Vilassar de Dalt

Vilassar de Dalt, municipi del Maresme, és un poble amb un ric teixit associatiu amb entitats de caire cultural, esportiu, educatiu, social i polític. Moltes vegades les entitats són el referent local d'aquelles activitats que desenvolupen, però també són un element d'integració social, de participació i de convivència.

Vilassar de Dalt està molt ben comunicada, donat que disposen d'un reguitzell de línees d'autobús i  d'estació de tren, molt a prop, a Vilassar de Mar

Orígens de Vilassar de Dalt

Segons explica Josep Samón Forgas, al terme municipal de Vilassar de Dalt hi trobem diversos testimonis de les cultures i civilitzacions que poblaren aquesta contrada abans que en diguéssim Vilassar.

Dalt la carena de la serralada litoral s'hi han localitzat interessants vestigis prehistòrics (les coves de la Granota, d'en Pau, d'en Joan, el roc d'en Serdinyà…) i sense apartar-nos de la carretera podem veure el dolmen de la Roca d'en Toni i el menhir de cal Camat.

De l'època romana es conserven els singulars forns de la Fornaca. De l'alta edat mitjana trobem la necròpoli de les planes de ca'n Boquet, a tocar del dolmen, i l'àbsis preromànic de la capella de Sant Salvador, a can Boquet.

A partir de la primera constància documental d'un lloc anomenat Villazari (any 978), podem situar el que fou l'embrió de l'actual Vilassar de Dalt. Inicialment deurien ser només unes quantes cases agrupades prop de l'església parroquial i d'una torre que amb el pas dels segles es transformaria en el castell de Vilassar.

L'activitat predominant i gairebé exclusiva era l'agrària; per això parlem d'un Vilassar de Dalt pagès, que arribaria fins a la primera meitat del segle XVI.

Els segles XIV i XV veieren créixer el castell gairebé al mateix ritme que creixien les aspiracions dels vilassarencs d'alliberar-se del domini senyorial.

El 1480 Vilassar fou incorporat a la Corona i es consolidà l'organització comunal, el municipi o universitat. La nova situació i els canvis socials de les dècades següents es materialitzaren en l'enderroc de la primitiva església parroquial, segurament romànica, per bastir-ne una altra d'estil gòtic tardà (1511-1519). En el dentell del portal de l'església s'hi esculpí l'escut amb les quatre barres del comte-rei de Catalunya, símbol de la pertinença a la jurisdicció reial.

El Vilassar de Dalt Menestral

A la segona meitat del segle XVI Vilassar començà a modificar la seva fesomia rural. En el nucli encara es construïren algunes masies noves (cal Doctor, can Pujolar, can Coll, can Bruguera…) però l'empenta constructora fou amb cases arrenglares i d'un sol cós, destinades a la pujant menestralia dedicada a diversos oficis (fusters, mestres de cases, vidriers, sastres, boters, teixidors de lli…) o als jornalers a qui donaven feina.

El carrer Nou i el carrer d'en Pujol o de la Canuda (ara Anselm Clavé) són els primers carrers ben estructurats, i també s'aniran formant els carrers de la Teula, de Sant Miquel, de la Riera, de Mar, del Carme, de Sant Antoni...

Els segles de l'anomenada edat moderna configuren el Vilassar de Dalt menestral, on es concentren les activitats d'aquests professionals amb institucions com la Parròquiai la rectoria, el Comú o Universitat, el mercat setmanal… i serveis com els notaris o escrivans, els cirurgians, els apotecaris, l'escola de minyons, la carnisseria, la fleca, la taverna, l'hospital per als pobres…

Vilassar de Dalt és també el centre administratiu d'un municipi i d'una parròquia amb altres veïnats: el Veïnat de Cabrils i el Veïnat del Sant Crist (sota Montcabrer) –que continuen essent d'agrupació dispersa i bàsicament agrícoles– i el nou Veïnat de Mar (Vilassar de Mar) –que viurà principalment abocat a la pesca i al trànsit marítim o del Camí Ral–. Amb tot, a les acaballes d'aquesta etapa els veïnats de Vilassar de Mar i de Cabrils reclamaran l'emancipació municipal.

El Vilassar de Dalt Industrial

A partir del primer terç del segle XIX, l'evolució urbana de Vilassar de Dalt fou condicionada per la implantació de nombroses fàbriques, la qual cosa va fer créixer considerablement el nombre d'habitants. Inicialment les fàbriques es van muntar a qualsevol espai disponible o a qualsevol local del centre urbà mínimament apte, però ben aviat es van bastir els primers edificis industrials i es van construir nous carrers de cases de cós per als obrers tèxtils. Ja no s'aprofitava qualsevol espai sinó que s'ocupaven terrenys per construir-hi nous habitatges i noves fàbriques. activitat que no cessarà ni amb l'esfondrada general del tèxtil dels anys 70.

El Vilassar de Dalt industrial s'ha desenvolupat durant cent cinquanta anys i, a més d'alguns edificis fabrils, en tenim un bon nombre de manifestacions: els locals de les entitats mutualistes i socials com el Centre Vilassarenc - la Massa, l'estrella, els Rajolers, el Casal, el Centre l'Aliança - el Casinet, el Casal o la Cooperativa la Fraternal; la Casa de la Vila; el col·legi de les monges per a infants i noies; l'escola pública unificada a l'edifici del camí de ca'n Pons; i les nombroses cases «de senyors» fetes per hisendats i industrials locals o per indians i homes de negocis forasters.

Durant la Guerra Civil espanyola es traslladà l'antic hospital de Sant Pere a un asil de mariners llavors sense inaugurar, edificat a l'antic mas Pons i Arenas. Acabada la guerra, s'emprengué l'enderroc de l'antiga església gòtica i la construcció de l'actual. A mitjans del segle XX s'enderrocà l'hospital vell i el seu solar es transformà en els jardins Anton Feliu.

L'estructura de fàbriques i habitatges del Vilassar de Dalt industrial es va mantenir sense grans canvis fins l'eclosió demogràfica de les darreres tres dècades, tot i la proliferació d'urbanitzacions per a primeres i segones residències entorn del nucli urbà. En l'actualitat, les fàbriques velles són transformades o enderrocades per bastir-hi nous habitatges o equipaments.

Rutes

Vilassar de Dalt, us ofereix un seguit de rutes patrimonials perquè pugueu gaudir de la població i emocionar-vos amb el Maresme, mentre admireu el seu museu, el castell, els forns i jaciments romans, molins, masies urbanes i de muntanya, cases, fàbriques i cellers.

Algunes d'aquestes rutes inclouen dinar, tastets de vi i balls de saló.

Podeu informar-vos a:

http://www.vilassardedalt.org/descobrirvilassar

Agermanaments

Vilassar de Dalt està agermanada des de 1987 amb “Joyeusse” un petit poble del Departament de L'Ardèche a França. L'origen d'aquest agermanament es troba en l'interès d'una associació occitana situada en un petit poble francès d'interior, d'agermanar-se amb un poble de la costa catalana, per proximitat lingüística i per proximitat al mar.

Al 2010 una delegació composta per l'Alcalde, regidors i membres del Comitè d'Agermanament, va viatjar fins a la població de Montdavio, un petit poble de la regió de Le Marche a Itàlia, per formalitzar també l'agermanament.