Castells medievals a l'entorn del Montgrí

Castell de Bellcaire

El castell de Bellcaire d'Empordà va ser, durant molts anys, un motiu de discòrdia entre els comtes d'Empúries i la monarquia. De fet, els comtes es van quedar al castell de Bellcaire i la monarquia, per la seva banda, va començar a construir el castell del Montgrí per fer valdre el seu poder. Tot i així, no va fer falta acabar-lo, ja que el rei es va quedar finalment amb el castell de Bellcaire.

Per aquest motiu, el castell del Montgrí va quedar a mig fer i, encara avui, continua contemplant el poble i el castell de Bellcaire, que es troba situat en un turonet i emmarcat per la serra de Valldavià i al que s'hi accedeix des de qualsevol dels seus carrerons estrets i empinats.

El poble de Bellcaire d'Empordà presenta un conjunt arquitectònic restaurat de forma acurada, per això està declarat monument nacional. La plaça del castell presenta aquest edifici de planta quadrada que està rodejat per un recinte exterior amb torres de defensa rodones.

Actualment, aquest edifici fa la funció d'ajuntament, de la mateixa manera que la sala gran va canviar el seu ús i ara és l'església de Sant Joan.

Castell del Montgrí

El massís del Montgrí es mostra majestuós a la zona i reclama la nostra atenció, no només per la vista des dels seus peus, sinó també per la vista que ofereix des de dalt. Així doncs, no ens podem estar de recomanar-vos una excursió fins al castell del Montgrí o de Santa Caterina, nom que rep de la muntanya on està situat.

Tots n'hem sentit parlar prèviament, i és que el castell del Montgrí ha estat definit de diferents maneres. Per exemple, hi ha qui diu que és un far de pedra que il·lumina el Baix Empordà, ja que des de fa molts anys ha servit per orientar els pescadors i pagesos de la zona; també es diu que és el mugró que sobresurt d'aquesta muntanya; o, fins i tot, hi ha qui diu que hi veu la silueta d'un bisbe descansant en pau després d'una llarga vida i que encara llueix el seu anell, que el representa el castell.

El camí que ens porta fins a dalt és el sender GR-92 i ens fa passar per camps erms on encara hi trobem antigues feixes i parets de pedra seca on hi havia hagut vinyes. Un cop el sender s'enfila, el camí es converteix en un pedregar que ens guia fins als peus del castell on hi veurem les restes de la pedrera que es va fer servir per a la seva construcció.

En aquest punt, la fortalesa construïda el 1294 ens explica la seva funció com a punt de control del comtat d'Empúries per part de la monarquia. Tal i com hem dit, la seva construcció va quedar a mig fer ja que el comtat de Barcelona va consolidar la seva força davant els comtes d'Empúries.

Des del castell del Montgrí

Un cop a dalt, l'únic portal d'accés al castell del Montgrí es troba a la façana principal. Està format per un arc de mig punt suportat per unes grans dovelles que ens indiquen la transició de la construcció arquitectònica a cavall de l'època romànica i la gòtica que queda palesa en els detalls que ens mostra aquesta construcció a mig fer i que, si s'hagués acabat de construir ara no apreciaríem.

Al seu interior hi ha les grans cisternes que s'havien preparat per abastir les tropes assetjadores del comtat d'Empúries. També hi trobem estances a les torres rodones de cada angle del castell, a més d'unes escales de cargol que ens deixen arribar a la part superior dels murs i les torres. Les vistes des d'aquí dalt són fantàstiques i ens permeten veure el poble de Torroella de Montgrí, el riu Ter, el golf de Roses, el cap de Creus, l'Estartit i les Illes Medes.

Castell de Verges

Per acabar aquesta ruta, ens dirigirem cap al darrer punt de visita: el castell de Verges on ens endinsarem en aquesta vila envoltada d'aire medieval amb les antigues muralles i torres encara dempeus. El riu Ter va donar vida al poble per néixer i créixer i avui en dia encara les aigües del rec del Molí solquen les cases que es troben a tocar de la muralla.

La part més antiga del poble de Verges es troba emmurallada amb les obertures de les portes d'entrada a la plaça Major i dues torres, una de quadrada i una altra de rodona, construïdes al segle XIII i XV respectivament.

Del castell de Verges que fou construït al segle XII i que va donar origen a la població en queden poques mostres. Tant sols en resta una de les parets que avui sosté l'ajuntament i que juntament amb la plaça del davant i les escoles formen la zona emmurallada.

Dintre muralla també hi trobem l'església parroquial de Sant Julià i de Santa Basilia que encara conserva la nau i una part de l'absis de l'antiga església romànica.

La sopa de Verges

Les tradicions que es conserven en aquestes poblacions, tal com hem vist anteriorment, tenen un referent clar al seu passat medieval. En el cas de Verges, una de les festes més tradicionals està relacionada al costum que tenia el senyor feudal del territori que donava menjar a la gent del poble.

Aquesta tradició es recupera cada dimarts de Carnaval. Aleshores es fa una sopa que es cuina amb allò que s'adquireix durant la passada de la sopa que consisteix en anar casa per casa i agrupar els ingredients necessaris per fer-la. Des de patates, cigrons o carn i en alguns casos, fins i tot, diners per les despeses.

Un cop cuinada, els habitants i visitants de la població tasten la sopa cuinada amb tots els ingredients recollits i que en època de fred ve tant de gust.

La Processó de Verges

Aquesta tradició és coneguda arreu del territori i, de fet, en tenim una explicació més extensa a la nostra ruta de Les Passions que et recomanem visitar per descobrir tot allò que ens ofereixen les festes de la Setmana Santa a Catalunya.

La Processó de Verges es du a terme el Dijous Sant i la seva part més famosa i coneguda és la que representa el quadre de la Dansa de la Mort en la que deu esquelets dansen al so del tambor que compassa els símbols de la cendra, la dalla, el rellotge i la bandera, indicant respectivament, la pols en la que ens tornarem, l'eina per recollir els fruits que ens dóna la vida, el pas del temps i la presència constant de la mort davant dels homes, sense excepció.