Camí al Castell de Roset a Vilada

Sortim del parc dels Gronxadors, a l'entrada del poble venint de Berga, per enfilar-nos tot seguit poble amunt passant entre la capella de Fàtima i Can Ribes, l'actual ajuntament.

Arribem a la plaça de l'església amb vistes al darrere i marxem amunt cap al cementiri, deixant la millor vista de la casa de la Ferrera a la nostra esquerra. A la dreta una masia enlairada, la del Cap de la Vinya, que pel nom i les feixes del coster ens fa pensar en antics conreus.

Pujarem sempre fins al coll del Roset on hi trobarem dues creus. Aquest primer tram passa per una pineda de rajolets joves esquitxada de blades i algun auró blanc.

Ara ja, amb pujades alternades amb replans, passem per sobre Can Roset, per un bosc afeixat on rebroten antigues alzines fins a arribar a un dipòsit i la seva font. A partir d'aquí comença un bonic camí: el camí de l'Aigua que, amb un pendent suau, a tombs enlairat sobre murets de pedra seca, altres travessant trams de roca al sector dels Roquets (nomenats el Mal Pas, no patiu que no hi ha cap dificultat), fins i tot foradat dins una roca, ens menarà a la font de l'Arç.

Haurem creuat per alzinars continentals que contrasten amb la resta de la vegetació, dominada per la pineda de rajolets amb boix. Les blades, espectaculars notes de color tardorals, es fan presents als racons obacs. Podem treure el cap en algun mirador natural d'on veurem el barranc de la Masó, els camps, la masia i els cingles propers de Tastanós i la Gotzera.

Després de les últimes pujades arribem al collet de la casa del Castell. Val la pena acostar-se fins als cirerers i les runes de la casa. Aquest collet antigament conreat ara s'està envaint de pins.

Deixem el camí per acostar-nos al Castell de Roset, passant per un bonic i dret camí empedrat que travessa un portell obert a la roca. Ens sorprenen les primeres vistes i les runes del castell al sota mateix. No deixeu d'arribar fins un altre portell que obre pas a la balconada, mirador excepcional de la vall de la Masó, la de Mergançol i serra de Picancel, els entorns de Vilada i, si ens girem, els serrats de Tastanós. És un bon lloc per gaudir del paisatge i dels ocells d'ambient de roca com els falcons o el duc; més fàcil de veure serà el roquerol, una oreneta tota bruna que viu en colònies de cria en aquests cingles.

Després d'aquesta gratificant aturada, baixarem alternant pista i corriols, creuant uns fàcils graus de roca conglomerada amb boniques vistes direcció Borredà, fins a enllaçar amb el GR 241. Per pista arribem fins al bonic racó dels camps i mas de Viladomat i posteriorment passem pel darrere del mas de la Coromina per un corriol que evita la pista de la casa. Tot seguit creuarem el sot de les Falgueres on la minsa font sulfurosa del Mas, ens alertarà de la seva presència amb una lleugera ferum.

Només queda arribar al poble entrant pels horts del barri de l'església i darreres de la Casa de la Farrera.

Font: Ajuntament de Vilada