'inicien durant el curs escolar 1905-1906, i l'any 1909 el rei Alfons XIII atorga el títol d'Il·lustríssima Vila al Masnou per la seva tasca educativa.

Des dels orígens l'escolarització és d'ambdós sexes i per aquest motiu es coneixia com a Escola Mixta Ocata. L'edifici primitiu, de composició simètrica, destinava l'ala nord als nens i l'altra a les nenes. L'any 1967 s'hi va incorporar una planta superior per allotjar noves aules.

Can Millet

Can Millet és la residència particular d'una nissaga de capitans de vaixells del Masnou, entre els quals es troba José Martí Casals. A finals del segle XIX la família encarrega la reforma de la casa a l'arquitecte Gaietà Buïgas i Monravà, autor també al Masnou de la Casa Benèfica i del monument a Colom de Barcelona.

Cal destacar la riquesa decorativa de la façana, especialment els motius florals i geomètrics que emmarquen les obertures, els esgrafiats de garlandes sota la cornisa i la balustrada calada, així com el petit pati enjardinat al davant.

Plaça de la Llibertat

La plaça de la Llibertat és un lloc emblemàtic de la vila que es configura després de les revolucions burgeses del setembre de 1868, motiu pel qual porta aquest nom. Per això s'ha vinculat a moviments polítics i socials, sobretot abans de la Segona República.

Sempre ha mantingut un caràcter lúdic i d'esbarjo, en contraposició a la plaça de la Constitució –ara del Mercat Vell– o la d'Ocata, de caràcter més comercial. 

Casino

Una part de l'edifici actual aprofita el cos principal de Can Fontanills, també conegut com a Mas Vell. En les llindes de portes i finestres s'observa l'escut de la família Fontanills, que té per símbol una font.

Aquest edifici del segle XVII i l'antiga torre de defensa annexa, que era de planta quadrada, encara existien entre 1876 i 1887, quan s'hi instal·là el Colegio del Comercio, on impartia classes el pedagog Francesc Flos i Calcat.

Posteriorment la Sociedad Recreativa y Cultural del Casino, fundada el 1875, s'instal·là en aquest edifici i el transformà donant-li l'aspecte actual. L'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó projectà el 1902 aquesta ampliació modernista bastint el cafè, la rotonda, les sales de billars i de jocs. El 1904 es completaren les obres amb la inauguració del teatre destinat a sala de festes, l'element més rellevant del conjunt.

Destaquen els elements decoratius dels vitralls policromats, les rajoles i l'enreixat amb l'anagrama del propietari d'aleshores, Miquel Amat Lluch.

Ajuntament

La independència del consistori del Masnou, que s'havia iniciat l'any 1812 arran de la nova legalitat sorgida de la Constitució de Cadis, s'assolí el 1825.

L'any 1844, davant la necessitat de construir una casa de la vila, l'alcalde Joan Rubis encarrega a Miquel Garriga i Roca el projecte en uns terrenys que la família de Gaspar Malet havia adquirit l'any 1755.

De la façana destaquen els detalls decoratius en terracota, les dues escultures que simbolitzen la justícia i l'abundància, i els dos relleus que flanquegen la porta d'accés i que fan referència a les que llavors eren les activitats principals de la població: l'agrícola –el conreu de la vinya– i la marinera.

Can Malet

Can Malet va arribar a ser una de les majors propietats del municipi, integrada pel mas, una capella, la casa dels masovers, un jardí amb estany, hortes, era, estables, magatzems i vinyes, entre d'altres.

Del conjunt només es conserva la façana de la casa de masovers, una part dels jardins, una llinda amb la data de 1736 i el monograma IHS que correspon a la capella de Sant Antoni de Pàdua, construcció que es va perdre en les successives remodelacions i ampliacions.

Actualment és un equipament municipal seu del Casal de Gent Gran de Can Malet.

Casa de Cultura

Al Masnou de 1900 la construcció d'aquesta casa d'indians va suposar una innovació estilística, ja que respon al gust per l'arquitectura islàmica del seu propietari, Jaume Sensat i Sanjuan, que havia viscut dos anys a Egipte.

El projecte de reedificació està signat pel conegut mestre d'obres Pere Andreu. L'exterior de l'edifici concentra la riquesa ornamental, i hi destaca la tribuna mirador de la cantonada, amb els arcs lobulats i la coberta d'escames ceràmiques.

Carrer d'Adra

Aquest carrer, que porta per nom una població d'Almeria amb la qual els masnovins feien comerç de cabotatge, és un dels carrers més antics del municipi. Situat arran de mar –els patis davanters van ser substituïts per blocs de pisos–, encara conserva l'estructura de les cases de cos, una tipologia d'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme, de planta baixa i pis i amb el pati al davant.

En aquest sector, a la platja, convivien els treballs a les drassanes, les feines dels pescadors i el tràfec de càrrega i descàrrega de les embarcacions. A meitat del segle XIX, a les drassanes, hi treballaven tres mestres d'aixa o constructors de vaixells: Pere Sust, Pau Jubany i els Carreras (Joan Mont Carreras i Calçada i els seus fills Benet i Manuel). S'hi construïen, molt sovint, velers de dos pals com bergantins i pollacres, de 50 a 300 tones d'arqueig.

Plaça d'Ocata

Aquesta plaça fou l'emplaçament d'un dels mercats de la vila; l'altre es localitzava a la plaça de la Constitució –coneguda més recentment com del Mercat Vell.

La principal teoria sobre l'origen del nom d'Ocata parla de la població immigrant del municipi rossellonès de Leucate, a França. L'altra fa referència a Hècate, una divinitat grega.

En els darrers temps la plaça d'Ocata ha esdevingut un lloc de trobada i de celebració d'actes socials i culturals del municipi.

Cal Ros de les Cabres

Cal Ros és una vil·la d'època romana que funcionava com un centre productor de vi i ceràmica entre els segles II aC i V dC. Fou descoberta l'any 1899 pel propietari de la finca, Thomas Morrison –un ciutadà britànic instal·lat a Catalunya per motius empresarials–, en trobar un mosaic policrom, parets i molta ceràmica.

Les intervencions arqueològiques han estat esporàdiques i desiguals, però han permès documentar la zona residencial de la vil·la amb diferents mosaics i parets estucades, així com la part rústica, destinada a tallers i emmagatzematge de les tasques agrícoles: forn d'àmfores, dipòsits i magatzem de dolia –recipients esfèrics de terrissa molt grans destinats a emmagatzemar i transportar aliments– i abocadors.

Del jaciment, destaca la descoberta feta per J. Serra Ràfols (1946) d'un mosaic que es troba al Museu d'Arqueologia de Catalunya i la troballa d'un segell de bronze, amb la inscripció Publi Valeri Euryali, que dona nom al primer masnoví conegut.

Les àmfores fetes a Cal Ros s'utilitzaven per envasar el famós vi de la Laietània i transportar-lo per mar a la resta de l'imperi romà, fins a zones tan allunyades com el nord de la Gàl·lia –actual Alemanya–.

El nom de Cal Ros de les Cabres fa referència al masover que hi vivia, Isidre Ramentol, que era de cabellera rossa i cuidava les cabres de la finca.

Font: Ajuntament del Masnou