Els gremis defensors de Barcelona al 1714 (Part II)

femTurisme.cat ja compta amb una ruta dedicada als gremis que van defensar la ciutat de Barcelona durant el setge de l'11 de setembre de 1714: Els gremis defensors de Barcelona (Part I).

Aquesta és la segona part de la ruta i va dedicada a aquells gremis que treballaven diferents tipus de matèries no alimentàries, ja que l'altra ruta ja agrupa aquests gremis.

Així doncs, a part de conèixer els diferents gremis que hi havia a la ciutat, també coneixerem quines van ser les seves zones de defensa i també farem un tomb per la muralla i els baluards que la composaven per reconèixer el perímetre de l'antiga ciutat.

Passejar per la ciutat de Barcelona és diferent quan es té aquest punt de vista i un s'imagina com era tot en aquella època: els edificis, els carrers, tot allò que hi havia i que ja no hi és i tot allò que no hi havia i ara sí que hi és.

Municipis de la ruta

Barcelona

Gremi dels candelers de cera

Els gremis defensors de Barcelona (Part II) (gremi candelers barcelona 1714) Els candelers de cera treballaven la cera que s'importava des del nord d'Àfrica o del Bàltic. La cera que provenia de les abelles era més grogosa i s'utilitzava per a les cerimònies religioses i per a les famílies benestants.

Per tal de treballar-la s'havia de blanquejar, fondre-la al foc i fer-la caure en un corrent d'aigua freda fins que es formessin grumolls. Un cop fets, s'estenien als terrats i el sol els assecava i els emblanquia.

El carrer de la Cera, en ple barri del Raval, té aquest nom degut a la gran quantitat de terrats que hi havia dedicats a aquesta funció.

Durant el setge de Barcelona, el gremi de candelers de cera va defensar el baluard de Llevant i tenia la caserna a l'església de Santa Anna, ja que formava part del batalló de Santa Madrona de la Coronela.

Gremi de fusters

Els gremis defensors de Barcelona (Part II) (gremi fusters barcelona 1714) El gremi de fusters era un gremi del qual en sortiren diverses branques, ja les tasques s'anaven ramificant tenint en compte l'especialitat de cadascun.

A Barcelona, s'escollia periòdicament el Fuster de la Cort, que s'encarregava d'assessorar el govern en els temes d'obres i infraestructures i, fins i tot, de la decoració de l'església de Santa Maria del Mar.

El batalló del gremi de fusters era el de la Mare de Déu de la Mercè de la Coronela, per això tenia com a caserna el convent de Santa Mònica i també va defensar el baluard de Llevant.

Gremi de sabaters

Els gremis defensors de Barcelona (Part II) (gremi sabaters barcelona 1714) L'ofici de sabater era un dels més imprescindibles dins d'una ciutat. És per això, que ja es té constància de la seva presència en format de gremi a Barcelona des de 1203, sota el nom de Confraria de Sant Marc del Gremi de Mestres Sabaters de Barcelona.

Era tant important que fins i tot finançaven retaules i altres decoracions per edificis religiosos, com és el cas de la capella de Sant Marc de la Catedral de Barcelona.

Van formar part del batalló de Santa Eulàlia de Barcelona de la Coronela i es dedicaven a fer guàrdia als portals de la ciutat. La seva caserna estava instal·lada al Monestir de Sant Pere de Puel·les.

Gremi de mariners

Els gremis defensors de Barcelona (Part II) (gremi mariners barcelona 1714) L'ofici de mariner tenia com a tasca principal el tràfic portuari, la pesca i la navegació. Això feia que fos un gremi molt pobre, en general. Per aquest motiu, molts mariners, un cop perduda la ciutat, es van haver de dedicar a la construcció de la Ciutadella.

Tot i així, la solidaritat imperava per sobre del col·lectiu i els companys s'encarregaven del funeral dels companys i també de la vídua.

La seva tasca durant el setge de la ciutat fou de defensa de les posicions a la travessera dels baluards. El gremi de mariners formava part del batalló de la Immaculada i Puríssima Concepció de Maria Santíssima de la Coronela i tenia la caserna al Convent de Santa Clara.

Gremi de velers de seda

Els gremis defensors de Barcelona (Part II) (gremi velers seda barcelona 1714) El gremi de velers de seda fou un dels gremis més importants de Barcelona, ja que va ser un dels iniciadors de les vies comercials a la península.

L'ofici de veler era divers, ja que es dedicaven a teixir diferents tipus de material, tot i que endavant es van anar especialitzant i, en aquest cas, treballaven la seda.

A diferència del gremi de mariners, el gremi de velers no tenia cura de les vídues i moltes havien acabat en la misèria més absoluta, fins que el 1663 tres vídues van iniciar el “Plet de dones” que quatre anys més tard les permetia continuar amb el negoci i vendre les veles que tenien fabricades.

Els gremis defensors de Barcelona (Part II) (col.legi art major de la seda barcelona gremi velers) El gremi de velers de seda va construir un edifici prop de Via Laietana que avui acull el Col·legi d'Art Major de la Seda i en el que hi contemplem la inscripció de la seva pertinença al gremi.

El seu batalló era el de la Santa Madrona de la Coronela; la seva caserna, l'església de Santa Anna; i la seva zona de defensa, la bretxa del Portell dels Molins de Vent, prop del baluard de Santa Clara.

Gremi d'escultors de Barcelona

El gremi d'escultors estava, en certa manera, enfrontat amb el gremi de fusters, ja que sovint feien tasques similars i que podien suposar competència. A finals dels segle XVII es va decidir que gremi d'escultors s'encarregaria de la contractació i de la fabricació dels retaules.

El gremi d'escultors de Barcelona formava part del batalló de Santa Eulàlia de Barcelona de la Coronela, defensava el Portal Nou i el convent de Sant Agustí i tenia la caserna al monestir de Sant Pere de Puel·les.

Gremi de matalassers

Els gremis defensors de Barcelona (Part II) (gremi matalassers barcelona 1714) El gremi de matalassers era un dels més forts de la ciutat de Barcelona, ja que tenien força activitat. La seva tasca es basava en fer i desfer matalassos. En aquella època n'hi havia de moltes menes: els de llana – per a qui se'ls podia permetre -, els d'encenalls de suro i els d'un compost de palla i fulles seques.

A part d'això, els matalassers també llogaven matalassos, llits, llençols, coixins i coixineres per a aquelles persones que estaven a la ciutat de pas.

La seva caserna estava situada al convent de Sant Francesc d'Assís, la seva defensa era a la bretxa esquerra del baluard de Santa Clara i formaven part de la companyia de Sant Sever de la Coronela.

Gremi de ferrers

Els gremis defensors de Barcelona (Part II) (gremi ferrers barcelona 1714) El gremi de ferrers és un dels diversos gremis dels oficis relacionats amb l'art del foc, com són els calderers, els daguers, els espasers, els claveters, els manyans, els ganiveters i els agullers. Tot i així, hi havia poblacions que els agrupava tots sota el mateix gremi de ferrers.

La tasca defensiva del gremi de ferrers durant el setge de Barcelona de 1714 es va centrar al Portal Nou, la seva caserna estava situada al Convent de Sant Francesc d'Assís i formaven part del batalló de Sant Sever de la Coronela.

Els baluards

Els gremis defensors de Barcelona (Part II) (baluards de barcelona 1714) La ciutat de Barcelona estava defensada per una gran muralla i onze baluards que la protegien dels atacs. Hi havia pocs baluards que protegien la ciutat dels atacs que es poguessin fer des del mar, però la gran majoria de baluards estaven orientats cap a l'interior, per preveure la defensa que es podia fer dels atacs provinents de terra ferma.

En destaquen el baluard de Llevant que es trobava ubicat aproximadament al centre de l'actual recinte del zoològic de Barcelona, al Parc de la Ciutadella i que es trobava situat entre el baluard del Migdia,situat prop del Pla de Palau – les restes del qual es troben soterrades en el pàrking d'un edifici de nova construcció- i el baluard de Santa Clara – que estaria situat en una part força cèntrica del mateix Parc de la Ciutadella-.

Els gremis defensors de Barcelona (Part II) (baluard del mar santa Madrona barcelona 1714) Cap a la zona més interior de la ciutat hi havia el baluard del Portal Nou que actualment se situaria a la zona més alta del passeig Lluís Companys, a tocar de l'Arc de Triomf. A partir d'aquí, ja s'enllaçava amb la Ronda de Sant Pere on hi havia instal·lats el baluard de Sant Pere, prop del Monestir de Sant Pere de Puel·les. El baluard de Jonqueres, que coincidiria amb l'actual Plaça Urquinaona i el baluard del Portal de l'Àngel que, tal i com ens diu el nom, es trobaria a la zona del Portal de l'Àngel, a tocar de Plaça Catalunya.

En aquest punt, la muralla s'enfilava fins a l'actual Gran Via de les Corts Catalanes i un ampli baluard s'imposava on avui es troba la Plaça Universitat. Després, la muralla descendia per la Ronda de Sant Antoni fins a trobar la Ronda de Sant Pau, on convergirien en el baluard de Sant Antoni.

Finalment, la muralla seguiria l'actual Avinguda Paral·lel fins a arribar a les Drassanes, on hi havia el baluard de Santa Madrona. La muralla es tancaria al tornar pel Passeig de Colom fins al baluard del Migdia.

Els gremis defensors de Barcelona (Part II) (barluards barcelona 1714)