Verdú

El municipi de Verdú, situat al sud-est de la comarca de l'Urgell, està presidit pel Castell de Verdú, l'origen de la vila i l'edifici de més nomenada de la vila. Es tracta d'una de les poblacions més antigues de Catalunya, s'han trobat restes de diferents períodes com la prehistòria, la ibèrica, la romana o la medieval que així ho demostren.

Conegut pel seu patrimoni medieval, la ceràmica negra i per ser bressol de Sant Pere Claver, Verdú és una síntesi perfecta del que defineix la plana lleidatana: terra, treball i continuïtat.

Història

Després de la conquesta de Ramon Berenguer I, cap a l'any 1056, Verdú comença a aparèixer en la documentació medieval. El primer text conegut que esmenta el castell i terme de Verdú data del 1081, i cita com a senyors Arnau Company i la seva muller Guilla.

A mitjan segle XII, el destí del poble s'entrellaça amb la noblesa catalana. El senyor Berenguer d'Anglesola, fundador de la Baronia de Bellpuig, donà el castell de Verdú com a dot a la seva filla Berenguera en casar-se amb Guillem de Cervera, l'any 1164. La donació incloïa no només el castell i la vila, sinó també el terme i tots els seus habitants.

Berenguera, que es retirà posteriorment al Monestir de Vallbona de les Monges, va ser una figura clau en la configuració urbana i social de Verdú. Va atorgar la Carta de Població als habitants dispersos en masies i petits llogarrets, convidant-los a construir cases al pla del castell. També va perdonar drets feudals com el lluïsme i l'eixorquia, i impulsà la construcció de muralles, portals i torres que donarien forma al nucli emmurallat medieval.

El seu fill, Guillem IV de Cervera, empenyorà el castell al Monestir de Poblet, iniciant així una relació de vassallatge que duraria més de sis-cents anys. Durant aquest llarg període, Verdú va quedar sota la influència espiritual, econòmica i administrativa dels monjos de Poblet, que hi exerciren un paper decisiu en el desenvolupament local.

Al segle XIII, s'aixecà sobre l'antiga església de Sant Nicolau la nova Església de Santa Maria de Verdú, que marcaria el centre de la vida religiosa i social.

Amb el temps, la vila creixeria més enllà de les primeres muralles. Ja al segle XV, Verdú havia superat el seu perímetre original, i la població augmentava gràcies als privilegis i franqueses concedides pels monjos de Poblet. Entre aquests, destaca el dret de Fira, atorgat pel rei Pere III el Cerimoniós l'any 1378, que consolidà Verdú com a centre comercial i de trobada comarcal.

Durant el segle XVII, la vida espiritual va viure un moment d'esplendor. D'aquest període daten figures destacades com Joan Terés i Borrull, arquebisbe de Tarragona i virrei de Catalunya (1602-1603), i Pere Claver, nascut a Verdú el 1580, missioner jesuïta a Cartagena de Indias i santificat el 1888.

La petjada d'aquests segles ha deixat un nucli històric compacte, un urbanisme de carreronets estrets i edificis de pedra que evoquen una història de fe, treball i resistència.

Llocs d'interès

Castell de Verdú

El castell de Verdú és un dels símbols del municipi i una de les fortaleses més singulars de l'Urgell. Construït entre els segles XI i XII, conserva elements romànics, gòtics i renaixentistes fruit de successives ampliacions.

Durant segles fou residència de senyors, després dependència del monestir de Poblet, i més tard, al segle XIX, va ser parcel·lat i privatitzat. Des de 1988, l'Ajuntament en va iniciar la restauració i avui és visitable com a espai patrimonial i cultural, amb exposicions i activitats divulgatives.

Les seves sales i torres permeten entendre el paper estratègic del castell i les transformacions que la vila experimentà al seu voltant.

Església de Santa Maria

Erigida al segle XIII sobre l'antiga església de Sant Nicolau, la parròquia de Santa Maria presenta una combinació d'estils romànic i gòtic. La portalada monumental amb arquivoltes i capitells escultòrics n'és un dels elements més destacats.

A l'interior, s'hi conserven retaules barrocs, com el de la Puríssima Concepció (1623), obra d'Agustí Pujol, un dels escultors més importants del barroc català. L'església, situada al cor del poble, continua essent avui el centre espiritual i un punt d'interès artístic de primer ordre.

Santuari de Sant Pere Claver

Situat a pocs minuts del centre històric, el Santuari de Sant Pere Claver és un espai de recolliment i memòria. En aquest indret va néixer el sant jesuïta l'any 1580, i avui el santuari conserva objectes, documents i relíquies relacionades amb la seva vida i obra.

El complex està format per la casa natal, un petit museu i l'església del santuari, punt de pelegrinatge i centre espiritual per a molts visitants. El conjunt és un referent de devoció i identitat local, símbol del compromís verduní amb la solidaritat i la justícia.

Ermita de Sant Miquel

A l'oest del terme, envoltada de camps i camins antics, s'aixeca l'ermita de Sant Miquel, documentada ja al segle XIV. Segons la tradició, fou erigida per la família Cervera com a exvot d'agraïment.

Tot i haver patit saquejos durant la Guerra Civil, l'ermita conserva la seva estructura original i és una de les joies arquitectòniques més senzilles però més estimades pels habitants de Verdú.

Jaciment iber dels Estinclells

Es tracta d'un jaciment iber del s.IIIaC d'una sola fase d'ocupació amortitzada a finals del s.IIaC datable cap al 200aC. La fortalesa ilergeta dels Estinclells està formada bàsicament per un seguit d'elements defensius, fossar i muralles i un seguit de cases adossades de diferents superfícies disposades al voltant d'un carrer empedrat i una bassa central.

Actualment, els arqueòlegs han reproduït tres cases que formen part d'un complex en el qual s'hi realitzen diferents activitats. Reserva d'entrades aquí!

Tradició i ceràmica

Un dels trets més identificatius del poble és la seva ceràmica negra, produïda amb tècniques que es remunten a l'Edat Mitjana. Aquesta tradició artesana ha fet de Verdú una referència de la terrissa catalana, amb tallers que continuen elaborant peces úniques i autèntiques.

Actualment, la ceràmica de Verdú ha passat de ser una ceràmica pràctica amb els tradicionals càntirs negres a esdevenir un producte decoratiu.

Ruta dels Murals Ceràmics de Verdú

La Ruta dels Murals Ceràmics està formada per una trentena de murals repartits per tota la vila. Tot i que la temàtica dels murals és ben variada podríem dir que expliquen la història de la vila de Verdú. Us recomanem que us endinseu per entramat de carrerons i places on trobareu els murals ceràmics, tots realitzats per ceramistes verdunins.

Elements decoratius molt característics que són un reflex d'una tradició cantirera que es vol mantenir.

Camí ignasià

El Camí Ignasià és una Ruta de Pelegrinatge que recrea el camí que va fer Ignasi de Loiola des de Loiola, la seva casa natal fins a Manresa, l'any 1522. El símbol que us permetrà identificar les vies per on passa el Camí és la rajola amb el sol.

Verdú n'és un enclavament destacat d'aquest camí, atès que és el bressol de Sant Pere Claver, el sant jesuïta català (1580-1654). Actualment, la casa natal de Sant Pere Claver és un Refugi de pelegrins del Camí Ignasià i també es pot visitar el Santuari dedicat a aquest sant.

Verdú avui

Avui, Verdú és un municipi conegut pel seu bon vi i per la ceràmica negra. Està dins la DO Costers del Segre i gaudeix de la distinció de Zona d'Oficis Singulars per la seva ceràmica negra.

Al setembre se celebra la Festa Major en honor a Sant Pere Claver, 9 de setembre i a finals de setembre la Festa de la Verema i el Vi.