Comabona des del Prat d'Aguiló (circular)

Variants: El Comabona també es pot fer pel vessant berguedà des del Coll de la Bauma, pujant pel Clot de Comabona,. També es pot remuntar des del Coll de les Bassotes pujant cap a la Serra Pedregosa. Altres possibilitats de travessa seria plantejar-se el cim mentre es fan els Cavalls del Vent o bé, si es vol desnivell, pujar al Comabona des de la vall del Bastareny, on hi hauria pràcticament 1500 metres de desnivell.

Arribem fins als peus del refugi Prat d'Aguiló seguint una pista forestal que surt de Montellà. Prèviament, haurem pres una carretera des de Martinet en direcció a Montellà. La pista forestal es troba en bon estat tot i que amb un turisme caldrà vigilar amb els trencaaigües. A l'hivern, segons la neu, l'accés es pot allargar bastant (11,2 km de pista des de Montellà).

Sortim des del petit aparcament previ al refugi i en menys de 10 minuts ens plantem davant del Refugi de Prat d'Aguiló. Des d'aquest punt, prenem el sender que segueixen els Cavalls del Vent de pujada cap al pas dels Gosolans. En aquest tram, trobarem tant les marques de punts vermells dels Cavalls del Vent com les del PR-C 124 que segueix fins a Saldes.

El primer tram de pujada passa per trams de bosc i prats fins arribar als peus del Pic d'Aguiló, on el bosc deixa pas al terreny pedregós. El camí va serpentejant el pendent per tal de suavitzar la forta pujada.

Guanyem força alçada amb poca estona i superem les últimes llaçades fins a assolir el pas dels Gosolans (1h). En aquest punt, se'ns obre davant nostre la Coma dels Cortils, la Serra Pedregosa i, sobresortint una mica, la cresta nord del Pedraforca. Amb sort, potser també veurem algun cabirol.

En aquest punt, deixem les marques dels Cavalls del Vent i del PR i seguim cap a la nostra esquerra (Est) per carenejar fins al cim del Comabona. Aquest tram, al ser un llom ampli i obert, tampoc segueix un camí evident. Així doncs, durant aquesta estona, anem seguint la carena amb suaus pendents i amb vistes impressionants cap al vessant nord.

Uns 45-50 min després, arribem al cim del Comabona, des d'on gaudim d'una àmplia panoràmica de tota la Cerdanya, l'Alt Berguedà i alguns cims de Ripollès i de la zona d'Aigüestortes. Fins i tot s'intueix la Pica d'Estats i el Turbón, a l'Aragó.

Per baixar, optem per fer una volta circular fins al Coll de Tancalaporta i el Pas del Bou. Baixem seguint la carena fins arribar al coll de Terrers. En aquest punt, seguim el corriol marcat del GR 150.1 (que travessa tot el Cadí per la carena). Poc després, el camí flanqueja el Puig de Terrers pel vessant nord i arriba al pas de Tancalaporta. Tradicionalment es deia que en aquest punt hi havia una porta que evitava que el bestiar del Berguedà traspassés a la Cerdanya i a l'inrevés. Ara mateix és un ampli coll obert i sense cap tanca.

Seguim ara pel vessant solell del Cadí tot vorejant el cim de “la Tortuga”. La vista des d'aquí de tota la vall del Bastareny és altiva i espectacular. Al fons de la vall s'intueix el poble de Bagà, 1500 metres més avall.

En arribar al Pas del Bou, perdem una mica d'alçada fins a trobar el camí dels Cavalls del Vent que ve de la Serra de la Moixa. Ara girem a l'esquerra, sentit N i encarem el flanqueig per la cara nord del Cadí fins al Prat d'Aguiló. Durant tot aquest retorn, seguirem de nou les marques vermelles dels Cavalls del Vent.

Abans però, arribem a un petit collet amb una porta, des d'on la vista s'obre cap a l'oest i divisem perfectament el refugi de Prat d'Aguiló. En aquest punt, val la pena parar-s'hi un moment per gaudir de les vistes: la foto és gairebé obligada.

Per retornar al Prat d'Aguiló ens endinsem primer al bosc de pi negre mentre veiem a la nostra esquerra les primeres cingleres verticals del Cadí. Seguidament, perdem una mica d'alçada per flanquejar un llarg barrant, creuant trams de tarteres i torrents.

Finalment, per arribar al prat sols ens faltarà superar un tros de pujada que remunta, primer pel bosc, després per prats alpins fins que s'obre progressivament en arribar al refugi del Prat d'Aguiló. Hem completat una bonica circular amb uns paisatges que, a primers de juny, mostren el seu vestit de gala: verd als prats i claps de neu als cims.

Autoria fotografies i text: Sergi Boixader