De ruta literària per la Catalunya Moderna

La Decadència

La Decadència és el nom que li van donar els intel·lectuals de l‘època de la Renaixença, al període que engloba els segles XVI, XVII i XVIII. Aquesta decadència venia determinada per una sèrie de factors que arribarien al seu punt culminant amb la imposició del Decret de Nova Planta.

Aquests factors van acompanyats d'una desconfiança dels propis escriptors cap a la seva pròpia llengua: el català.

Per una banda, hi havia una creixent castellanització de l'aristocràcia i la utilització del castellà com a llengua de culte i, per l'altra, una pèrdua de poder de la burgesia catalana i de la consciència d'unitat entre els territoris de parla catalana.

Això va implicar una imitació dels artistes castellans, com Garcilaso de la Vega, Góngora o Quevedo, i dels seus recursos com la mètrica castellana. A més, de la presència de castellanismes i dialectalismes.

La literatura del Renaixement

El Renaixement és el moviment literari que neix amb l'Edat Moderna i on es reflecteixen els ideals de l'Humanisme que es desenvolupava a Europa, prenent l'home com a centre del món.

La seva visió defensava la intel·ligència de l'ésser humà i la seva capacitat creativa, i valoraven la inspiració popular i feien ús d'una mètrica senzilla, planera i de tradició popular.

Alguns dels autors més destacables d'aquest període són Pere Serafí, considerat el millor poeta d'aquest període i inspirat en Petrarca; Fra Miquel Comalada, autor a qui se li ha atribuït l'obra de L'espill de la vida religiosa publicada a Barcelona; i també Cristòfor Despuig, del que en descobrireu més al punt següent.

Cristòfor Despuig

Cristòfor Despuig és el fidel reflex d'un home del Renaixement, un humanista. Nascut el 1510, fou cavaller en l'àmbit de la cort i membre de la noblesa, entorn en el qual va ser educat. Va ser membre polític de la ciutat on va néixer, Tortosa, i un personatge molt actiu i crític amb el món que li havia tocat viure.

La seva obra literària se centra en la prosa titulada Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) en la que, de forma col·loquial i dialogada, tracta el tema de la castellanització de la classe aristocràtica.

La frase més cèlebre d'aquesta obra és la que fa referència a l'actitud imperialista de Castella tot dient “casi tots los historiògrafos castellans estan en lo mateix, de voler nomenar Castella per tota Espanya”.

Palau Despuig

Per conèixer més a fons el personatge de Cristòfor Despuig és recomanable visitar el Palau Despuig de Tortosa que fou construït al segle XV i restaurat a mitjans del segle XX.

Es troba situat al costat del Palau Oriol, al carrer de la Rosa, al qual estaven units a l'inici formant una única edificació. Consta de tres plantes amb un pati interior –com era típic a l'època medieval- del que en destaca l'escala exterior i la seva galeria gòtica. Cal tenir en compte també les bigues policromades que hi ha als sostres de l'edifici.

El cinquè col·loqui de la seva obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa té lloc a la casa de Lúcio, que se sap que era l'alter ego de l'escriptor.

La literatura barroca

La llum del període s'apaga, convertint els literats en precursors del pessimisme, el tenebrisme, l'exageració i el retorn al teocentrisme de l'època medieval. Així doncs, Déu torna a ser el centre de tot i l'objectiu de la vida és preparar l'ànima per al judici final.

D'aquesta manera, els temes tractats en aquest període són la vida com a una successió de proves per arribar a la mort, la brevetat de la vida i el temps.

D'aquesta època cal destacar-ne el bandoler Perot Rocaguinarda, ja que va ser esmentat en diverses obres de l'època, entre elles la de El millor pillard del cristianisme de Francesc Vicent Garcia.

Francesc Vicent Garcia

Francesc Vicent Garcia, més conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona, nascut el 1578 també a Tortosa, es va dedicar a la poesia, al teatre i a la prosa, però també a la vida eclesiàstica.

Va destacar per obres com A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat ab una pinta de marfil o les Dècimes d'un galan a les llàgrimes d'una dama. Tot i que va tenir una bona acollida amb la creació d'una nova escola literària que va sobreviure la prohibició de les seves obres durant la Inquisició, va ser titllat com a un dels precursors del descrèdit de la literatura catalana davant de la literatura castellana.

Durant els primers anys del segle XVII va ser ordenat sacerdot i el 1606 va esdevenir rector de la rectoria de Vallfogona de Riucorb.

Era un apassionat dels recursos literaris com les comparacions, els llatinismes o les metàfores i també era habitual trobar a les seves obres elements de burla, sàtira, escatologia i, fins i tot, erotisme.

Santa Maria de Vallfogona de Riucorb

Santa Maria de Vallfogona de Riucorb va ser l'església que va acollir com a rector a Francesc Vicent Garcia.

La construcció de l'edifici és d'estil gòtic amb alguns elements romànics i renaixentistes. Té una única nau amb volta de canó apuntada i amb capelles per les dues bandes.

Durant els segles XIII i XV, l'església va ser restaurada i ampliada diverses vegades. I durant el segle XVII, sota la rectoria de Francesc Vicent Garcia, es construeix la capella de Santa Bàrbara. La torre del campanar és de la segona meitat del segle XVIII.

Segons diuen els experts, era durant les seves estades de Francesc Vicent Garcia a Vallfogona de Riucorb, quan la seva activitat literària es mantenia més activa. I, de fet, al seu terme encara s'hi conserva la casa coneguda com “l'abadia” que era ell lloc on s'hi va allotjar.

Al poble també hi trobem un monument de bronze dedicat al Rector de Vallfogona i un monument a l'escolà del Rector de Vallfogona, a més, d'un centre d'interpretació que repassa la seva vida i obra.

La Il·lustració

El període de la Il·lustració destaca a tot Europa per les idees racionals i l'arribada del progrés i la ciència.

La literatura es basa en mostrar, alliçonar i il·lustrar als lectors amb els temes científics i de descoberta de l'època. És l'època dels tractats, dels diccionaris i de l'enciclopèdia.

En el cas de la literatura catalana és destacable la poesia que dividim en dos grups: la poesia neoclàssica, erudita i que es decanta pels temes clàssics; i la preromàntica que és intimista i sentimental.

Però també trobem l'assaig, dedicat a temes com la filosofia, la història, la psicologia i que té una gran varietat en la seva extensió. I el dietari, consistent en una crònica diària del què ha succeït al llarg d'un dia i que s'engloba en un conjunt de seqüències diàries.

Baldiri Reixac

Baldiri Reixac fou un mossèn dedicat a la pedagogia nascut a Bell-lloc d'Aro, dins del terme de Santa Cristina d'Aro, el 1703.

La seva obra destaca per l'assaig de les Instruccions per l'ensenyança de minyons dedicada a l'educació i als temes relatius a aquesta, juntament amb una enciclopèdia, diccionaris i una gramàtica. Amb tots aquests elements, l'obra inclou tot allò imprescindible pel perfil il·lustrat europeu que també va arribar a Catalunya.

De fet, l'obra és escrita en català per defensar aquesta llengua i incloïa un diccionari castellà-català per ajudar en l'aprenentatge d'aquesta darrera llengua.

Mas Reixac de Bell-lloc

Amb aquest nom és conegut la masia que va servir de bressol a mossèn Baldiri Reixac. Va ser construïda a principis del segle XVIII fent usos de les tradicions constructives catalanes amb un cos d'edifici al lateral i diferents alçats, deguts a les construccions modernes. També té dues torres de guaita, situada una a cada banda de la façana principal i hi ha un edifici aïllat que servia de graner.

Actualment és utilitzada com a casa de turisme rural i s'hi accedeix des de l'antiga via del tren, avui via verda.

Avui en dia, hi ha una placa que recorda que Baldiri Reixac va néixer en aquest mas.

Rafael d'Amat i de Cortada

Rafael d'Amat i de Cortada, nascut a Barcelona el 1746, va ser el primer Baró de Maldà i de Maldanell. Formava part de la petita noblesa barcelonina i el mateix dia en que va complir 23 anys, va començar a escriure el dietari anomenat Calaix de sastre.

Aquesta obra és una de les més completes que es conserven de l'època. No només per la seva llarga extensió -60 volums-, sinó també per la temàtica que tracta, ja que s'ha convertit en un referent del costumisme català i les tradicions locals, així com en un testimoni de la situació històrica en què es vivia.

Els seus relats han permès saber com era la seva aparença, tot i no tenir-ne cap il·lustració que ho mostri, i és que els seus relats són tant detallats que ens han fet saber que utilitzava ulleres i bastó, no tenia dents i a vegades feia ús de perruca. També estava acostumat a relacionar-se amb la gent del seu nivell social i del món eclesiàstic. En canvi, tenia una gran aversió envers els obrers industrials i els pagesos.

Palau Maldà

El Palau Maldà és un edifici construït al carrer del Pi, prop de l'església de Santa Maria del Pi, a Barcelona. La seva construcció data del segle XVII i consta de tres plantes.

Va ser el palau on va néixer i va viure bona part de la seva vida Rafael d'Amat i de Cortada, Baró de Maldà, i on va escriure bona part del seu dietari.

Al llarg del temps ha passat per diferents mans. Durant el segle XX s'hi van fer obres que van permetre la instal·lació d'un sala de concerts i un teatre. Avui en dia, acull un cinema i unes galeries comercials que porten el mateix nom.