L'Aquelarre de Cervera

La llegenda

La paraula "aquelarre" o "akelarre" té accepcions molt diferents segons els criteris amb què es miri. Mentre que les religions judeocristianes identifiquen el boc amb Satanàs, el paganisme ho relaciona amb el déu grec de la fertilitat, Pan. Malauradament, la Inquisició era el braç castigador de l'església catòlica i, com a tal, es va ocupar que els integrants de els aquelarres fossin torturats fins a morir. Cal destacar que els aquelarres continuen realitzant-se a dia d'avui algunes religions neopaganas.

El que sí és clar és que, a l'edat mitjana, no estava ben vist que les dones es reunissin de nit, encara menys que ballessin i es divertissin sense cap control, ja que en aquella època la llibertat de la dona era escassa, per no dir nul·la. És possible que totes les llegendes que envolten l'aquelarre, que són moltes, fossin creades per les pròpies creences de l'època, que ajudaven a les dones a suggestionar fins al punt de creure tot allò pel que les acusaven.

Una altra llegenda molt estesa és la relació de les bruixes amb les berrugues. Això té la seva explicació en la idea que el dimoni les dotava d'un fals mugró per alletar els seus propis diables. Aquest mugró seria la berruga en qüestió. A més, aquests diables adquirien sovint una forma animal, el que explica que les bruixes acostumin acompanyar-se de gats negres, òlibes o corbs.

Les bruixes i el diable

Tradicionalment, les bruixes han estat presentades com  unes dones que exerceixen un poder malèfic i se les ha relacionat sempre amb el diable. Tot i així, també hi ha la visió que les bruixes acumulen una gran saviesa gràcies a la seva vellesa i experiència.

El diable, a través de la nostra tradició, se'ns ha presentat sempre com un ésser malèfic. Això és perquè la religió ha adoptat la figura del diable amb la de Satanàs o Llucifer. Tot i que hi ha cultures que el presenten com un esperit sobrenatural molt savi, però sense aquest aspecte maliciós.

I la unió de les dues figures, la del dimoni i la de les bruixes, no es pot pensar sense ensopegar amb el sexe. La relació entre aquests tres elements pot tenir el seu origen en l'ús de substàncies utilitzades per les bruixes per assolir l'èxtasi durant les seves reunions amb el diable. A causa de la perillositat que suposava prendre-ho oralment, les bruixes les administraven per via vaginal o anal mitjançant consoladors. Per aquest motiu aquestes trobades s'hagin relacionat sempre amb postures sexuals.

Pactar amb el diable

Segons expliquen algunes llegendes, pactar amb el diable era un fet relativament normal durant l'edat mitjana. Era un pacte entre una persona i el dimoni amb el qual es permetia renegar del déu cristià, aconseguir un amor no correspost, saciar l'afany de riquesa o obtenir poder, a canvi d'estar salvat de qualsevol càstig diví. Acceptar aquest pacte, però, portava implícit una conseqüència: donar l'ànima al diable.

Tenint en compte aquestes característiques, aquest pacte no era entre iguals i, molt sovint, la persona que formava part d'aquest pacte se la titllava de bruixa. Per la qual cosa podia ser perseguida i, en certes èpoques, fins i tot ser cremada.

Així doncs, ser anomenat bruixa o bruixot no només volia dir tenir un cert poder per les pròpies virtuts sinó tenir-lo a través de l'ajuda d'algú que les tingués, però aquest darrer aspecte no era gens important.

Orígens de l'Aquelarre de Cervera

Els seus inicis es remunten a l'any 1978, quan un grup de joves va decidir fer una festa en honor a l'anomenat "Carreró de les Bruixes" de Cervera, un carreró del segle XIII que, segons conta la llegenda, era el lloc de reunió de les bruixes durant les nits de lluna plena.

Des de llavors, cada final d'agost la ciutat s'envolta d'un conjunt de desfilades medievals, balls i espectacles de llum, color i música, correfocs, sessions de màgia i moltes altres activitats, totes elles centrades en venerar el protagonista de la festa, Llucifer.

L'Aquelarre de Cervera

Encara que l'espectacle de l'Aquelarre varia de temàtica cada any, conserva certs aspectes tradicionals centrats en tres actes precedits per un correfoc i acabats amb un ball de diables: Ball de la Polla o el Drac de Cervera, Ball de Diables i el Gran Foqueral.

A més, hi ha 6 places de la població que acullen música de diferents estils amb un total de 18 grups de música participants.

Primer acte

El primer acte consisteix en la Baixada dels Diables, quan la Universitat de Cervera obre les seves portes perquè els correfocs surtin a recórrer la ciutat fins arribar a la plaça Cal Racó. Un cop allà, es produeix el divertit Ball de la Polla, el drac més antic de la festa (data de l'any 1984) que sempre va vestit de color blau.

Segon acte

A la plaça de Cal Racó, antic convent de Sant Domènec, és on es produirà l'esperada aparició del Boc, acompanyat del Ball de Diables. Aquest segon acte és, sens dubte, el que més expectació origina i el veritable desafiament dels directors artístics, que han de superar el de les anteriors edicions. El dimoni ha arribat altres anys vestit de diverses maneres, com per exemple amb estil apocalíptic, o a sobre d'una Harley Davidson o d'una carrossa.

Tercer acte

Finalment, l'últim acte es produeix l'Escorreguda, una orgia centrada en la sexualitat, els plaers carnals i l'encarnació del diable, on tot està permès. Excitat per les bruixes i els seus balls sensuals, el dimoni realitza una impressionant ejaculació sobre el públic, convertint la nit en una festa d'escuma al ritme de la música i dels diables.

Quan tots han estat beneïts per Llucifer, els diables es reuneixen per celebrar el Foqueral, moment en el qual es crema tot el material pirotècnic simulant l'infern en el seu estat més cru.

Però l'Aquelarre no és només per al gaudi dels adults. Per als petits s'organitza l'Aquelarret, on es donen cita tallers i activitats adequats a ells. Com a protagonistes que també són, poden divertir-se la seva pròpia festa de l'escuma i en la cercavila destinat als dimonis més joves pel centre de la ciutat. Això sí, amb disfresses estan fetes per ells mateixos.

No obstant això, la festa encara no ha acabat. Des de fa uns anys, l'últim dia dels diables es reuneixen davant les portes de la universitat per celebrar que cap diable ni diablessa hagi patit ferides greus durant la cerimònia. Després, la universitat tanca les portes, donant així per finalitzada la festa. El dimoni llavors pot per fi descansar, però només fins l'any que ve.