Camí de Queralbs a Núria per Daió

Aparquem al revolt del fons de la vall abans de pujar a Queralbs ja que després, com que tornarem amb cremallera, s'agrairà no caminar tant. Però si la intenció és pujar i baixar a peu, el millor que podeu fer és aparcar directament a Daió, on hi ha una zona per aparcar. Així us estalviareu els primers 20 minuts.

Sortim des de la central de Daió i travessem el riu pel pont. Ja de bon principi trobarem la bifurcació de camins: cap a l'esquerra, amunt, surt el camí de Núria, i cap a la dreta tindríem el camí que va a Coma de Vaca i al Salt del Grill, una cascada d'uns 30 metres que es troba a uns 20-25 minuts des de Daió.

Ho deixarem pel proper dia. Nosaltres agafem el camí de Núria que ben aviat comença a remuntar amb força. De fet, aquest primer tram és un dels més drets del recorregut i durant uns 35-45 minuts (puntualment més) anirem pujant pel mig del bosc, amb un camí que va serpentejant (compte de no desviar-se, amb el GPS no hi ha pèrdua).

Quan haguem fet uns 300 metres de desnivell, el camí comença a planejar i a desviar-se cap a la vall de Núria. En aquest punt tindrem una gran vista de la vall de Ribes i Queralbs. Superat aquest tram de suau planeig (que s'agraeix), arribarem al Pont del Cremal, punt on ens trobarem amb la ruta clàssica que puja des de Queralbs.Si fins ara havíem estat pràcticament sols, a partir d'aquest punt comença una autèntica romeria de muntanyencs i no tan muntanyencs fins a Núria.

En tot cas, el camí va passant pel fons de la vall de Núria i gairebé sempre estarem acompanyats pel Riu Núria, que va formant gorgs i cascades. Després del suau planeig, ara toca guanyar desnivell amb un tram de camí serpentejant Un cop a dalt, tindrem una bona vista del fons de la vall i també del barranc de Fontalba, que baixa carregat des dels peus del Puigmal.

El camí ara modera la pujada i passa per un tram de bosc de pi negre, després per una zona de tartera sense complicació i al cap d'una estona fa un gir a la dreta i ens trobem amb el salt de la Cua de Cavall, possiblement la cascada més emblemàtica del Riu Núria i de les més boniques i altes.

Continuem amb una mica més de pujada i ara passem molt a prop del Cremallera de Núria, que puja per l'altre vessant de la vall. De fet, durant tota la ruta l'anirem veient passar, però és en aquest tram on el tindrem més a prop. Ara toca passar per sota del Cremallera per un pontet i travessem a l'altre vessant de la vall.

Després de planejar, seguim amunt i encarem la recta final de l'ascens. El bosc de pi negre ara és més present (com veieu, l'explicació és merament descriptiva ja que no hi ha pèrdua ni desviacions del camí). Una darrera pujada ens acostarà al Mirador de la Vall de Núria, per veure l'emblemàtica panoràmica del Santuari de Núria al fons de la vall, amb el seu llac.

Des d'aquí el camí ja és un passeig. Envoltats de turistes, baixem suaument fins arribar al Llac de Núria i poc després arribem al nostre destí, el Santuari de Núria. Una visita a la Mare de Déu és obligada ja que hem suat per arribar fins aquí!

De tornada podem desfer el camí o optar per l'opció més còmoda de baixar amb cremallera. Igualment interessant és la pujada a l'Alberg de Núria, ja sigui a peu o amb el telefèric. Des de l'Alberg es té una fantàstica vista de la Vall de Núria i la Vall de Ribes. A partir d'aquí, podríem seguir el camí dels Engi.

Autoria text i fotografies: Sergi Boixader