Vilallonga del Camp

Vilallonga és un municipi del Tarragonès, situat a la dreta del riu Glorieta, el qual constitueix el seu límit amb el Rourell. El terme municipal té una extensió de 9,23 Km², i el travessa la riera de Vilallonga, afluent del riu Francolí per la dreta. El poble de Vilallonga, que és un clar exemple de poble-camí, únic nucli urbà, està situat a 104 m. d'altitud. Pertany al partit judicial a Valls i a l'arxiprestat de Valls. El municipi comprèn, a més de l'antic terme de Vilallonga, els històrics de Carxol, Les Sorts i el del Mas de l'Obra, la masia i antiga quadra de la Montoliva i l'antic poble de la Font de l'Astor.

En el terme municipal de Vilallonga es troben diverses restes romanes com un edifici amb planta basilical i un sepulcre de planta rectangular, que fan pensar en uns assentaments consolidats. De l'època sarraïna no se'n conserven restes ni documents. 

La primera carta de població atorgada als homes de Vilallonga pel rei Alfons el Cast data del primer de març de 1188. Aquell primer nucli de Vilallonga devia trobar-se a prop de la Granja dels Frares i al costat del camí Ral anava de Tarragona a Montblanc.

Sabem que Vilallonga ja existia abans de l'atorgament de la carta de població, perquè en la carta de donació del Morell a Berenguer Desprats, el 1173, figura que limitava amb Vilallonga.

La Guerra del Francès (1808-1811) va tenir una considerable repercussió a Vilallonga del Camp. La vila es convertí durant uns mesos en quarter general de l'exèrcit espanyol i després fou ocupada per les tropes franceses en el seu avanç vers el setge de la ciutat de Tarragona. 

Al municipi hi destaquen dos personatges importants: Pere Virgili (1699 - 1776), considerat com a pare de la cirurgia a Espanya per la fundació dels Reials Col·legis de cirurgia de Cadis i Barcelona, on ocupa el càrrec de Director ambdós col·legis. Fou cirurgià de cambra del rei Ferran VI que li atorgà el privilegi de noble el 1755. L'altra persona a destacar és Josep Mestres i Miquel (1868 – 1945), metge, polític i agrònom fundà la càtedra ambulant d'agricultura. Va ser president de la Diputació de Tarragona, a més de formar part del primer Consell Executiu de la Mancomunitat de Catalunya i ser president del Col·legi Oficial de Metges de la província de Tarragona.

LLOCS D'INTERÈS

L'edifici més notable de la població és l'església parroquial de Sant Martí, es començà a construir l'any 1795. Cal destacar la magnífica façana neoclàssica, que restà inacabada. Sobre la cornisa hi ha un frontó triangular sostingut per quatre columnes i dues pilastres, amb capitells corintis. Sobre la porta d'entrada es pot veure un relleu que representa Sant Martí compartint la capa amb un pobre. En el seu interior destaca la nau central i les naus laterals a banda i banda. El creuer està presidit per la cúpula. Tot pintat amb tons suaus de color verd.

Dins del terme s'hi troba l'ermita de la Mare de Déu del Roser, de la qual se'n desconeix la data de construcció. L'edifici ha sofert diverses transformacions amb el pas dels anys, en l'actualitat està totalment restaurat havent recuperat les pintures gòtiques del presbiteri i l'artesanat. La seva singularitat la trobem en les pintures murals del presbiteri i la decoració de les bigues.

El Museu-Arxiu Dr. Pere Virgili de Vilallonga del Camp es troba en un edifici de principis del segle XIX que va comprar l'Ajuntament de Vilallonga del Camp l'any 2000.  Tot el que es troba a la planta baixa té relació amb el poble de Vilallonga al segle XVIII: la seva indústria tèxtil i la fabricació de l'aiguardent; els oficis perduts: boter, baster, minador i espardenyer/sabater. A més, s'hi troba una maqueta de Vilallonga de finals del segle XVII, quan va néixer Pere Virgili. 

El primer pis està dedicat al Dr. Pere Virgili. No hem d'oblidar que Pere Virgili fou qui va crear la cirurgia a Espanya. El títol de l'exposició que es pot veure en el primer pis és “Pere Virgili i la cirurgia espanyola del segle XVIII, contribucions tècniques”. S'hi troben, entre altres coses, diversos instruments quirúrgics del segle XVIII i alguns del XIX; així com un rèplica d'una infermeria d'un vaixell del segle XVIII; la maqueta del Real Col·legi de Cirurgia de Cadis i diferents preparacions en cera de diverses parts del cos que servien per ensenyar l'anatomia als estudiants de cirurgia.

Situada en el carrer Sant Roc, número 14 de Vilallonga del Camp, ca Nicolau és una casa construïda a finals del segle XVII o principis del XVIII, que conserva l'estructura primitiva i en la que s'hi han fet molt poques reformes. L'any 2014 l'Ajuntament de Vilallonga del Camp va fer un conveni amb els propietaris de Ca Nicolau per tal de poder-la utilitzar com a casa de pagès, adreçada a conservar i per tenir exposat el material relacionat amb la pagesia del poble que durant anys s'havia anat arreplegant.

El Museu del Cinema de Vilallonga del Camp és el primer museu sobre cinema del Camp de Tarragona, pertany a l'Ajuntament i està situat al Centre Cívic. El material que s'hi troba és propietat del col·leccionista Josep Maria Vallès, veí del municipi i aficionat del cinema.

Al museu s'exposen tot mena de material cinèfil com: projectors, cintes de pel·lícula de diferents formats, material gràfic, etc. Hi ha un espai destinat al No-do i un espai reservat als tres cinemes que ha tingut el municipi.