Els gremis defensors de Barcelona al 1714 (Part I)

Què és un gremi?

Un gremi és una associació formada per un grup de persones que realitzen el mateix ofici.

Hi ha diferents gremis: carnissers, fusters, flequers, etc. Antigament però, els gremis que existien es caracteritzaven pels oficis que es realitzaven. Això feia que hi hagués el gremi de mariners, el d'hortolans, el de candelers de cera, entre molts d'altres que veurem al llarg de la ruta.

Aquests gremis tenien com a objectiu agrupar les persones que tenien un mateix ofici per diferents motius: pactar els preus dels productes, crear normes concretes i vetllar pel seu compliment, formar als futurs professionals, etc.

La importància dels gremis es va anar fent cada cop més forta. Les ciutats es nodrien d'aquests per desenvolupar la seva economia. Entrar en un gremi comportava obtenir uns privilegis, però a la vegada, entrar-hi era una tasca costosa.

Història dels gremis

Per trobar l'origen dels gremis hem de viatjar fins a Babilònia. Allà, el codi d'Hammurabi ja en parlava. Tot i així, el gran auge dels gremis sorgeix a partir de l'edat mitjana, quan les ciutats creixen amb un gran nombre d'obradors, mestres i aprenents.

El control en la reglamentació de les normes de producció, els preus, el control per accedir a l'ofici i per la competència i l'estructura d'aprenentatge entre mestre i aprenent, eren les claus del funcionament dels gremis.

Tot i així, amb el pas dels anys van sorgir certes disputes entre uns i altres, sobretot per les condicions de treball i pel control del mercat que estava supeditat a les condicions de l'oligarquia urbana formada, principalment, per comerciants i mercaders.

Gremi de carnissers

A principis del segle XVIII, l'ofici de carnisser era considerat un ofici poc valorat. De fet, molts carnissers van ser apartats del govern i de l'església. Aquesta situació va canviar a l'últim terç del mateix segle.

El gremi de carnissers disposava d'espais de venda de carn. El municipi s'encarregava, juntament amb els carnissers de la provisió de la carn. Sovint, també hi havia intermediaris com els ramaders o els revenedors.

La tasca de carnisser no era considerada una feina noble, ja que s'encarregaven de matar i d'escorxar el bestiar i, a vegades, si no hi havia botxí, també s'encarregava de penjar condemnats.

La tasca del gremi de carnissers durant el setge de Barcelona va ser la defensa de la muralla entre el baluard de Santa Clara i el del Portal Nou. El baluard de Santa Clara es trobava ubicat gairebé al centre de l'actual Parc de la Ciutadella. Va ser escenari d'una de les batalles més dures per part de la resistència, ja que hi va perdre molts efectius, però el bàndol atacant també patir moltes baixes i com que, finalment, no va poder ser conquerit no va tornar a ser atacar fins a la part final de la batalla.

El gremi de carnissers pertanyia al batalló de Sant Sever i la seva caserna era la que hi havia instal·lada al Convent de Sant Francesc d'Assís (veure la ruta de Les coroneles i els seus batallons).

Gremi d'adroguers i confiters

Durant els segles XIV i XV, el nom d'adroguer volia dir “mercader de drogues”, potser perquè es dedicaven a la venda d'aquests productes "tan pecaminosos que porten al vici a tot aquell qui els prova".

De fet, només es podia elaborar i vendre xocolata si es formava part del gremi. La seva elaboració, anomenada “la cuita” es feia tant a la botiga com a les cases particulars. Per aquest motiu, era freqüent trobar adroguers i confiters pels carrers de la ciutat.

El gremi d'adroguers i confiters, que va formar part del batalló de la Santíssima Trinitat de la Coronela i tenia la caserna a l'església de Santa Maria del Mar (veure la ruta de Les coroneles i els seus batallons), feia guàrdia a Montjuïc. Montjuïc era un lloc de cabdal importància, ja que era un punt estratègic per la seva situació i, per tant, era un objectiu militar en tota regla. El Convent de Santa Madrona, situat de camí al castell de Montjuïc, va rebre l'atac de les tropes borbòniques diverses vegades: l'any 1705, el 1706 i, finalment, el 1713-1714. Avui en dia, en el seu lloc, hi ha una petita ermita.

Gremi d'hortolans del Portal Nou

A Barcelona hi havia dos gremis d'hortolans: el del Portal Nou i el del Portal de Sant Antoni. Aquest darrer era l'entrada natural del camí ral cap al Llobregat. A la part final del conflicte, va ser una de les parts menys afectades i va ser des d'aquest punt des d'on Rafael de Casanova va cridar a la lluita en la desfeta de l'11 de setembre de 1714.

El gremi d'hortolans del Portal Nou va ser el defensor de la muralla entre el baluard de Santa Clara i el Portal Nou. El Portal Nou es trobava situat a la part nord de l'actual Passeig Lluís Companys, que s'enllaçava amb el ja citat baluard de Santa Clara, situat al Parc de la Ciutadella.

El gremi tenia la seva caserna al Convent de Sant Francesc d'Assís (veure la ruta de Les coroneles i els seus batallons) i formava part del batalló de Sant Sever de la Coronela.

Els hortolans eren propietaris de les terres que treballaven amb conreu de regadiu que es proveïa a través de les sínies del rec Comtal.

Quan estaven de celebració decoraven els seus patrons amb enciams, tomàquets i també pebrots i ells lluïen espelmes verdes. De fet, durant el setge borbònic, anaven vestits de color verd, ja que aquest era el color que identificava.

Gremi de fleques i forners

Els flequers i forners estaven sota el mateix gremi, tot i que la seva labor fos diferent. L'ofici del flequer és el que es dedica a amassar, coure i vendre el pa; en canvi, la feina de forner és la de coure el pa i les coques que els particulars portaven als seus forns.

El gremi de flequers i forners formava part del batalló de la Immaculada i Puríssima Concepció de Maria Santíssima de la Coronela, que sempre feia guàrdia a la travessera i que tenia la seva caserna al Convent de Santa Clara (veure la ruta de Les coroneles i els seus batallons).

Per la presentació del tricentenari, aquest gremi va fer un pa amb unes farines i una cocció similars a les que es feien servir l'any 1714.