Vallbona de les Monges

Vallbona de les Monges està situat a l'extrem meridional de la comarca de l'Urgell.

El municipi està format també pels nuclis de Rocallaura i Montblanquet, a la vall del Maldanell. La seva principal ocupació és l'agricultura, sobretot de vinya, olivera i ametllers i cereal. Les dues primeres activitats disposen de Denominació d'Origen pròpia, pel vi "Costers del Segre" i per l'oli "Les Garrigues".. Tot i així, el sector que pren cada vegada més força és el sector serveis amb l'explotació turística del Monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona, comprès dins la Ruta del Cister, i dels diferents espais i recursos turístics que hi ha al municipi.

La població de Vallbona de les Monges va anar creixent al voltant del monestir i la primera notícia que se'n té és del 1153. Tot i així, no s'entèn Vallbona de les Monges sense Montesquiu, el poble avui abandonat des del qual varen venir els veïns el 1573 cridats per l'abadessa d'aquell llavors, Estefania de Piquer, que els oferí viure i treballar prop del monestir a canvi d'abandonar la vila per salvaguardar el cenobi de les disposicions del Concili de Trento, les quals prohibien que hi hagués un monestir femení aïllat. La història de Montesquiu, el seu abandonament i la seva evolució es pot veure plasmat en l'Espai Montesquiu.

Des de l'Edat Mitjana, aquest centre monacal ha estat molt important, tant per les propietats com pels monestirs que depenien d'ell, però sobretot per la constant entrada de monges que hi ha hagut des de la seva fundació. Actualment, les monges que hi viuen segueixen les normes i les disciplines de l'orde de Sant Benet. Dins del monestir hi trobem l'església que destaca pels seus dos cimboris, el claustre del segle XII que barreja l'estil romànic i gòtic, la sala capitular i dues capelles: la de Sant Cristòfol i la de la Verge del Claustre.

A part de visitar el monestir, també podem veure les esglésies que es troben dins del nucli municipal. A Vallbona hi trobem l'Església Parroquial de Santa Maria, del segle XVIII;  a Montblanquet hi ha l'Església Parroquial de Sant Andreu, de caire cistercenc i romànic; a Rocallaura, l'Església Parroquial de Sant Llorenç i, a dalt de la Serra del Tallat, hi podem visitar el Santuari del Tallat, del qual només en queda la restauració de l'Església de Santa Maria i les restes de les ruïnes. Malgrat això les vistes que es contemplen des d'aquest punt són magnífiques ja que la Serra del Tallat és la més alta de la comarca de l'Urgell i és la que permet obtenir unes fantàstiques vistes cap a la Conca de Barberà, les Muntanyes de Prades o el Bosc de Poblet. Una delícia per als ulls.

A cadascun dels nuclis també hi ha els antics safareigs municipals, tots ells arranjats i, en especial, un dels dos que hi ha a Vallbona, on hi ha el Centre d'Interpretació de la Ruta L2, la línia de defensa republicana que passa pel municipi i de la qual n'ha quedat trinxeres, búnquers, observatoris i altres construccions militars que es poden visitar a través d'un recorregut senyalitzat de 26km que es pot recórrer a peu, en BTT o en vehicle tot terreny.

Precisament, al municipi hi ha un gran ventall de senders, camins i corriols que travessen turons, es divisen planúries o es voregen camps de cereals o olivers disposats en perfectes terrasses i de marges de pedra seca, d'uns acabats harmoniosos i que gairebé s'apropen a la perfecció.

La pedra seca és, doncs, també un element característic en aquest enclavament de l'antiga Segarra, on hi ha moltes construccions amb aquest art: aixoplucs, aljubs, cisternes, cabanes de volta, etc.

Per entendre més aquest art, a l'Espai Maldanell es parla d'aquesta tècnica constructiva, dels vestigis i el llegat que els avantpassats van deixar en aquestes contrades, junt amb la biodiversitat i els projectes de natura que s'estan duent a terme al municipi, com el dels estimaocells, un projecte que ha capgirat el sentit estricte dels espantaocells. Tot això plasmat en l'antic edifici de la cooperativa del poble, el Molí de Baix, al qual hi ha una recreació de la maquinària i del funcionament dels elements que permetien l'obtenció de l'oli, el bé que suposava l'aliment base per aquesta zona de secà.

No es pot marxar de la població sense conèixer el primer espai dedicat al setè art de les terres de Lleida, l'Espai Museístic del Cinema, format per una part de la col·lecció de peces del vallboní Josep Maria Queraltó, qui ha reunit tot tipus de maquinària inèdita relacionada amb el cinema: càmeres, joguines, projectors, llanternes màgiques i moltes sorpreses més.

Viu Vallbona!