Camins de la Cerdanya, de Talló als búnquers de Martinet i Montellà

Talló

L'inici de la ruta el farem al santuari de Talló, situat als afores de Bellver, el recorregut té una llargada d'11,5 quilometres i es pot fer a peu, en aquest cas amb una durada de dues hores i mitja d'anada per un recorregut de dificultat baixa a través del paisatge rural de la Cerdanya. D'altra banda també és possible fer el camí en bicicleta. Per arribar amb vehicle al punt d'inici, si venim des del túnel del Cadí, hem de desviar-nos pel trencall que indica Bellver de Cerdanya, un cop haguem agafat la desviació que ens portarà per la carretera N-1411 trobarem un segon trencall que tornarà a indicar Bellver de Cerdanya, després d'entrar en aquesta trencall, poc abans d'entrar a Bellver, trobarem l'indicador per desviar-nos cap a Talló. Per arribar des de Puigcerdà ho podem fer des de la carretera N-260, en direcció a La Seu d'Urgell i Andorra, quan trobem el trencall de Bellver l'agafarem i, un cop haguem travessat el centre de la població, trobarem l'indicador cap a Talló. Tot i que la ruta es pensada per fer-la a peu o en bicicleta, a la gran majoria de punts d'interès s'hi pot arribar a través de la N-260 en direcció a La Seu d'Urgell.

Fent la ruta a peu, per estar segurs de no perdre'ns, cal tenir en compte que la ruta està ben indicada amb el nom de Camí de Sant Jaume i Camí Ral de la Cerdanya. Comencem la ruta fent una visita a Santa Maria de Talló, un indret religiós anomenat també la "catedral" de la Cerdanya, la raó d'aquest sobrenom rau en les grans dimensions d'un temple ubicat en una comarca de construccions discretes, on les esglésies solen ser de molt poca envergadura. Però també rep aquest nom per la seva importància històrica, en el passat Talló era el lloc de culte religiós més important de la Cerdanya. Hi ha notícies històriques de Talló des del segle X, l'actual edifici és una construcció romànica amb un campanar adossat del segle XVII. El complex religiós gira entorn de la imatge de la Mare de Déu de Talló, una talla original del segle XIII, que presideix l'interior de l'església. Aquest entorn és el protagonista, cada any, de l'aplec de Talló, una de les festes més ancestrals de la zona. La festa es celebra cada de dilluns de Pasqua, al matí es fa una celebració a l'església, a la tarda l'aplec continua a la font de Talló, propera al santuari, amb caramelles i corrandes donant la benvinguda a la primavera, enmig de l'entorn natural dels prats cerdans.

Bellver

Sortint de Talló continuarem el camí, dirigint-nos al nucli urbà de Bellver, aquesta vila té nombrosos testimonis del seu passat medieval i, també, conserva el record d'algun visitant il·lustre. El poble va sorgir a partir de la construcció d'un castell que defensava el camí ral entre els antics comtats de l'Urgell i el Conflent, avui és un dels centres turístics de la Cerdanya.

El passat defensiu de Bellver encara és present en una vila conserva trams de l'antiga muralla i alguns dels portals que tancaven el nucli com el portal de Cerdanya o el del Baridà. Abans d'entrar al barri antic podem veure la Torre de la Presó, una de les dues torres que flanquejaven el portal de la Cerdanya i que, tal com diu el seu nom, tenia aquesta funció.

A l'interior del nucli medieval es important recorrer el carrer del Mig, un vial que antigament era el principal de la vila, on s'hi concentraven la majoria de negocis. En el recorregut que fem pel nucli medieval de Bellver tampoc hi pot faltar el temple gòtic i el campanar de Sant Jaume que, amb la seva silueta, és un dels elements que marca el perfil visual de la vila. En el camp literari Bellver encara guarda el record de l'acollida de l'escriptor Gustavo Adolfo Bécquer, un dels referents de la literatura romànica espanyola del segle XIX, durant la seva estada es va inspirar per escriure el relat llegendari "La Cruz del Diablo", publicada el 1860 i situada a Bellver. Si llegim previament aquest relat podrem identificar alguns indrets del poble i el seu entorn. Trobareu una placa de referència de la seva estada a la casa de Cal Patanó que, en aquell moment, era una fonda on s'hi va allotjar l'escriptor.

Un dels dies de referència per visitar Bellver és a mig agost quan s'hi celebra la fira de Sant Llorenç, en aquest esdeveniment hi podreu trobar reunits molts productor alimentaris autòctons del Pirineu, un dia idòni per conèixer els productes quilometre zero d'aquesta zona.

Santa Eugènia de Nerellà i Sant Martí de Castells

Després continuarem el camí, de passada ens trobarem amb Santa Eugènia de Nerellà, una església que té, com a principal atractiu visual, el seu campanar lleugerament tort, és per això que la construcció també és coneguda com la Torre de Pisa de la Cerdanya. El campanar és l'únic d'època romànica que es conserva a la Cerdanya i l'únic element que queda de l'antiga església del segle X, l'actual temple es fruit de diverses reformes fetes els segles XV i XVIII.

Si anem avançant, el camí ens portarà a passar per costat de Cal Manxot, un mas amb segles d'història que, arquitectònicament, és un exemple de la típica casa cerdana, el mas s'aixeca enmig dels camps i les pastures. Més endavant arribem a Sant Martí de Castells, un turó situat en un dels meandres del riu Segre, antigament era un punt defensiu ja que estava en terra de frontera entre els comtats de Cerdanya i d'Urgell. Mostra d'aquesta antiga funció n'és la fortalesa que s'aixeca al capdamunt. La construcció, ara en ruïnes, està documentada des de l'any 1050, al seu interior s'hi troba l'església de Sant Martí. El castell és un altre dels escenaris protagonistes del relat "La cruz del diablo" de l'escriptor Gustavo Adolfo Bécquer.

El Segre i l'itinerari de la llúdriga

Després de deixar enrere Sant Martí de Castells seguim pel camí que, durant una bona estona vorejarà el tram cerdà del riu Segre, des d'aquí podrem admirar una bonica perspectiva del curs del riu i els seus meandres. En aquesta part del riu també podrem seguir l'itinerari de la llúdriga, la reina dels ambients aquatics. Aquest animal, antigament molt corrent als rius, ha patit durant anys una forta regressió a causa de la pressió urbanística i la contaminació. Als anys 80 aquí s'hi va localitzar una de les darreres colònies de llúdrigues i es va crear la Reserva Natural Parcial Segre-Prullans.

Actualment aquest tram de riu està senyalitzat amb explicacions sobre la llúdriga: el seu habitat, la reproducció, els caus, d'altra banda també recull explicacions sobre la vegetació de ribera i els altres animals que viuen en aquesta zona. Les protagonistes d'aquesta part del recorregut no són fàcils de veure i cal estar atent, sobretot si sentim xiulets, el tipus de so que utilitzen les llúdrigues per comunicar-se.

L'itinerari de la llúdriga acaba a l'alçada del nucli de Martinet, un cop arribats en aquest punt continuarem pel mateix camí fins arribar al paratge del Cabiscol. Allà, com a complement de l'itinerari de la llúdriga, hi trobarem la Casa del Riu on s'hi allotja una exposició sobre els ecosistemes pluvials. A l'interior també s'hi pot trobar una sala de projeccions i reproduccions de la fauna característica del Segre.

Els búnquers de Martinet i Montellà

Acabem la ruta en el mateix paratge de Cabiscol on hi trobarem un dels indrets més curiosos de la comarca, el parc del búnquers de Montellà i Martinet. La història d'aquests búnquers es remunta als anys quaranta del segle XX i formen part de la línia Pirineus, una antiga línia fortificada. Al finalitzar la Segona Guerra Mundial, el règim del general Franco temia una invasió per part dels països del bàndol dels aliats, que no veien amb bons ull sistemes dictatorials com el que hi havia a Espanya. Davant d'aquesta hipòtesi es va construïr tot un seguit de bunquers i altres construccions defensives al llarg dels Pirineus. Aquest va ser un projecte d'una envergadura sorprenent per l'època ja que el país es trobava en un moment de grans penúries econòmiques, refent-se d'una Guerra Civil encara recent. A la Cerdanya la línia fortificada hi va ser reforçada al ser un indret geogràfic on era més fàcil creuar els Pirineus.

A Martinet s'acaba la plana cerdana i la vall es torna estreta de manera que els búnquers, situats en punts més elevats, tenien la finalitat d'interceptar amb més facilitat l'avanç dels hipotètics invasors per la vall del Segre. Aquestes construccions mai es van arribar a utilitzar per aquesta finalitat i van quedar abandonades, a Montellà i Martinet, però, es van rehabilitar i formen part d'un recorregut on expliquen quin havia de ser el seu ús.

Juntament amb els búnquers hi trobem el centre de visitants on es pot entendre el context històric i es recrea l'atmosfera de guerra amb que s'hauria viscut en aquest tipus de construccions. A l'exterior hi trobem un recorregut que ens porta a conèixer vuit tipus diferents de búnquers i el sistema de galeries subterrànies que hi ha en el seu entorn.

En aquest indret acaba la nostra ruta per la Cerdanya, el camí, però, no s'acaba aquí, a partir d'ara el camí de Sant Jaume continua cap a l'Alt Urgell per acabar, a molts i molts quilometres de distància, a Santiago de Compostela.