Les coroneles i els seus batallons al 1714

Les coroneles

Les principals ciutats del Principat de Catalunya tenien milícies urbanes formades per ciutadans militaritzats procedents dels diferents gremis d'oficis. Aquestes milícies s'agrupaven en batallons, que a la vegada es regien per una coronela.

Les coroneles de les ciutats catalanes més importants són la Coronela de Barcelona, la de Tortosa, la de Lleida, la de Girona i la de Tarragona.

Cadascuna d'aquestes coroneles estava formada per diversos batallons i cadascun d'aquests batallons rebia la protecció d'un sant catòlic que vetllava per tots els membres del batalló que estaven disposats a entrar en el camp de batalla.

La Coronela de Tortosa

El seu origen l'hem de buscar abans de la Guerra dels Segadors, quan a la ciutat s'organitzaven en confraries o trasts.

El nom de trast prové de la referència que es feia als diferents trams de muralla de la ciutat, que eren 15. Cada milícia de la ciutat duia el nom del pany de la ciutat que defensava.

Cadascuna d'aquestes milícies tenia un capità que formava part de l'aristocràcia urbana o Ciutadans Honrats i, més endavant, per l'aristocràcia rural o Nobles. Les milícies estaven formades per persones pertanyents als gremis o confraries i als barris o parròquies. A més, comptaven amb un tamborer i dos trompeters i cada milícia tenia els seus propis colors identificatius.

Els trasts que defensaven la ciutat de Tortosa tenien sota la seva responsabilitat diversos edificis que s'havien de protegir. N'hi havia de caràcter econòmic, civil o religiós que han perdurat fins als nostres dies i que encara avui es poden contemplar. En destaquem la catedral, els Reials Col·legis, la Casa del Consell, la Llotja i palaus, com el Palau Episcopal o el Palau Oliver.

La Coronela de Barcelona

Després de diferents canvis de configuració i nomenaments de càrrecs al llarg de la seva història, la Coronela de Barcelona pren una forma definitiva als voltants del 1706-1707. De manera que es converteix en una institució permanent dedicada a la defensa de la ciutat.

El Conseller en Cap era qui comandava i organitzava tant els batallons com les companyies, que a la vegada estaven comandades pels seus propis capitans. Aquest batallons estaven formats pels membres dels gremis i aquests gremis eren els que sufragaven les despeses dels uniformes i les banderes i també alguns sous, mentre que la Corona pagava l'armament i també algunes pagues de comandants.

Els membres de la Coronela de Barcelona es distingien per a la seva alta preparació, valentia i disciplina com a estructura paramilitar i per la seva fidelitat al lema de “Invicta Coronela de Barcelona”.

Els batallons de la Coronela

L'estructura i les ordres de comandament de la Coronela van anar canviant amb el pas dels anys, intentant millorar aquells punts o en aquells aspectes que no es veien prou clars. Això feu que el 1713 quedés configurada i establerta d'una manera diferent la planta de la Coronela.

Entre altres canvis, cal destacar la reducció del nombre de batallons, quedant-ne només 6: el de la Santíssima Trinitat, el de la Immaculada Concepció, el de Santa Eulàlia, el de Santa Madrona, el de Sant Sever i el de la Mare de Déu de la Mercè.

També va quedar establert el nombre total de companyies i el nombre de companyies amb les que comptaria cada batalló; es va augmentar el nombre de capitans i es van acordar els càrrecs militars que hi hauria en cada companyia.

El batalló de la Santíssima Trinitat

Va estar format per 8 companyies que incloïa la dels “Estudiants de Lleis” que només es mobilitzava si Barcelona era víctima d'un setge. El seu quarter general es trobava situat a l'església de Santa Maria del Mar.

Aquesta església fou construïda al segle XIV per Berenguer de Montagut i Ramon Despuig sobre l'antiga església de Santa Maria de les Arenes, del segle X. Sembla ser que es va edificar en aquest punt perquè era on hi havia les relíquies de Santa Eulàlia de Barcelona, patrona de la ciutat.

Es considera l'única església catalana acabada d'estil gòtic, tot i que les torres van ser construïdes al segle XIX i ha sofert diverses reformes a causa dels danys que va patir a causa d'un incendi i un terratrèmol.

El batalló de la Immaculada i Puríssima Concepció de Maria Santíssima

També conegut com el batalló de la Immaculada Concepció, tenia el quarter general a l'església de Santa Clara i estava format per 9 companyies.

El Convent de Santa Clara va ser destruït després de la desfeta de Barcelona per ordre de Felip V. Les condicions en les que va quedar i la idea de construir el Parc de la Ciutadella just a la zona on es trobava, va fer que fos eliminat del tot.

Era considerat el primer convent de les monges clarisses a la Península Ibèrica, ja que la llegenda diu que es va construir a principis del segle XIII.

Hi ha referències al monestir del barri de la Ribera que indiquen que el convent va ser edificat sobre una antiga capella dedicada a Sant Anton i prop de la porta de Sant Daniel de la ciutat de Barcelona.

Després del setge de Barcelona del 1714, es va decidir ensorrar el monestir i que les restes de les seves construccions es repartissin per diferents punts de la ciutat. Actualment en podem trobar al Palau Reial Major (Museu Marès, Museu d'Història de Barcelona i Saló del Tinell).

El batalló de Santa Eulàlia Barcelonina

Aquest batalló el formaven 7 companyies i tenia el quarter general situat a l'església de Sant Pere.

La construcció d'aquesta església es remunta al segle X, quan es trobava situada fora de les muralles. Amb la construcció de les noves muralles de les mans de Jaume I, l'església queda al seu interior i adossat al baluard del mateix nom.

De la construcció del monestir, avui en dia només se'n conserva l'església, tot i que la considerada primera comunitat de monges benedictines de la ciutat encara perdura, ara ja al monestir que es va construir a Sarrià.

L'arquitectura de l'església de Sant Pere de Puel·les s'ha vist modificada al llarg dels anys i de les guerres que ha sobreviscut. Tot i així, encara s'hi conserven dos relleus, el campanar i la torre dels Ocells. A part, una bona part del claustre es troba al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya).

El batalló de Santa Madrona

Estava format per 7 companyies i tenia el quarter general a l'església de Santa Anna.

L'església de Santa Anna va ser construïda a mitjans dels segle XII, tot i que s'allargà fins al segle XV. Això fa que tingui tant elements romànics com gòtics.

De l'època romànica manté l'estructura de l'edifici (la planta de creu, la volta de canó i l'absis quadrat) i del període barroc en queda la volta de creueria de la nau i el cimbori que fou reconstruït després de la Guerra Civil espanyola.

El 1881 va ser declarada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

El batalló de Sant Sever

Tenia el quarter general situat a l'església de Sant Francesc d'Assís i estava format per 9 companyies, una de les quals només es mobilitzava si la ciutat era assetjada. Era la companyia dels “Estudiants de Medicina, Filosofia i Teologia”.

El convent de Sant Francesc també era conegut amb el nom del convent de Framenors. L'església d'estil gòtic comptava amb dos claustres que van ser ensorrats al segle XIX, després de la desamortització, i al seu lloc s'hi van construir edificis d'habitatges i la plaça del Duc de Medinaceli, a tocar del passeig de Colom.

La seva construcció es va iniciar a mitjans del segle XIII i es va allargar fins a mitjans del XIV, juntament amb els claustres.

El batalló de la Mare de Déu de la Mercè

Aquest batalló estava format per 8 companyies i tenia el quarter general al convent de Santa Mònica, a tocar de la Rambla.

El lloc on està situat s'hi havia edificat una església, que a principis del segle XVII es va refer. Cosa que també va succeir un cop acabada la Guerra Civil espanyola i també més recentment.

Les seves línies de construcció són molt clàssiques i el què més en destaca és el claustre interior. De la mateixa manera, en l'espai exterior de la façana que dóna a la Rambla, hi trobem una plataforma que serveix de balcó per contemplar el seu entorn amb unes vistes immillorables.

El 1984 va ser declarat monument històrico-artístic d'interès nacional i, actualment, aquest convent s'ha convertit en el Centre d'Art Santa Mònica de la ciutat de Barcelona, que serveix com a sala d'exposicions de la Generalitat de Catalunya.