Verdú

El municipi de Verdú, situat al sud-est de la comarca de l'Urgell, està presidit pel Castell de Verdú, l'origen de la vila i l'edifici de més nomenada de la vila. Es tracta d'una de les poblacions més antigues de Catalunya, s'han trobat restes de diferents períodes com la prehistòria, la ibèrica, la romana o la medieval que així ho demostren.

Conegut pel seu patrimoni medieval, la ceràmica negra i per ser bressol de Sant Pere Claver, Verdú és una síntesi perfecta del que defineix la plana lleidatana: terra, treball i continuïtat.

Història

Després de la conquesta de Ramon Berenguer I, cap a l'any 1056, Verdú comença a aparèixer en la documentació medieval. El primer text conegut que esmenta el castell i terme de Verdú data del 1081, i cita com a senyors Arnau Company i la seva muller Guilla.

A mitjan segle XII, el destí del poble s'entrellaça amb la noblesa catalana. El senyor Berenguer d'Anglesola, fundador de la Baronia de Bellpuig, donà el castell de Verdú com a dot a la seva filla Berenguera en casar-se amb Guillem de Cervera, l'any 1164. La donació incloïa no només el castell i la vila, sinó també el terme i tots els seus habitants.

Berenguera, que es retirà posteriorment al Monestir de Vallbona de les Monges, va ser una figura clau en la configuració urbana i social de Verdú. Va atorgar la Carta de Població als habitants dispersos en masies i petits llogarrets, convidant-los a construir cases al pla del castell. També va perdonar drets feudals com el lluïsme i l'eixorquia, i impulsà la construcció de muralles, portals i torres que donarien forma al nucli emmurallat medieval.

El seu fill, Guillem IV de Cervera, empenyorà el castell al Monestir de Poblet, iniciant així una relació de vassallatge que duraria més de sis-cents anys. Durant aquest llarg període, Verdú va quedar sota la influència espiritual, econòmica i administrativa dels monjos de Poblet, que hi exerciren un paper decisiu en el desenvolupament local.

Al segle XIII, s'aixecà sobre l'antiga església de Sant Nicolau la nova Església de Santa Maria de Verdú, que marcaria el centre de la vida religiosa i social.

Amb el temps, la vila creixeria més enllà de les primeres muralles. Ja al segle XV, Verdú havia superat el seu perímetre original, i la població augmentava gràcies als privilegis i franqueses concedides pels monjos de Poblet. Entre aquests, destaca el dret de Fira, atorgat pel rei Pere III el Cerimoniós l'any 1378, que consolidà Verdú com a centre comercial i de trobada comarcal.

Durant el segle XVII, la vida espiritual va viure un moment d'esplendor. D'aquest període daten figures destacades com Joan Terés i Borrull, arquebisbe de Tarragona i virrei de Catalunya (1602-1603), i Pere Claver, nascut a Verdú el 1580, missioner jesuïta a Cartagena de Indias i santificat el 1888.

La petjada d'aquests segles ha deixat un nucli històric compacte, un urbanisme de carreronets estrets i edificis de pedra que evoquen una història de fe, treball i resistència.

Llocs d'interès

Castell de Verdú

El castell de Verdú és un dels símbols del municipi i una de les fortaleses més singulars de l'Urgell. Construït entre els segles XI i XII, conserva elements romànics, gòtics i renaixentistes fruit de successives ampliacions.

Durant segles fou residència de senyors, després dependència del monestir de Poblet, i més tard, al segle XIX, va ser parcel·lat i privatitzat. Des de 1988, l'Ajuntament en va iniciar la restauració i avui és visitable com a espai patrimonial i cultural, amb exposicions i activitats divulgatives.

Les seves sales i torres permeten entendre el paper estratègic del castell i les transformacions que la vila experimentà al seu voltant.

Església de Santa Maria

Erigida al segle XIII sobre l'antiga església de Sant Nicolau, la parròquia de Santa Maria presenta una combinació d'estils romànic i gòtic. La portalada monumental amb arquivoltes i capitells escultòrics n'és un dels elements més destacats.

A l'interior, s'hi conserven retaules barrocs, com el de la Puríssima Concepció (1623), obra d'Agustí Pujol, un dels escultors més importants del barroc català. L'església, situada al cor del poble, continua essent avui el centre espiritual i un punt d'interès artístic de primer ordre.

Santuari de Sant Pere Claver

Situat a pocs minuts del centre històric, el Santuari de Sant Pere Claver és un espai de recolliment i memòria. En aquest indret va néixer el sant jesuïta l'any 1580, i avui el santuari conserva objectes, documents i relíquies relacionades amb la seva vida i obra.

El complex està format per la casa natal, un petit museu i l'església del santuari, punt de pelegrinatge i centre espiritual per a molts visitants. El conjunt és un referent de devoció i identitat local, símbol del compromís verduní amb la solidaritat i la justícia.

Ermita de Sant Miquel

A l'oest del terme, envoltada de camps i camins antics, s'aixeca l'ermita de Sant Miquel, documentada ja al segle XIV. Segons la tradició, fou erigida per la família Cervera com a exvot d'agraïment.

Tot i haver patit saquejos durant la Guerra Civil, l'ermita conserva la seva estructura original i és una de les joies arquitectòniques més senzilles però més estimades pels habitants de Verdú.

Jaciment iber dels Estinclells

El jaciment dels Estinclells és una de les descobertes arqueològiques més importants de la zona. Es tracta d'un assentament ibèric ocupat des del segle VII aC fins a l'època romana, que revela la presència d'una societat organitzada i productiva molt abans de la formació del nucli medieval.

Les excavacions, obertes a la visita pública, permeten recórrer restes de cases, sitges, muralles i espais comunitaris. El jaciment és clau per entendre els orígens de Verdú i la seva relació amb altres poblats de la plana d'Urgell.

Cal Talaveró - Centre d'Art Contemporani

En contrast amb el patrimoni medieval, Verdú també aposta per la cultura contemporània. Cal Talaveró, antic casal senyorial adossat a la muralla, s'ha reconvertit en un centre d'art i espai expositiu on es presenten mostres de pintura, gravat i escultura d'artistes nacionals i internacionals.

Aquest equipament simbolitza la voluntat de connectar el passat amb el present, mantenint viu l'esperit creatiu que sempre ha definit Verdú.

Tradició i ceràmica

Un dels trets més identificatius del poble és la seva ceràmica negra, produïda amb tècniques que es remunten a l'edat mitjana. Aquesta tradició artesana ha fet de Verdú una referència de la terrissa catalana, amb tallers que continuen elaborant peces úniques i autèntiques.

Cada any, la Fira de la Terrissa i el Vi omple els carrers de visitants, artesans i tastos que uneixen cultura, gastronomia i tradició. Verdú s'ha sabut posicionar com un centre d'enoturisme i artesania, on el temps s'assaboreix amb calma.

Verdú avui

Avui, Verdú és un municipi que combina la serenor d'un poble històric amb una vida cultural activa. El seu nucli antic, els espais naturals i les festes populars -com la Festa de la Verema, la Fira de Sant Pere Claver i els itineraris de ceràmica- conviden a descobrir un poble que mira al futur sense perdre l'essència.

Amb una herència que travessa segles, Verdú és molt més que un destí patrimonial: és un testimoni viu de la història de Catalunya, un espai on cada pedra, cada carrer i cada terrissa expliquen el valor de la identitat i la memòria col·lectiva.