Berga durant la Guerra Civil

Carrer del Roser (1)

Iniciem la ruta al carrer del Roser cruïlla amb carretera de Sant Fruitós. El fet de començar en aquest punt no és per casualitat. Cal tenir present que l'any 1939 Berga acabava en aquest punt i més enllà només hi havia cases de pagès. El camí del Roser era per tant un dels ravals del poble de Berga i també la via que portava cap a Solsona i cap a Barcelona a través de la carretera de Ribes.

Va ser per tant un dels punts per on molts joves berguedans van marxar cap al front i també per on el 2 de febrer de 1939 van arribar a Berga les tropes franquistes. Barcelona havia caigut el 26 de gener i cap a la Catalunya central hi van pujar dues columnes, una per la banda de Vic (que seria ocupat el mateix dia que Berga) i un altre per la zona de Solsona. El dia 2 de febrer després d'uns pocs combats a la serra de Noet, les tropes dirigides pel general Sagardía entraven a Berga.

Plaça dels Països Catalans (2)

Actualment és una plaça plena de vida i d'establiments però pels anys 30 en aquest espai trobàvem la Torre Felipó. Una construcció força gran envoltada de jardins. Durant la guerra la torre va ser ocupada per membres de la CNT.

Segons algunes cròniques del moment i de diferents testimonis, abans de la fugida, els soldats republicans van carregar la caldera de dinamita. A l'avantguarda de l'exèrcit nacional hi anaven les tropes provinents del nord d'Àfrica que a l'entrar a la torre varen decidir encendre foc per escalfar-se. El resultat va ser que part de la torre va saltar pels aires causant diverses morts. Actualment aquests morts es troben enterrats a la zona dels bombers de Berga ja que no podien ser enterrats dins dels límits del cementiri ja que la religió cristiana no ho feia possible.

Portal de Sallagossa (Plaça de les Fonts) (3)

Actualment la Plaça de les Fonts esdevé l'entrada al carrer Ciutat (major) de Berga, un espai ple de botigues i de bars. El portal va desaparèixer quan la ciutat de Berga va decidir enderrocar les muralles, però a l'observar l'entrada al carrer no es fa difícil imaginar-se les seves dimensions.

Cal parar en aquest punt perquè era l'entrada natural a la Berga antiga, a la Berga medieval i, per tant, a la zona on en aquell temps encara hi vivia més gent.

En aquest punt podem centrar-nos en com va ser la vida durant la guerra a Berga. Per fer-ho recollirem el testimoni de la Valentina Garriga natural de Gironella, però que va passar tota la guerra a Berga.  “Berga quedava lluny del front de batalla i per tant poca cosa va canviar. Teníem menjar i podíem comprar de forma normal. La cosa no va canviar fins les darreres setmanes de 1938 i sobretot 1939. L'exèrcit franquista ja estava a les portes de Catalunya fet que va provocar que alguns aliments comencessin a faltar. L'oli va desaparèixer de les nostres vides i bàsicament només ens alimentàvem de pèsols negres i farinetes.”

La Valentina també ens dona informació rellevant de la fugida dels republicans i l'entrada dels franquistes. “Mentre uns marxaven amb roba esparracada i mal calçats, els altres entraven en formació i amb roba gairebé impecable!”.

En aquest punt també és interessant fixar-se en l'edifici on durant anys va estar ubicada la Guàrdia Civil. Actualment l'edifici esta abandonat però tot i així a les seves parets encara hi trobem sovint pintades recordant a Joan Vilella, Josep Bertobillo i Josep Puertas que varen ser torturats i posteriorment afusellats a la carretera de Vilada l'any 1949 acusats d'ajudar als “maquis”. A les escales de la plaça de les Fonts es pot veure una placa commemorativa en record d'aquests tres berguedans.

Plaça Sant Joan (4)

Un dels espais més emblemàtics de Berga. En aquest punt no dubteu de fer una parada a “Cal Negre” un bar que compta amb més de 200 anys a la seva esquena. Si aquesta ruta la feu a la primavera o estiu seieu tranquil·lament a la terrassa i gaudiu tot observant la façana de l'església de Sant Joan d'origen romànic i si aixequeu la vista observeu la façana del bar on encara es pot apreciar un antic escut d'armes i la façana del “Palau dels Peguera” tot i que encara no és molt clar que aquest fos de la seva propietat.

En aquest punt cal fer una mirada a un dels personatges més carismàtics del moviment obrer a Berga. Estem parlant del Ramon Casals Orriols més conegut com a Ramonet Xic. Aquest fou dirigent i membre influent de la CNT i va salvar la vida a diferents persones de dretes i religioses, a més d'evitar la crema d'esglésies a Berga.

Durant la Guerra Civil a molts punts de la comarca i de la resta de Catalunya es cremaven esglésies i es feien purgues, tot i això a Berga es seguia celebrant la missa. I no va ser fins que l'amenaça de l'arribada de persones de fora de Berga amb l'objectiu de cremar les esglésies Berguedanes, que la “Unión de hermanos proletarios”, fundada entre altres per Ramonet Xic, va decidir que alguna cosa havien de fer per salvar-les.

Durant els dies 25 i 26 de juliol de 1936 es van treure tots els objectes de valor de les esglésies i tot allò que pogués servir per escalfar l'hospital i el convent de les Germanetes. La Verge de Queralt va ser baixada de nit i guardada durant tota la guerra als baixos de l'ajuntament, i les seves corones van ser guardades a la Caixa de Pensions.  Així Berga va protegir gran part del seu patrimoni religiós i es va convertir en un dels paradigmes dins dels moviments d'esquerra.

Quatre cantons (5)

En aquest espai encara es pot veure una placa que recorda que aquest era l'emplaçament de l'antic ajuntament de Berga.

Cal observar el carrer que fa pujada on, de lluny, veurem el teatre Patronat que durant la guerra va estar en mans de la CNT. També cal explicar que en aquest indret hi havia el bar “Colón”. Un bar que per si sol segurament no dirà massa res a ningú, però si en canvi parlem d'una cançó del grup musical Brams que s'anomenà Massana i que esta dedicada al lluitador antifranquista Marcel·lí Massana segurament ja serà una mica més conegut. Segons narra la cançó i alguns testimonis, un dia el tinent de la Guardia Civil va trobar pagat el seu “carajillo” per un tal Massana.

Ajuntament de Berga (6)

Cal tenir present que l'ajuntament de Berga no es trobava en aquest emplaçament fins l'any 1930 quan va ser dissenyat per l'arquitecte Emili Porta. D'aquest espai podríem parlar de moltes coses, però ens centrarem en els canvis polítics que va patir des de 1931 fins l'any 1939 quan acaba la Guerra Civil.

A les eleccions de l'abril de 1931 La Lliga Regionalista va treure 6 regidors, Esquerra Republicana en va treure també 6 i els altres 3 restants quedaren repartits entre altres partits. Després de que la Lliga decidís abstenir-se, Josep Badía i Sobrevies (d'Esquerra Republicana) va ser escollit com alcalde, esdevenint així el primer alcalde republicà de Berga.

Posteriorment, a les eleccions de 1934, mentre a la majoria d'Espanya guanyaven les dretes (CEDA), a Berga Esquerra treia majoria absoluta esdevenint alcalde Josep Illa. Illa i el seu govern van ser empresonats per donar suport a Lluís Companys en els anomenats “fets del 6 d'octubre”.

A l'esclatar la guerra a Berga es formà el “Comitè de Milícies Antifeixistes" (CNT, UGT, unió de Rabassaires i Joventuts Llibertaries) encarregat de gestionar la política. És en aquests moments que molts joves berguedans van marxar cap a Barcelona sota la columna “Roja i Negre” que a l'arribar a la capital catalana va canviar el nom pel de columna “Terra i Llibertat” . Van participar a la batalla de Madrid amb un resultat no gaire bo i després que l'any 1937 moltes de les columnes fossin militaritzades, molts joves van decidir tornar a casa. Entre ells es trobava Ramonet Xic que va ser tinent d'alcalde de Joan Riu en un govern format per ERC i la CNT.

El 2 de febrer l'ajuntament republicà signà la darrera acta, i el mateix dia el capità José Ramon Fernández Rubiol signa la primera acta de l'ajuntament franquista.

Per acabar cal tenir present que el 19 d'abril de 1939 era afusellat a la Bota (Montjuïc) Josep Badía i Sobrevies. Durant aquells dies 17 veïns més de Berga van patir la mateixa sort.

Teatre Casino (7)

Per acabar ens dirigirem a l'antic Casino, actualment el teatre municipal de Berga. Durant la guerra va estar en mans de la UGT. Si el visiteu durant l'any no podreu apreciar res, però si la visita coincideix en el mes de febrer (cal consultar l'agenda), l'ajuntament de Berga organitza visites guiades per la Berga de la Guerra Civil i permet l'entrada a un refugi antiaeri que es troba sota el mateix teatre.