Cercant bolets al Berguedà i al Solsonès

La baga Voltrera (Alt Berguedà)

Des del coll de la Bena continuem a peu de l'obaga, resseguint el traçat fitat del camí GR-107. Ens trobem en un bosc de pi roig notable que va ser estassat i aclarit no fa massa temps, una actuació forestal que ben segur farà augmentar la producció micològica en temporades properes. Els rovellons i els pinetells hi són abundants, així com els fredolics, les crestes de gall i les llenegues blanques. Cal destacar-ne alguns claps de pineda més madura que reposen als sectors del bosc situats a més altitud, perquè algunes temporades ens ofereixen la troballa sempre magnífica de ceps, tant de l'espècie Boletus edulis com de Boletus pinophilus.

Com arribar-hi

Entreu a Bagà des de l'Eix del Llobregat, la C-16. Agafeu l'avinguda Reina Elisenda i acabareu a la carretera BV-4024, que porta cap a Gisclareny i Coll de Pal. A uns 8 quilòmetres, arribareu a la baga Voltrera. Coordenades GPS: 42.260342, 1.766029

Els plans de la Pera (Alt Berguedà)

Des de la carretera que uneix Castellar de n'Hug amb Montgrony, la zona proposada és fàcilment accessible a peu des del tram entre el clot de l'Arija i les roques de l'Espluga. Enfilem uns deu minuts tot travessant el bosc de les Moles, i ens situem als Plans de la Pera, una gran extensió dominada pel pi roig, juntament amb alguns claps de roure a les raconades ombrívoles, que planeja en direcció a Montgrony, gairebé tota l'estona en cotes d'uns 1.400 m. d'altitud. La zona, molt primerenca si l'estiu ha estat fresc i plujós, ofereix rovelló, pinetell, camagroc, rossinyol, fredolic i altres espècies com l'apagallums, mollerics diversos o crestes de gall.

Com arribar-hi

Des de l'Eix del Llobregat, la C-16, cal sortir en direcció a La Pobla de Lillet i, des d'allà, continuar fins a Castellar de n'Hug. Un cop passat el nucli, heu de continuar per la BV-4031 en direcció a Montgrony. Coordenades GPS: 42.268489,2.046562

El Tossal de la Guàrdia

Un camí asfaltat voreja tot el vessant nord del Tossal de la Guàrdia. A mesura que ens acostem a la cara nord-oest de la muntanya, entre les cases de la Balma i Caselles, el pendent se suavitza i el bosc es fa més accessible. Els terrenys calcaris, dominants, s'acidifiquen a les fondalades més humides. L'estrat arbori és dominat pel pi roig, aparentment, però al sotabosc hi van apareixen petits fajos que poc a poc guanyen presència. Tanmateix, algun faig notable despunta als indrets més obacs. Hi trobem pinetells i camagrocs en abundància, i també rossinyols, llengües de bou i llenegues negres, a més de múrgoles durant la primavera.

Com arribar-hi

Sortiu de l'Eix del Llobregat per la sortida de Cercs. Just després d'abandonar la C-16, heu de girar a l'esquerra i travessar l'eix per un pont elevat. D'allà surt una carretera vella que us durà fins al Tossal de la Guàrdia. Coordenades GPS: 42.140906, 1.845375

El Morral

Situat al sector est de l'extensa obaga de Fígols, la protuberància rocallosa del Morral marca un punt d'inflexió en aquest bosc, que des d'aquesta cota dels 1.200 metres va perdent pendent i es fa més agradable de recórrer a peu. Envoltats d'humitat, la massa forestal combina el pi roig, el faig i els roures, en un mosaic vegetal que se'ns mostra preciós durant la tardor. El faig i els roures permeten l'aparició de bolets com el carlet i el rossinyol, mentre que la presència del pi roig es fa càrrec de la fructificació de rovellons, pinetells i llenegues. Val a dir que si els rovellons i els pinetells són els vostres preferits, convé enfilar a les cotes superiors de l'obaga, buscant el domini de la pineda en detriment dels arbres planifolis.

Com arribar-hi

Des de la C-16, un cop passat Cercs, aneu alerta de no saltar-vos una desviació a l'esquerra que porta cap a Sant Corneli. Coordenades GPS: 42.169908, 1.835507

Els boscos de Brocà

Des de Terradelles, enfilem pels plans de Rotllan entre pastures, prats i fragments de pineda. Seguim amunt i deixem enrere Brocà, mentre contemplem la terra del pi roig amb ulls de boletaire. El paisatge forestal és una crida al recol·lector, que gaudeix amb la troballa de pinetells, rovellons, fredolics i llenegues blanques, entre d'altres. El bosc és més esclarissat als planells i al solell, sobre terrenys poc profunds, però això no li resta potencial. Si ens endinsem a l'obaga, els pins es fan més espessos i permeten l'aparició de bolets de tendència més humida com els camagrocs, les crestes de gall o les llenegues negres.

Com arribar-hi

Entre Guardiola de Berguedà i Bagà, pujant per l'Eix del Llobregat, trobareu el nucli de Terradellas. El Camí de Brocà, que us durà fins als boscos descrits en aquesta ruta. Coordenades GPS: 42.252187, 1.911081

La Costa del Roderet

Tot l'entorn de Saldes és ple de bons boscos de pi roig productors de rovelló, pinetell, llenega negra i llenega blanca. Aquest cop, ens quedem amb la massa forestal que s'estén al vessant nord del roc de Sant Telm i el roc dels Llamps, entre el coll de Trapa i el pla de l'Espinal. El bosc, primer força planer, i més costerut a mesura que enfilem el vessant, també és ric en camagrocs i llengües de bou blanques. Un cop feta la investigació micològica al Roderet, podem seguir la pista principal i acostar-nos a la propera Pleta de la Vila, que ens ofereix la possibilitat de visitar el seu entorn immediat, també molt productiu, i conegut amb el suggerent nom de la Pinetella.

Com arribar-hi

Des de la C-16, l'Eix del Llobregat, abans d'arribar a Guardiola de Berguedà, agafeu la carretera B-400, en un trencant a l'esquerra. Uns dos quilòmetres després de Saldes, trobareu una carretera, seguiu per aquí uns 900 m. Coordenades GPS: 42.209559, 1.722229

Creu de Roset i Pla de Collades

Ben a prop de Vilada, tot enfilant la pista forestal en direcció a Sant Romà de la Clusa, la massa forestal se'ns mostra generosa i diversa des del punt de vista micològic. Descobrirem els boscos del sector de la Creu de Roset i el serrat del Carme, entrant a peu per un camí a mà esquerra de la pista principal que ens aboca al sector planer de les Collades. Masses de pi roig i pinassa a dojo, amb roures i algunes alzines, que són refugi d'un ampli assortiment de bolets, des de rovellons i llenegues negres fins a carlets i llengües de bou blanques. Especialment recomanables són les àrees de prat amb pins esparsos dels sectors més elevats, vora la cota dels 900 metres.

Com arribar-hi

Per la C-16 en sentit nord, passem el túnel de Berga i girem a la dreta en direcció a Vilada. Un cop dins de Vilada, girem pel carrer Castell de Roset cap a l'Ajuntament, i al final de la via, girem a l'esquerra uns 500 m. Coordenades GPS: 42.143795, 1.929090

El clot de Bellús (Berguedà central)

Just al nord del nucli d'Avià, sota els cingles de Coforb, s'endinsa una petita vall a banda i banda de la riera de Bellús. En aquests vessants feréstecs, compresos entre els 700 i els 1.000 metres d'altitud, hi descobrirem extenses masses de pi roig i pinassa amb roures i alzines sobre terrenys calcaris, bones productores de bolets com el rovelló, la llenega negra, el carlet, el camagroc i la llengua de bou blanca. Si tenim ganes de caminar podem seguir amunt, i en menys d'una hora situar-nos sobre l'altiplà de Coforb i Rossinyol.

Com arribar-hi

Des de la C-16, l'Eix del Llobregat, agafem la sortida de Berga sud. A la primera rotonda, girem per la segona sortida en direcció al polígon industrial de La Valldan. Un cop allà, continuem per l'esquerra cap a Avià. Caldrà haver passat el nucli urbà per arribar fins a la zona dels cingles de Coforb. Coordenades GPS: 42.079878, 1.809042

La baga de Campllong

Molt visitada i al mateix temps immensa i desconeguda per a la gran majoria, el bosc s'estén per un vessant nord, fresc i humit, des dels peus del santuari de Queralt fins als plans de Terçà, en direcció est-oest. Ocupat pel pi roig i el faig, majoritàriament, i abraçant cotes entre els 1.200 i els 1.500 metres, esdevé un bon lloc per trobar rossinyols sota els roures de les fondalades més humides, especialment vora Terçà, sobre sòls que es troben acidificats. A la resta del bosc, rovellons, pinetells, camagrocs i llenegues blanques i negres hi són abundants.

Com arribar-hi

Des de la C-16, agafeu l'entrada Berga sud, continueu pel passeig de la Pau, el Camí del Roser i el passeig de les Estaselles. Pugeu després pel carrer Santa Joaquima de Vedruna i avanceu per la BV-4242 i, tot seguit, per la BV-4243 sempre en direcció cap als Rasos de Peguera. Coordenades GPS: 42.105896, 1.759866

La baga de Cal Xero

Mentre ens acostem al pont de Pedret podem veure al cantó sud de la carretera un extens bosc que cobreix el vessant obac: és la baga de Cal Xero. Som molt a prop de Berga, i alhora, molt lluny. Es tracta d'un bosc accessible però ple de racons, situat entre els 550 i els 800 metres d'altitud, que sempre dóna alegries al boletaire: rovellons i pinetells, camagrocs, llengües de bou blanques i molts fredolics a final de tardor. Podem sortir a peu des del pont de Pedret, o bé seguir pel camí que des d'aquest punt ens porta cap als sectors més elevats del bosc. Tanmateix, paga la pena visitar l'església de Sant Quirze de Pedret, aprofitant la seva proximitat.

Com arribar-hi

Des de l'Eix del Llobregat, la C-16, agafeu la sortida Berga centre. A la primera rotonda, només entrar a Berga, preneu la primera sortida, a la dreta, en direcció a Sant Quirze de Pedret. Coordenades GPS: 42.106183, 1.879968

Les pinedes de l'Estany

Hi arribem a peu per la pista tallada al pas de vehicles que neix al coll d'Oreller, vora la Figuerassa, i ben a prop del santuari de la Mare de Déu de Corbera. L'antiga cubeta de l'estany, avui gairebé sense aigua, i la masia, reposen als peus del vessant est que davalla des de la zona més elevada dels Rasos de Peguera. Pinedes de pi roig, i pi negre a mesura que guanyem altitud, que són una mina de rovellons, pinetells i llenegues blanques, sobretot a les clarianes herboses i fresques, i també de ceps, que fructifiquen a les raconades més fresques a prop dels pins més madurs.

Com arribar-hi

Circuleu en direcció als Rasos de Peguera per les carreteres BV-4242 i BV-4243. A mig camí, trobareu a la dreta una indicació que diu Espinalbet. Continueu per aquesta carretera uns dos quilòmetres i mig fins que arribeu a la zona de les pinedes de l'Estany. Coordenades GPS: 42.132222, 1.810334

El Serrat de les Comes (Baix Berguedà)

La zona de trànsit entre la vall del Llobregat i el Lluçanès va perdre alguns boscos notables arran dels incendis forestals de fa uns anys, però encara conserva bones mostres de paisatge vegetal on poder gaudir de la millor jornada boletaire. En aquesta proposta, vora Prats de Lluçanès i amb la baga de la Casanova als nostres peus, els bons bolets afloren en un bosc típic de la zona, dominat per la pinassa, el pi roig i els roures. Els terrenys, carregats de calç, permeten l'aparició d'espècies com la llenega negra i la llengua de bou blanca, i l'orientació obagosa satisfà les necessitats del camagroc.

Com arribar-hi?

Agafeu la sortida de Gironella nord de la C-16 i seguiu per la C-62 fins a Prats de Lluçanès. Entreu al nucli urbà, continueu per l'avinguda Pau Casals i gireu a la dreta pel carrer Orient. A l'altura del carrer Roca d'en Bras, trobareu la carretera que porta cap al Serrat de les Comes. Coordenades GPS: 42.013623, 2.009607

Les pinedes del Pla de Montclar

Entre els serrats del Verdeguer i de Can Matosa, als vessants que davallen fins a la riera de Montclar, es conserven bons fragments de bosc; més a sud, els incendis passats van castigar força els hàbitats. Aquí, la pineda de pinassa i pi roig, engalanada amb alguns roures als indrets més frescos, ens ofereix des de llenegues negres fins a rovellons de sang, passant pels camagrocs, les llengües de bou blanques i les pimpinelles morades. Les altituds modestes, situades entre les cotes dels 700-800 metres, fan pensar en florades de bolets que acostumen a engegar a principi d'octubre i s'allarguen fins a final de novembre.

Com arribar-hi?

Des de la C-16, agafeu la sortida Berga centre i continueu per la cap a Avià i en direcció a Solsona. A L'Espunyola, trobareu un trencant cap a Casserres i Puig-reig. Seguiu uns 2 km fins que veieu l'indicador de Can Codina i avanceu 500 m més. Coordenades GPS: 42.034664, 1.773936

El pantà de l'Espunyola

Quan ens enfilem a l'altiplà de Capolat tenim la sensació d'entrar en una mena de jardí forestal, agradable i de bon buscar. No és casual, al darrere d'aquest paisatge hi ha la feina de bons propietaris forestals que han gestionat l'espai durant generacions; per tant, siguem-ne conscients, i respectem l'idíl·lic entorn. Recomanem arribar al punt proposat per la pista que neix al peu de les cingleres, a L'Espunyola. L'entorn del pantà, situat per damunt dels 1.100 metres d'altitud, amb els serrats de la Llosa i de les Tombes al seu costat, és ocupat per una fantàstica pineda de pi roig calcària rica en rovellons i pinetells, però també en fredolics i camagrocs a mesura que la tardor va avançant i les nits es fan més fredes.

Com arribar-hi?

A la C-26, de Berga a Solsona, hi ha un trencant a mà dreta senyalitzat que indica “Camí del Pantà”. Avanceu per aquesta carretera uns dos quilòmetres. Coordenades GPS: 42.070632, 1.764667

El Serrat de la Vila

No arribem als 700 metres d'altitud, i això significa que aquí les florades de bolets no comencen al setembre com a la meitat nord de la comarca, si no que mostren els primers signes d'activitat micològica a partir de mig octubre en endavant. Els voltants d'Olvan estan força fragmentats a nivell forestal, amb molts conreus limiten els sectors de bosc, però hi ha un bon clap de pineda de pinassa amb alzines, i també alguns roures i algun pi roig, al sector del Serrat de la Vila i l'indret conegut amb el nom de Bac Negre. Ens trobem en uns terrenys calcaris, bons productors de rovellons, llenegues negres, llengües de bou blanques, pimpinelles morades i, fins i tot, carlets, sota les alzines.

Com arribar-hi?

Des de la C-16 en sentit nord, sortiu per Cal Rosal, i a la bifurcació, gireu a la dreta en sentit Olvan i continueu conduint uns dos quilòmetres. Coordenades GPS: 42.063807, 1.890205

Pratformiu i la serra de Mitges (Solsonès)

Sortim a peu des del coll de Jovells, situats a uns 1.500 metres d'alçada i vora el paratge de les Terreres, en una àrea dominada pel pi roig i la presència d'algun pi negre despistat. El camí, que desapareixerà al cap de pocs minuts, ens va conduint cap a l'estreta carena que s'allarga fins al capdamunt de la serra de Mitges, un mirador esplèndid de la serra de Guixers i boscos pròxims. És una bona opció que ens permet fer incursions als dos vessants (nord-oest i sud-est) en funció de les preferències. Al vessant nord-oest, més humit, hi abunden bolets com els pinetells o les llenegues blanques. Al sud-est hi són més freqüents els rovellons, afavorits per l'augment tèrmic.

Com arribar-hi?

Sortim de la C-16 per Berga i continuem cap a Sant Llorenç de Morunys per la carretera BV-4241. Abans d'arribar a Guixers, cal girar a la dreta per un trencant indicat com a La Corriu i continuar uns 10 quilòmetres més. Coordenades GPS: 42.167817, 1.644482